El 20% dels bancs centrals ressituen les reserves d’or des de l’arribada de Trump

Des de l’arribada de Donald Trump, un de cada cinc bancs centrals del món ha desplaçat els lingots a la recerca de mésseguretat, segons el World Gold Council. L’últim ha estat el Banc Central dels Països Baixos, que ha reduït de manera dràstica les reserves àuries que estaven custodiades a Nova York per moure-les a Londres.

El trasllat es va fer entre el març i l’agost, segons es va informar aquesta setmana. Unes 59 tones es van vendre a la metròpolis novaiorquesa i es van recomprar, en la mateixa quantitat, a la capital britànica. Més de 27 tones es van transferir físicament des dels EUA i el Canadà. La quota conservada a Nova York ha baixat del 31,3% al 18,5% del total, mentre que la de Londres ha pujat del 18,1% al 32,1%. Les reserves holandeses es mantenen idèntiques, amb 612,4 tones. El que canvia és la distribució geogràfica.

L’institut va justificar la decisió al·legant la “creixent inestabilitat geopolítica”, una millor distribució dels riscos i el fet de poder disposar de liquiditat immediata en cas de crisi. “Esperem no haver de vendre lingots, però hem d’estar preparats”, va argumentar el banc neerlandès. La plaça de Londres és la que garanteix, pel seu mercat, la liquiditat més immediata.

La Reserva Federal de Manhattan és el lloc que emmagatzema més lingots del planeta (s’estima que més de 500.000), en un magatzem a 25 metres sota terra. L’entitat és l’encarregada de custodiar aquest metall, però no n’és la propietària.

Després de la Segona Guerra Mundial diversos països van moure les reserves als EUA, ja que fins al 1971 el dòlar era convertible en or pel Banc Central dels Estats Units sota el sistema de tipus de canvi fixos. A més a més, emmagatzemar el metall a l’altra banda de l’ Atlàntic era una protecció davant una possible guerra amb la Unió Soviètica. Des d’aleshores la quantitat d’or en terreny nord-americà s’ha reduït a la meitat.

“Esperem no haver de vendre lingots, però estem preparats”, diuen els neerlandesos

La reubicació dels Països Baixos no és un gest aïllat. D’acord amb l’última enquesta d’aquest any del World Gold Council, el 9% dels bancs centrals van declarar que havien repatriat or, i el 10%, que havien diversificat les ubicacions d’emmagatzemament a l’estranger els últims 12 mesos, davant el 5% i el 2%, respectivament, de l’enquesta de l’any anterior, quan Donald Trump encara no s’havia instal·lat a la Casa Blanca. El 2026 un percentatge semblant de bancs centrals planegen continuar fent el mateix.

“Les preocupacions entorn dels tipus d’interès, les perspectives d’inflació i la incertesa geopolítica mostren que la mitigació de riscos continua sent el factor clau de la gestió de les reserves. L’enquesta d’aquest any revela una tendència emergent: els bancs centrals diversifiquen cada vegada més les ubicacions de custòdia de l’or”, afirmen al World Gold Council.

El 2025 l’organització Tax Payers Association of Europe (TAE) ja va promoure una campanya de repatriació de l’or europeu davant la desconfiança per les polítiques erràtiques del president dels EUA. “ Ens amoïna força la ingerència de Trump en la independència de la Reserva Federal”, va declarar llavors Michael Yager, president de TAE. “La nostra recomanació és traslladar-lo perquè els bancs centrals europeus en tinguin una supervisió il·limitada a tota hora”. Seria un moviment de conseqüències imprevisibles. Com ha assenyalat John Plassard, analista de Cité Gestion Private Bank, “si altres bancs centrals segueixen el mateix camí que el neerlandès, es podria generar un moviment de desconfiança cap als EUA”.

El Bundesbank, que té les segones reserves d’or més grans del món, va decidir el 2013 emmagatzemar la meitat de les reserves a Alemanya i traslladar 674 tones de lingots des de París i Nova York fins a Frankfurt en una operació que va costar set milions d’euros. Actualment, només una tercera part de les reserves d’or del Bundesbank es mantenen a Nova York. “En última instància, els EUA serien els més perjudicats si posés en dubte d’alguna manera aquest estatus jurídic i, amb això, arrisquessin la confiança dels mercats”, va explicar el president, Joachim Nagel. L’estiu passat el Banc de França també va treure les reserves d’or dels cofres dels Estats Units cap a Anglaterra al·legant motius tècnics.

Les reserves d’or d’ Espanya (unes 280 tones) estan en part custodiades al país i en part emmagatzemades al Banc Internacional de Pagaments a Basilea, a la Fed dels EUA i al Banc d’ Anglaterra, en línia amb els bancs centrals del seu entorn, segons expliquen des del Banc d’Espanya.

Segons el BCE, el 2025 l’or va superar els bons nord-americans com l’actiu més grans dels bancs centrals mundials. L’últim any el preu del metall groc ha pujat un 25%.