Brussel·les s’obre a limitar els lloguers turístics i les segones residències

Contundent resposta de Brussel·les per emparar les ciutats més castigades per la crisi de l’habitatge. La Comissió Europea obre la porta a permetre que els ajuntaments puguin imposar restriccions a les se­gones residències i als lloguers turístics a les zones més amenaçades per aquestes plataformes. Segons un esborrany d’un nou reglament, al qual ha tingut accés aquest diari, Brussel·les vol donar la cobertura legal als ajuntaments i governs perquè puguin posar veto a les plataformes com Airbnb o Booking i també, per primera vegada, restringir la compra d’habitatge per a ús no habitual a les àrees de més tensió habitacional, sempre que presentin proves amb dades que justifiquin la mesura i demostrin que no hi ha alternatives menys restrictives per solucionar el problema.

Es tracta de la nova llei d’ Habitatge Assequible, que pre­sentaran aquest dimecres la vicepresidenta Executiva de la Comissió Europea per a una Transició Neta i Competitiva, Teresa Ribera, i el comissari d’ Energia i Habitatge, Dan Jorgensen­. Si res no canvia al document final, la proposta comunitària implica l’establiment d’aquest paraigua jurídic amb límits a la compra de segona residència. En cap casno afectaria la que ja estàadquirida, sinó la nova propietat, i es faria a través de la creació d’un marc de control rigorós per assegurar que sigui compatible amb el dret de la Unió Europea.

Els ajuntaments hauran de demostrar els efectes negatius de la compra d’habitatges per a aquests usos

Això sí, segons l’ esborrany, per poder aplicar qualsevol restricció sobre les segones residències, els ajuntaments o les autoritats locals competents han de poder demostrar amb dades objectives una sèrie de condicions. Per exemple, que la compra d’habitatges per a usos diferents de la residència habitual ha perjudicat l’assequibilitat de l’habitatge en aquesta zona durant almenys els tres anys anteriors. Un altre requisit per declarar una zona tensada és que el preu mitjà de transacció d’un habitatge a l’àrea afectada ha de ser igual o superior a 8 vegades la mitjana de la renda disponible anual de les llars locals. És a dir, que si adquirir un immoble mitjà en un municipi exigeix menys de vuit anys de salari íntegre d’una família local, la zona no podrà declarar-se sota tensió i l’Ajuntament no tindrà competències per aplicar aquest tipus de límits. Això vol buscar resoldre casos de localitats vacacionals com Biarritz, a França, on la majoria de cases ja són segones residències i els locals no poden adquirir habitatges per a un ús particular.

El reglament també és un revés per a plataformes com Airbnb, ja que permet que les administracions locals adoptin restriccions comercials severes contra el lloguer turístic sense por de llargues batalles judicials per violar les llibertats de mercat de la UE, que moltes vegades acaben dissuadintels ajuntaments d’actuar amb fermesa.

La Comissió Europea ha marcat una línia vermellaprohibint en aquest esborrany qualsevol tipus de restricció al lloguer turístic si es fa a la mateixa residència principal de l’amfitrió, ja que entén que és un suport financer legítim per a moltes famílies. En canvi, als immobles que no constitueixen la residència principal del propietari els ajuntaments sí que podran aplicar durs esquemes d’autorització, registres o límits quantitatius si demostren que l’increment d’allotjaments turístics ha tingut un impacte negatiu real i comprovat sobre el lloguer tradicional durant almenys els tres anys anteriors, igual que en el cas de les segones residències. A més a més, Brussel·les demana que abans de fer uns passos tan dràstics es prioritzin alterna­tives més proporcionals. És a dir, mesures menys restrictives com límits quantitatius a les zones tensades, o excepcions per dificultats extremes o incentius fiscals.

Fonts comunitàries expliquen que s’han tingut molt en compte les propostes de l’aliança Mayors for Housing (Alcaldes per a l’ Habitatge), entre els quals l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, que ha exigit a Brussel·les una cobertura legal més gran i també la definició d’aquestes zones sota estrès d’habitatge per fer front a aquesta crisi. “El marc està molt inspirat en les propostes dels alcaldes”, expliquen.

Quan s’aprovi al col·legi de comissaris d’ Ursula von der Leyen, la proposta europea encara tindrà molt camí per recórrer. Requereix la llum verda del Consell de la UE (els estats membres) i també del Parlament Europeu, on la dreta és majoritària a les dues institu­cions. Fonts populars ja han mostrat el rebuig taxatiu de les propostes de limitar els lloguers de curta durada i les segones residències, que creuen que perjudicaria l’economia local i destruiria ocupació.