La victòria de l’AfD dona ales als ultres europeus

La victòria rotunda del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt no només tindrà repercussions a Alemanya. També pot donar ales a les forces populistes i d’extrema dreta de tot Europa, animades per aquest fenomen en l’inici d’un curs agitat en què s’esperen eleccions clau en països tan importants per al tauler del continent com són França, Itàlia o també Espanya.

“Una nit enorme per a Alemanya i Europa”, va celebrar l’ ex primer ministre hongarès Viktor Orbán. “ Prepareu-vos, és només el principi”, va avisar. El president de Vox, Santiago Abascal, tampoc no es va mossegar la llengua i va felicitar la líder Alice Weidel i el candidat guanyador al land alemany, Ulrich Siegmund, per un “resultat espectacular que és una gran esperança per a Alemanya i per a Europa”. A Portugal, l’ultra André Ventura va qualificar la victòria d’“històrica” i creu que els alemanys “estan obrint els ulls contra la immigració il·legal i descontrolada, la corrupció i la captura de la nostra llibertat i identitat”.

L’ultra italià Roberto Vannacci considera que aquest triomf demostra que no són “extremistes”

Els rivals a l’extrema dreta de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, també han exultat amb la victòria al land alemany. El seu soci de Govern, el lliguista Matteo Salvini, va interpretar que “es posa de manifest la forta demanda de canvi, seguretat i feina”. “A la cara dels que, a l’esquerra, alimentaven pors i escenaris catastròfics. Por? Terror? No, se’n diu democràcia. Una altra Europa és possible”. “I ara continueu dient-nos extremistes”, va desafiar el seu gran rival, el general Roberto Vannacci. “Si la meitat de la població fa costat a l’AfD, les acusacions d’extremisme s’evaporen i desapareixen. L’extremisme és en els extrems, el mig no pot ser extrem”, va continuar, en un dels seus habituals arguments per normalitzar l’extrema dreta.

Itàlia és un dels països que hauria de celebrar eleccions legislatives la primavera del 2027. Allà ja governa Meloni, però dins de la dreta italiana està emergint aquest perfil encara més radical, cosa que li pot donar problemes a la líder de Germans d’ Itàlia. També a Espanya s’esperen eleccions generals abans de l’estiu, amb un Vox en auge amb un resultat amb què es podria consolidar com un soci necessari del PP per governar. A França, a la primavera, tindran lloc les eleccions més vigilades d’Europa, amb el Reagrupament Nacional (RN) liderant des de fa temps les enquestes electorals. La direcció dels ultres francesos s’ha distanciat de l’AfD i han guardat silenci.

“A Polònia només els idiotes o els traïdors es poden alegrar del triomf de l’AfD a Alemanya”, avisa el premier polonès, Donald Tusk, del Partit Popular Europeu (PPE), amenaçat també al seu país pels ultradretans Dret i Justícia, que va guanyar les eleccions presidencials del 2025.

A Brussel·les, com és habitual, ningú no ha comentat l’inquietant resultat de Saxònia-Anhalt. Però és evident que no són bones notícies per a la Comissió Europea de l’alemanya Ursula von der Leyen ni tampoc per a altres figures rellevants de la dreta comunitària, com el líder del PPE, Manfred Weber. El conservador alemany ja va tenir dificultats fa uns mesos després de la filtració de missatges de WhatsApp que van revelar una cooperació estreta entre membres del seu grup parlamentari i l’AfD.

Les repercussions poden ser enormes, també si això implica més pressió sobre la CDU i altres partits conservadors a prendre decisions encara més dures en matèria migratòria o a rebaixar les seves ambicions climàtiques. Més quan l’ Alemanya de Friedrich Merz, tot i que ha mantingut el cordó sanitari al seu país, dona suport sense embuts al puny de ferro migratori, per exemple, ja que és favorable als centres de deportació de migrants a tercers països, i també a empènyer per suavitzar les regles climàtiques a favor de la seva indústria, en hores baixes. I a Brussel·les, tot i que l’AfD està apartada dels principals grups d’ultradreta a l’ Eurocambra per ser massa radical, el PPE sí que ha votat amb els Patriotes o els Conservadors i Reformistes en propostes clau, com agilitar els retorns de migrants.