El renaixement dels tapissos

Fins al 2006, a la catedral de Tarragona hi lluïa una de les col·leccions de tapissos més rellevants de la Península. Mig centenar de peces teixides a Brussel·les entre els segles XV i XVII que cobrien les columnes de la nau principal i que formaven part del paisatge catedralici des de temps immemorials. Fa vint anys, quan van començar les obres de restauració integral de la seu, els tapissos van ser retirats, i durant vint anys es van guardar enrotllats en un dels pisos dels canonges. Aquesta tardor, després d’una primera inspecció i avaluació de les peces, els tapissos se sotmetran a una neteja mecànica i s’ embolicaran amb teixits neutres en espera de poder-los mostrar en el futur gran Museu Diocesà, el projecte del qual està en marxa.

“Els tapissos es van retirar perquè començaven les obres i, a més, tal com estaven posats, era molt fàcil que la gent els toqués... No se’n podia garantir la integritat”, explica Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà. Es van retirar amb la idea de tornar-los a exhibir al cap de poc temps al nou Museu, però la crisi del 2008 va fer que el calendari del Pla Director se n’anés en orris i el Museu no es va construir. I durant vint anys els tapissos han estat guardats.

Durant un temps se’n va qüestionar fins i tot l’estat de conservació i la possibilitat que es deterioressin. Tot i això, la conservadora del Museu Diocesà, Miriam Ramon, es mostra rotunda: “El seu estat és òptim”, assegura. Els van poder desplegar tots i fer una primera neteja quan els tapissos van ser traslladades del pis dels canonges al nou espai de Reserves del museu, totalment condicionada.

Pel seu valor, destaquen la sèrie dels Proverbis, la de Samsó i la de Cir el Gran

Igualment, a la tardor començaran els treballs de conservació preventiva de la col·lecció. Es netejaran i fotografiaran cadascun dels tapissos, es renovaran les etiquetes d’identificació i es guardaran en les millors condicions possibles fins que es puguin exhibir. S’hi invertiran 20.000 euros, aportats pel Departament de Cultura de la Generalitat (12.395 euros) i de fons propis.

Les peces són de gran mida, la majoria d’uns quatre metres per sis, i la col·lecció es va formar a partir de donacions. “Al segle XVI Tarragona tenia un important pes eclesial i de poder, va ser un focus inicial del renaixement”, explica Muñoz. Els tapissos exercien un destacat paper en la vida litúrgica i es penjaven dels murs i pilars del temple en determinades celebracions, per exemple per la Pasqua de Resurrecció, Santa Tecla o Nadal.

D’entre les peces, destaca el tapís de Les potestats o de La bona vida , teixit a la segona meitat del segle XV als tallers d’ Arràs, de grans dimensions; dos tapissos de la història de Josep ( Brussel·les, segle XV); els quatre tapissos anomenats De verdures ( Països Baixos, segle XVI), més els tres de la sèrie de David, els vuit de la sèrie de Tobies i els cinc de la sèrie de Samsó..., tots realitzats a Brussel·les al segle XVI. El 1682 el canonge Diego Girón de Rebolledo va fer donació al seu testament de tres col·leccions més: els vuit tapissos de la sèrie de Cir el Gran, els deu de la sèrie dels Proverbis i els vuit de la sèrie de Dones Cèlebres, teixits tots a Brussel·les al segle XVII, alguns de basats en cartrons de Jacob Jordaens.

La intervenció suposa una inversió de 20.000 euros a càrrec del Departament de Cultura i el museu

L’objectiu és poder mostrar la col·lecció completa al futur gran Museu Diocesà, inclòs en el projecte Acròpolis de Tarragona. Andreu Muñoz treballa perquè sigui una realitat el 2031, quan farà 700 anys de la consagració de la catedral de Tarragona.