El forat de deu hores que engoleix Sánchez

Pedro Sánchez és aficionat a l’enduro. Li agrada esquivar obstacles naturals amb la bici i exhibir resistència i destresa a les xarxes socials. Posició, frenada, revolts, mirada, control de velocitat i lectura del terreny. Proliferen els manuals de caps de gabinet, però al president li agrada l’enduro. Fins ara. La política clàssica ha estat engolida per la polarització i el seu full de serveis al terreny de la gestió llueix avui una taca inesborrable a les acaballes de la legislatura.

Ni els casos de corrupció que planegen sobre el PSOE i la seva família han fet tant de mal a la imatge del president. Els cinc dies de “reflexió” d’abril del 2024 van ser un revulsiu polític, però les meditacions estivals del 2026 constitueixen un forat en el relat de Sánchez que no s’esborra amb empatia sobrevinguda ni promeses afermades en proves venidores.

La crisi de Ceuta és munició al terreny de la immigració, que la dreta adoba per créixer a les urnes i que deixa l’esquerra entre els principis i el desacomplexament dels seus electors. L’entrada sobtada de més de 70.000 persones a Ceuta només pot ser fruit d’una operació híbrida amb ancoratge al Marroc que ha ensenyat les costures del Govern espanyol i del mateix Estat. El president va poder al·legar ignorància immediata, però no després d’un mes de vacances. Ni pot dubtar de l’indubtable: hi va haver col·laboració marroquina sobre el terreny, tal com certifica l’informe de la Policia.

Des de la solitud parlamentària, Sánchez s’encomana a sant CNI, a qui va qüestionar fa un mes. El forat de confiança amb el Marroc és de deu hores. El futur de les relacions diplomàtiques ara depèn de la radiografia d’aquesta finestra temporal del 31 de juliol en què les autoritats marroquines, com a mínim, es van inhibir. Després hi ha els toppings : les màfies, les falsedats, la internacional reaccionària, Rússia, Israel... però el nuclear és el paper del Marroc. I mentre el Govern espanyol busca respostes, n’hi ha prou amb avaluar la gestió de l’emergència per confirmar el neguit socialista.

El PP té experiència repel·lint migrants, ho va fer al Tarajal el 2014; una tragèdia

Es podia repel·lir la “invasió” per la força? El PP té experiència a la mateixa platja d el Tarajal el 2014: cinquanta-sis guàrdies civils, bales de goma, salves detonadores i pots de fum. Que no entrin. A qualsevol preu. El resultat: una tragèdia. Sánchez s’aferra a la fita del retorn voluntari de més del 90% dels migrants al Marroc en menys de 24 hores, tot i que, un mes després, no pot xifrar ningú els il·legals que s’han quedat a la ciutat autònoma. La pluja de milions no es percep als carrers. Sumar es desenganxa d’un PSOE ferit i demana d’enviar menors a la Península, els barons del PP es neguen a acollir-los amb una mà mentre fan copets a l’esquena del seu company a Ceuta amb l’altra, i fins i tot la Generalitat, aliada lleial, posa condicions.

L’exèrcit custodia els supermercats i les portes de les escoles. Els ajuts econòmics tenen calendari: un mes més. El PSOE s’asfixia. Juan Jesús Vivas emergeix com a tità assenyat davant la sensació d’abandonament a la ciutat autònoma i els habitants de Ceuta, com a herois davant la peregrinació de carronyaires ultres.

Es busquen culpables al Govern estatal. La pugna entre els ministres de l’Interior i de Defensa s’havia cronificat. Ara, Margarita Robles es declara, a la pràctica, en rebel·lia. Prioritza la defensa dels seus agents sobre el terreny i evidencia al Congrés el seu desinterès cap a un relat polític que naixia coix. La ministra pot haver perdut el favor de Sánchez davant Fernando Grande-Marlaska, que s’immola plasmant per carta que no controla la Policia. Reconèixer per escrit, potser pensant en una causa judicial, que no pot “exercir la seva responsabilitat” ministerial sense la informació que la Policia transmet a l’ Audiència Nacional i reiterar-ho davant la presidenta del Poder Judicial no fa més que certificar la derrota davant l’opinió pública.

Ni els excessos de la dreta, que només espera veure al president davant un tribunal, serveixen ja com a amalgama per als socis d’investidura. Un forat de deu hores al Marroc, un mes de vacances a les Canàries i una crisi per resoldre a Ceuta. Res no era al full de ruta cap a les urnes. Sánchez necessita un triomf. Serà el finançament? Un altre forat.