Els preus mundials dels aliments s’encareixen al màxim en tres anys

Alerta al rebost global. Les tensions internacionals, sumades als estralls de la calor extrema d’aquest estiu, amenacen de provocar una turbulència alimentària a gran escala.

Els preus mundials dels aliments van augmentar a l’agost fins al nivell més elevat des de finals del 2022. L’índex de preus de productes alimentaris bàsics de les Nacions Unides que publica la FAO va pujar un 1,9% respecte al juliol, encapçalat pels cereals, el sucre i els lactis.

L’agreujament dels conflictes geopolítics al golf Pèrsic –zona clau per a les exportacions de fertilitzants que solen transitar per l’estret d’ Ormuz– i al mar Negre, el graner d’Europa, està fent efecte en la producció. En particular, les hostilitats a la costa d’ Ucraïna s’han intensificat des de mitjans de juliol i els agricultors ucraïnesos lluiten per exportar gra. Alhora, s’esvaeixen les esperances d’un acord de pau entre els Estats Units i l’ Iran.

Com si no n’hi hagués prou, les condicions meteorològiques extremes d’aquest estiu, amb temperatures altes i pluges escasses, han afectat els cultius i han augmentat la preocupació pels subministraments procedents de les principals regions productores. A més, des de fa temps els agricultors ja estan castigats per l’encariment de les entrades, fruit de l’escalada dels preus de l’energia. Un impacte que ja causa víctimes sobre el terreny: al municipi mexicà de Tapachula, clau en la producció de cafè i plàtan, uns 10.000 camperols asseguren que estan a punt de la fallida després de patir les sequeres de l’agost.

Les males collites a Europa, després d’una successió d’onades de calor, podrien deixar el continent més dependent de les importacions, de manera que s’intensifica potencialment la competència per assegurar-se els subministraments, cosa que es reflecteix en els preus cada vegada més alts. L’amenaça del fenomen del Niño , aquest any inusualment potent, fa que els riscos meteorològics no desapareguin aviat, i manté vulnerables els mercats alimentaris mundials davant un altre xoc inflacionista.

Sucre, blat i blat de moro són els gèneres més afectats per les pujades de l’agost

L’índex de la FAO segueix els productes alimentaris comercialitzats internacionalment i, per tant, els canvis de preus poden trigar a arribar a les lleixes dels supermercats. Però tots els productes bàsics monitorats a l’índex van pujar a l’agost, liderats per un salt de l’11,9% en el sucre i un avanç del 2,6% en el blat, que se situa un 15% per sobre del nivell de fa un any. L’índex spot d’agricultura de Bloomberg, que segueix 10 productes principals, va pujar més d’un 13% a l’agost, el seu avanç més important des del juliol del 2012. Els futurs del blat i del blat de moro han assolit màxims de diversos anys.

“Els xocs climàtics, les tensions geopolítiques i les pertorbacions logístiques al comerç es combinen i redueixen les previsions de subministrament”, adverteix en un comunicat l’economista en cap de la FAO, Máximo Torero. “El comerç obert i la seguretat dels fluxos són centrals per a l’estabilitat dels preus”, afegeix. Però les dues coses a hores d’ara estan en dubte.

També sorgeixen altres senyals d’alerta, com el descens de l’oferta. La FAO va reduir la seva estimació de producció mundial de cereals per al 2026 a 2.980 milions de tones, cosa que marca la caiguda interanual més important des del 2018. L’agència va retallar la seva previsió per al blat de moro i l’arròs, tot i que la projecció per a la collita total continuaria sent la segona més alta registrada.

Gairebé tots els altres indicadors, des del pollastre fins a l’arròs, passant per l’oli de palma, també estan a l’alça a l’agost. Excepció notable: la carn de boví, els preus de la qual van retrocedir a causa d’una competència més gran entre productors australians i brasilers als mercats mundials, després de l’establiment per part de la Xina de quotes d’importació.

“L’augment dels preus dels aliments afecta especialment els consumidors dels mercats emergents, però els xocs compartits a les matèries primeres podrien tenir implicacions imprevistes per a la inflació arreu del món”, comentaven en una nota titulada Com es transmet la inflació alimentària els analistes de DWS. “Allà on els aliments representen una part important de la cistella, l’augment dels preus hi té un impacte més gran sobre les rendes reals i la inflació general”, afegeixen.

És la tempesta perfecta: clima advers i trencament de les cadenes de subministrament

Els aliments i les begudes no alcohòliques consumits a la llar representen una mica més del 8% de la cistella de preus al consum dels Estats Units, davant una mica més del 15% a l’eurozona i percentatges considerablement superiors en molts mercats emergents. Ells són els que més ho notaran.