Assignatures pendents

El vicepresident del Govern central, Carlos Cuerpo, se’n va anar de vacances amb diverses assignatures econòmiques pendents, algunes de gran pes. El fet que l’atenció mediàtica es concentri en qües­tions polítiques i socials no significa que l’economia hagi deixat d’importar en l’inici de curs. Al contrari, és una de les principals preocupacions dels ciutadans, que veuen com el seu poder adquisitiu disminueix dia rere dia per la pujada dels preus. Com diu el refrany, amb les coses de menjar no s’hi juga.

La primera tasca i la més urgent és que el Consell de Ministres aprovi el projecte de pressupostos generals de l’ Estat ( PGE) i el remeti al Parlament abans que s’acabi el setembre. És una promesa reiterada de l’ Executiu espanyol. Si no la compleix, tornarà a quedar en evidència que Pedro Sánchez actua més com un president d’investidura que com un president de govern, pel fet de no haver aconseguit encara aprovar els seus principals compromisos electorals ni les lleis essencials per a la gestió de les administracions públiques.

L’ Executiu ha d’aprovar mesures per contenir el fort augment dels preus. La inflació se situa en el 4,3%, més del doble de l’objectiu fixat pel Banc Central Europeu (BCE) i entre les més altes de l’eurozona. A més, el salari real dels espanyols, descomptats els impostos, continua lleugerament per sota del nivell del 2019.

Els vuit anys de govern de coalició progressista no han millorat la qualitat de vida dels ciutadans. Per això, l’ Executiu haurà d’aplicar o prorrogar les mesures i subvencions adoptades després dels atacs dels Estats Units i Israel a l’ Iran, que van provocar un nou xoc inflacionista. El malestar social es pot fer notar si el cistell de consum i els preus dels habitatges, lloguers i les hipoteques continuen pujant.

Cuerpo tampoc no pot oblidar reclamar a Brussel·les, abans que s’acabi el setembre, l’últim pagament dels fons europeus Next Generation per valor de 25.862 milions d’euros. Per desbloquejar-los, Espanya ha de certificar davant la Comissió Europea el compliment de les 148 fites i objectius del seu pla de reformes. Si Brussel·les hi dona el vistiplau s’executaria abans de final d’any, però si no ho fa podria iniciar-se una sèrie d’exigències molt polèmiques. Serà el moment que es faci balanç i sabrem si els cent mil milions rebuts s’han fet servir correc­tament.

I encara queda per rematar aquest últim trimestre la regularització massiva de més d’un milió d’immigrants irregulars i el seu impacte en l’economia en un clima molt crispat després de l’ocupació de Ceuta.

El col·lega de Cuerpo a Hisenda, el ministre Arcadi España, ha d’aprovar el nou model de finançament autonòmic malgrat el rebuig de totes les comunitats autònomes excepte Cata­lunya i les Canàries. I hi ha també les moltes promeses fetes, per la vice­presidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, sobre la pujadadel salari mínim i la reducció de jornada.

Hi ha molta tela per tallar.