De Bin Laden a les franquícies del terror

En Sumaila ni tan sols havia nascut quan el món va canviar per sempre amb la caiguda de les Torres Bessones a Nova York l’11 de setembre del 2001. Refugiat en una cabanya improvisada, feta de palla i lones de plàstic, als afores de Tanguieta, entre Benín i Burkina Faso, no sabia que aquell atemptat llunyà, perpetrat per membres d’ Al-Qaida, al cor dels EUA que va posar fi a la vida de 2.977 persones, també marcaria la seva vida i el seu futur.

Vint-i-cinc anys després de l’horror de l’11-S, Al-Qaida l’havia trobat a ell i a la seva família al seu llogarret al Sahel: “Van venir uns homes armats al poble i ens van dir que ens n’havíem d’anar. Van venir amb moto i van anar casa per casa. Als que es negaven o protestaven, els mataven. En van matar molts”, va explicar aquest diari.

Un quart de segle després de l’11-S, Al-Qaida ha perdut el comandament jerarquitzat que tenia amb Ossama bin Laden i s’ha convertit en una xarxa descentralitzada de franquícies amb arrels locals, capaç de finançar-se, expandir-se i mantenir connexions amb el nucli de l’organització. Malgrat tenir menys capacitat de castigar Occident­ amb atacs espectaculars, ha incrementat la capacitat letal especialment en un altre punt del planeta: Al-Qaida ha fet­ de l’ Àfrica l’epicentre del seu horror.

Les xifres de l’organització al continent expliquen una història de dolor. Més del 61% de les 23.872 morts vinculades a grups islamistes militants ocorregudes l’any passat al continent africà van ser perpetrades per grups gihadistes lleials a Al-Qaida, especialment el JNIM ( Grup de Suport a l’Islam i als Musulmans), responsable de tres quartes parts dels gairebé deu mil morts al Sahel, i Al-Xabaab, que va firmar el 95% dels 7.350 assassinats a Somàlia, segons xifres del Centre Africà d’ Estudis Estratègics.

Al-Qaida a l’ Àfrica és mort i també poder. La franquícia saheliana d’ Al-Qaida, que té fins a 8.000 guerrillers, controla de facto vastos territoris de Mali, Burkina Faso i el Níger, on competeix de manera sagnant amb grups lleials a l’ Estat Islàmic ( EI) i lluita pel control de les rutes de contraban d’armes i drogues que travessen el desert. La força del JNIM ja no se circumscriu només al Sahel i ha començat a expandir-se a zones del nord de Ghana, la Costa d’Ivori, Benín, el Togo i fins i tot el nord-oest de Nigèria.

Més del 61% de morts el 2025 vinculades a cèl·lules islamistes a l’Àfrica les van causar grups lleials a Al-Qaida

El JNIM i Al-Xabaab no són les úniques amenaces. A més dels dos grans braços africans de l’organització gihadista, Al-Qaida té dues franquícies més amb menys múscul al continent, com AQMI al Magrib, amb uns 200 o 300 membres, molt lligada al JNIM i amb funcions més ideològiques i de formació, o Ansaru al nord de Nigèria, mentre que al Iemen, el grup autodenominat Al-Qaida a la península Aràbiga manté una capacitat operativa notable i Al-Qaida al Subcontinent Indi, amb bases a l’ Afganistan i el Pakistan, intenta consolidar xarxes a Àsia meridional.

Sara Harmouch, experta en terrorisme i seguretat nacional i directora executiva d’H9 Defense, sosté en la seva anàlisi “La tercera fase d’ Al-Qaida”, per al think tank Modern War Institute, que després del lideratge d’ Ossama bin Laden i la descentralització i supervivència de l’etapa amb Aiman al-Zawahiri, l’organització terrorista ha entrat en una etapa centrada en una direcció estratègica comuna per crear estructura militar coordinada en diversos racons del planeta. “Sota el lideratge de facto de Saif al- Adel, Al-Qaida ha entrat en una tercera fase centrada en la reconstrucció organitzativa. El grup passa del carisma a la ideologia i de la ideologia a l’organització: és més silenciós, coherent i menys teatral, però potencialment més perillós”, explica.

La mutació d’ Al-Qaida és el resultat del dany infligit per dues dècades d’operacions antiterroristes i de la mort dels seus líders –Ossama bin Laden el 2011 a Abbottabad ( Pakistan) i el seu successor, l’egipci Aiman al-Zawahiri, a Kabul el 2022–, que va portar a una pèrdua de control, que a l’ Iraq va desembocar en una ruptura i la posterior aparició de l’ Estat Islàmic com a organització rival.

Per Sergio Altuna, investigador sènior del Programa sobre Extremisme de la Universitat George Washington, Al-Qaida és ara una organització terrorista més pragmàtica, capaç de col·laborar amb grups amb què no comparteix totalment la ideologia, però sí un enemic comú i que ha desenvolupat una enorme capacitat per aprofitar conflictes i dinàmiques locals per guanyar adeptes a la seva causa.

Altuna coincideix en el gir del centre de gravetat de l’organització de l’ Afganistan cap a l’ Àfrica. “ Al-Qaida al Subcontinent Indi­ gaudeix d’un entorn permissiu sota els talibans malgrat que proporciona només entrenament i dona suport a altres grups militars regionals. Tot i que aquesta branca ja ha mostrat signes d’activitat creixent com atemptats o l’establiment de cèl·lules operatives a Bangladesh, l’ Àfrica s’ha convertit en el principal escenari d’implantació del grup”.

El JNIM al Sahel i Al-Xabaab a Somàlia són les franquícies més letals, però hi ha altres branques

Altuna també veu un canvi en el pes militar de la ramificació de la banda al Iemen, sensiblement més feble que fa uns anys en la capacitat per perpetrar atemptats, però clau per a la seva maquinària financera, propagandística i logística. “ Al-Qaida a la península Aràbiga s’ha convertit en un facilitador regional, és un node important que permet un flux fluid d’armes, tecnologia, drons, coneixements i formació que la connecta amb l’ Àfrica i la somali Al-Xabaab”.

L’últim informe de l’ Equip de Vigilància de l’ONU sobre gihadisme, publicat el mes passat, destaca precisament la connexió entre les ramificacions d’ Al-Qaida al Iemen i Somàlia (destaca la capacitat financera d’Al-Xabaab, amb uns ingressos mensuals d’entre 5 i 9 milions de dòlars) i remarca les connexions fluides entre algunes de les seves branques. “És probable –apunta el text– que Al-Qaida al Magrib (AQMI) canalitzés una part dels aproximadament 50 milions de dòlars del rescat obtingut pel JNIM ( Sahel) cap al nucli central de l’organització i Al-Qaida a la península Aràbiga. AQMI constitueix la columna vertebral ideològica i el facilitador logístic de l JNIM, i facilita els seus vincles amb xarxes criminals”.