Brussel·les es mou per frenar la Xina als contractes públics

La Comissió Europea continua negociant amb la Xina per aconseguir una relació comercial més equilibrada, però a Pequín no agradarà la nova reforma legislativa dissenyada per introduir criteris de preferència europea a la contractació pública. Brussel·les ha decidit posar fi a l’asimetria que permet que les empreses estrangeres accedeixin al mercat de contractació pública europeu sense oferir reciprocitat als competidors europeus al seu territori, fet que frena, sense esmentar-ho directament, l’avanç de la Xina.

Es tracta de la nova proposta de llei de Contractació Pública, amb què l’ Executiu comunitari vol dotar els compradors públics de la seguretat jurídica i de les eines necessàries per excloure explícitament les ofertes i els productes de països que, com la Xina, no tenen acords de reciprocitat. La reforma aclareix les regles perquè els compradors públics puguin aplicar les regles de preferència europea i descartar ofertes d’aquests països. La Xina no té un compromís amb la UE d’aquesta mena, de manera que els ajuntaments, les regions i els estats membres en podran excloure les ofertes de manera directa amb la seguretat jurídica necessària, cosa que abans podia obrir litigis.

Els EUA critiquen l’aliança de Ford amb la xinesa Geely a Espanya i li demanen repensar altres col·laboracions

Al llarg del procés de revisió “he sentit massa que no ho podem fer, no ens heu donat la possibilitat de fixar criteris per descartar les ofertes xineses... Avui donem la possibilitat de descartar-ne”, va explicar el vicepresident executiu d’estratègia industrial, Stéphane Séjourné, davant d’un grup de periodistes. Segons explica, durant anys les administracions s’han vist frustrades per la falta de mecanismes jurídics per rebutjar ofertes de la Xina, i ara s’aclareix quins operadors i productes estan protegits per acords internacionals.

Per exemple, si en un contracte públic per a plaques solars l’inversor és obligatòriament europeu, “totes les ofertes que no tinguin un inversor europeu s’han de descartar, fins i tot si l’inversor avui fos xinès o d’un altre país que no tingui un acord amb nosaltres”, va detallar Séjourné. És una manera de fer front a la “influència indeguda de tercers països” i a la “ sobredependència de proveïdors ubicats en tercers països” en tecnologies i infraestructures crítiques.

Brussel·les també ha llançat una proposta per a les licitacions d’R+D, en què proposa de reservar la participació només a operadors d’ estats membres o a països amb compromisos específics d’obertura en R+D. Sota aquest nou reglament, almenys la meitat de les activitats d’R+D s’hauran de fer dins la UE –fins al 100% en components de seguretat crítica– i s’haurà d’incloure almenys un 15% del pes a l’hora d’adjudicar la integració de tecnologia desenvolupada a la UE o que ha aportat al sistema comunitari.

L’avanç xinès també amoïna als EUA, que acaben de criticar les aliances de Ford amb actors xinesos, com la tancada a la ­planta d’ Almussafes. L’acord pel qual Geely aconseguirà part de la fàbrica, com també altres ­aventures amb socis xinesos com CATL i BYD, aixeca una “profunda preocupació” i posa en risc el principi de “seguretat nacional”. Fins i tot es demana de repensar aquests lligams. Concretament, l’aliança a Espanya “ajuda ­adversaris estratègics a assegurar-se un punt de suport vital al mercat occidental”. En una missiva dirigida a Ford signada per Sean Duffy, secretari de Transport, es parla d’“aliances qüestionables”, que qüestionen la seva imatge.