D’Orriols a Von Papen

Cordialitat i bones maneres van presidir la trobada entre José Montilla i Artur Mas a La ­Van­guardia. Somriures, algunes com­plicitats i sense retrets.

Són polítics d’abans de la vigent polarització política. No en va, com ells es van encarregar de recordar, malgrat les diferèn­cies, van ser capaços d’arribar a acords sobre temes rellevants.

Cordialitat i bones maneres entre dos polítics d’abans de la polarització

Per exemple, l’encara vigent llei d’Educació de Catalunya del 2009, amb el primer ocupant la presidència de la Generalitat i el segon com a cap de l’oposició. Ho va explicar Mas, que no va poder deixar de recordar que ell ocupava aquesta posició “malgrat que havia guanyat les elec­cions”. En bon combat s’ha de dir que ell mateix va reconèixer que no hi havia res d’il·legítim en el fet que el socialista acabés sent president en comptes d’ell.

Malgrat això, les diferències polítiques van aflorar en gairebé tots els temes que es van tractar durant la conversa. En pràcticament tots els temes. Amb el finançament autonòmic: pragmàtic, Montilla; maximalista, Mas. Educació: crític amb l’Administració, el sobiranista; partidari de descarregar la responsabilitat sobre el conjunt de la societat, el socialista. I, especialment, en el més directament polític i de més rabiosa actualitat, el de l’ascens de les forces polítiques de l’extrema dreta. Amb l’exemple recent de les eleccions al land alemany de Saxònia -Anhalt i l’àmplia victòria de l’AfD.

Cal aïllar les forces protofeixistes mantenint un cordó sanitari –o, com diuen a Alemanya, Brandmauer, tallafoc– que hi descarti acords de govern? Una qüestió que de seguida es projecta sobre la realitat política espanyola, Vox, i catalana, l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols.

Malgrat que tots dos van coincidir que la fortalesa electoral d’aquestes formacions implica l’existència de problemes subjacents reals, també aquí van divergir. Montilla va defensar la continuïtat sense fissures del tallafoc, en línia amb el que propugna el seu partit, malgrat que certament els seus resultats són poc encoratjadors, com indiquen les enquestes i ratifiquen els resultats electorals als més diferents països d’Europa i el món.

Sobre aquesta fallida línia de defensa va construir Mas els seus arguments a favor de parlar i, si fos possible, pactar en alguns casos. Tot i que, en aquest cas, també caldria recordar que l’alternativa ja la va aplicar el 1933 un polític alemany que es deia Franz von Papen, fent canceller Hitler, i el resultat no va ser ­especialment bo.