Ballant sota la pluja

Primer dia d’ escola. A la dels grans. A la Champions, aquella competició que, no cal dir-ho,el barcelonisme vol abraçar a lafinal del 6 de juny al Metropo­litano. Per si de cas, no feu plans. Golejar l’innocent Feyenoord per 5-1 no serà el triomf més meritori de la fase de lliga en què, entre d’altres, hi són el PSG i el City.Però veure al Barcelona gaudir amb el doblet de Raphinha, elgol acrobàtic de l’exòtic Adeyemi, el de Lamine Yamal de falta di­recta amb el braçalet de capità i fins i tot amb el de Gabriel Jesus de cap és per gaudir. Això és la Champions i el Barça demana i mereix llicència per somiar.

Flick havia demanat més lideratge i més maduresa per afrontar la competició de les estrelles. No és imprudent dir que ja en té. Va treure les dues qualitats al primer onze europeu amb Rodri, l’únic d’aquesta plantilla que sap el que és aixecar l’ orelluda . Amb ell, cinc campions del món de la talla de Cubarsí, Pedri, Olmo, Joan Garcia sota pals i Lamine Yamal que, ahir sí, va arrencar diversos càntics de la grada d’animació, que comença a cuidar el seu futbolista més daurat. Flick, que no podia comptar amb el sancionat Eric Garcia, va apostar per Koundé, va cuidar Xavi Espart i va cridar Cancelo, les aparicions del qual per dins afavorien Adeyemi, un altre dels protagonistes del vespre.

S’esperaven gols perquè a les coses bones un s’hi acostuma de seguida. Ja comença a ser tradició veure Raphinha aconseguir-ho. Com més plovia al Camp Nou, el brasiler va deixar asseguts dos defensors amb una subtil retallada i va marcar a plaer. Va agrair l’assistència a Lamine i a Pedri, que iniciés la jugada. El Barça tornava a ser una piconadora. Dos xuts d’ Olmo i de Koundé van precedir el gol més acrobàtic i delirant del vespre. Va ser tant característic com el seu amo: parlem d’ Adeyemi. L’alemany va conduir en diagonal des del sector esquerre, no va trobar oposició, sempre ben flanquejat per Christensen, un altre veterà elevat per Flick. Ara un toc amb la dreta, després amb l’esquerra. Adeyemi, al ritme de l’afrobeat que tant li agrada, va xutar amb la dreta des de fora de l’àrea al pal llarg. Impossible per a Ernst. Va sortir el sol a l’estadi mentre ho celebrava amb una tombarella cap enrere. Va ser una celebració a l’altura del seu primer gol al Camp Nou.

Van callar de cop les 3.000 escandaloses veus dels seguidors del Feyenoord. Es van alçar les dels 45.500 culers valents que van llançar els paraigües amb el xut de Cancelo al travesser.

Raphinha fa un altre doblet, Adeyemi i Gabriel Jesus s’estrenen a casa i Lamine marca de falta

Allò tenia un ritme insultant. Entre tant de domini el Feyenoord intentava recuperar la solidesa. Especialment atent estava Mármol, defensa que es va formar a la Masia reconvertit en lateral esquerrà, tan pendent de Lamine Yamal (el 10 sempre corre i pressiona, ho va deixar clar a Mbappé) com d’ajudar Javi López quan l’extrem intentava arribar a l’àrea blaugrana. Va ser Moussa, aquell jugador que es va declarar en rebel·lia perquè volia sortir del Feyenoord, qui es va plantar davant un valent Joan Garcia.

La segona meitat va començar igual que la primera: amb un altre gol de Raphinha. És sensacional el paper del brasiler, que tant baixa a buscar la pilota com s’infiltra entre els centrals per, al més pur estil nou, recollir una pilota del clarivident Pedri i fer el 3-0. Curiós, per no dir una altra cosa, que cap dels dos siguin entre els 30 millors a la votació de la Pilota d’ Or.

Tot i així, hi va haver moments en què el perfeccionista Flick es va mostrar indignat. S’havia relaxat el Barça quan va arribar l’únic gol del Feyenoord, de Nacho Ferri, que va recollir el rebuig de Joan Garcia després d’un primer intent de Targhallin. L’ àrbitre el va anul·lar per un fora de joc de Zechiël.

Havia arribat el moment de fer servir la banqueta. Quina diferencia, ara. El millor que té aquest Barça també resideix en suplents que no ho són. Són de luxe. Entre aplaudiments van marxar Raphinha i Pedri. Va entrar Fermín a la mitjapunta i Flick va voler provar Olmo de fals nou mentre Bernal s’assentava al costat de Rodri. Abans d’anar-se’n, Raphinha va col·locar el braçalet de capità a un orgullós Lamine en una de les imatges de la nit. Perquè, a més, va ser ell, el portador del braçalet més jove de la història, que va fer el quart de falta directa, amb una pilota que es va colar entre una feble tanca de cinc. Va córrer cap a la banqueta i es va abraçar amb Raphinha. Té missatge: tots dos assagen junts sempre els llançaments de falta directa.

Per quart partit en els cinc disputats aquesta temporada, el Barça va tornar a celebrar cinc gols

Llàstima del gol de Steijn, que va atacar l’esquena d’un destensat Koundé. Però ningú no li va donar importància. Pels quatre anteriors i perquè tot va tan de pressa que de seguida va arribar l’estrena golejadora de Gabriel Jesus. Va entrar i va moldre rematant de cap la centrada de Lamine. Ara resulta que al Barça, aquell equip que no tenia nou, li sobren nous i li cauen els gols de les butxaques. Un Barça que només sap golejar. De cinc en cinc. A la Lliga i a la Champions.