Proposta d’una ofensiva per salvar llibres

No és fàcil practicar avui la bibliofília. Tot són traves. D’entrada, falla el que és més bàsic: el suport per acumular llibres a casa. Algú ha hagut de renovar fa poc les prestatgeries? Aquests mobles, als comerços habituals els continuen anomenant llibreries , però és obvi que ja no es dissenyen amb aquesta funció. En els models estàndard, la distància entre les lleixes és excessiva, cosa que redueix la capacitat d’emmagatzemar i obliga el lector de torn a apilar llibres en posició horitzontal a sobre dels verticals, per no desaprofitar l’espai.

Si un busca als catàlegs en línia de les botigues, veurà que hi ha més lleixes ocupades per gerros, fotos de família, flascons de fruita en almívar o souvenirs esbojarrats que per llibres. Els pocs que surten a les fotos solen ser catàlegs d’art que ningú no obre. En algunes imatges, els llibres fins i tot apareixen apilats al revés, amb el llom de cara a la paret, no fora que algú sentís curiositat per un títol o un autor i se li ocorregués llegir-ho. A aquests mobles, els anomenen llibreries igual que continuem anomenant ferreteria la botiga on se serveix més plàstic, alumini, llautó, coure o cable que ferro.

Barcelona viu un setembre literari amb el Forum Edita, la Setmana i la fira d’ocasió

Hi ha una alternativa: encarregar la llibreria a mida, amb espai arran de terra per als llibres d’art i alguna lleixa baixeta per als quaderns d’assaig, avui tan en voga. Tot i això, aquesta opció sol ser cara i està condicionada a l’escassetat de fusters.

Hi ha una explicació a la contradicció aparent entre aquesta desertització llibresca dels pisos i el fet que el sector editorial tingui una raonable salut i que les llibreries (les de debò) que obren superin a les que tanquen: potser hi ha cada vegada menys llars amb llibres, però també una minoria de cases que acumulen cada vegada més volums, encara que calgui guardar-los apaïsats o amuntegats a terra, una solució tan romàntica com antihigiènica.

Perquè el prestigi i la rellevància econòmica del sector del llibre està fora de dubte. En defensa de l’hàbit de lectura en paper, com cada any, comença demà el Forum Edita Barcelona. Precedit per un merescut homenatge a l’editora Beatriz de Moura, al fòrum es constarà que el del llibre és un mercat que afronta incerteses però que continua creixent. Hi ha una fidel comunitat lectora (o més aviat una comunitat compradora que tendeix a apilar llibres: que aixequi la mà qui els últims anys no ha perdut la capacitat de concentrar-se per llegir) i unes llibreries que van trampejant.

Al Forum Edita el succeirà la Setmana del Llibre a Català, però aquest mes hi ha una altra convocatòria que mereix l’atenció ja no només dels amants del llibre, sinó també de qui assumeix que llegir de fonts fiables és un exercici de resistència política. Es tracta de la Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern del passeig de Gràcia.

Perquè ja no es tracta només de buscar lectura barata o de sucumbir a l’hàbit de col·leccionar edicions antigues, sinó també de participar en l’acte altruista de preservar el coneixement generat durant segles per la humanitat davant la fam vandàlica de la IA. Com va avançar aquest diari, empreses d’aquest sector compren arreu del món quantitats ingents de llibres antics per entrenar els seus models d’IA, una vegada ja han endrapat gairebé totes les dades que circulen per la xarxa. Amb l’agreujant que els exemplars són destruïts durant l’escaneig.

L’alternativa? Comprar, comprar i comprar per protegir. La resistència de Fahrenheit   451 de Bradbury rescatava els llibres del foc memoritzant-los, però parlem d’una època (la novel·la és del 1953) en què els humans encara no tenien el cervell fregit per l’abús de dispositius digitals i podien retenir informació. Avui ja només memoritzen els opositors i els actors de teatre. Per això, una manera de preservar aquest llegat és comprar tots els llibres possibles –de primera mà, segona o tercera– i convertir les cases i les biblioteques en espais de resistència. Això sí, fins que Anthropic truqui a la porta, que tot arribarà, i faci una oferta irresistible per les nostres relíquies.