La xifra de nens amb miopia gairebé es triplica entre els 8 i els 12 anys

Un estudi longitudinal pioner al sud d’Europa i elaborat per un grup d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), vinculat a la facultat d’ Òptica i Optometria de Terrassa, revela que la miopia infantil gairebé es triplica entre els 8 i els 12 anys. A més a més, adverteix que les nenes constitueixen un grup de risc, a causa d’una progressió més gran del creixementocular, i que l’ètnia també hi influeix: els menors d’origen magribí o hispà presenten un allargament més gran de l’ull de partida.

L’estudi se centra en la ­franja d’edat d’entre els 8 i els 12 anys, un període crític en què els nens experimenten un canvi progressiu a la visió amb una tendència cap al desenvolupament de la miopia. Així doncs, la prevalença de la miopia augmenta amb l’edat, amb un empitjorament mitjà anual de la refracció de 0,29 diòptries cap a la miopia i una clara tendència a agreujar-se amb els anys.

“Passar hores amb visió pròxima, davant tota mena de pantalles, fa que en creixi el risc”, diu una investigadora

La progressió és clara en els 2.500 menors analitzats a l’estudi. Als 8 o 9 anys, aquest ­trastorn de la refracció afectava el 12,3%. Després d’un any de seguiment, la xifra va pujar fins al 17,1%. I al cap de tres anys de seguiment, la prevalença va augmentar fins al 28,7%.

La investigació, iniciada el 2021, també ha identificat ­diferències significatives en funció del gènere, l’origen ­ètnic i la situació socioeconòmica parental. D’una banda, s’evidencia que les nenes amb miopia en edats primerenques constitueixen un grup de risc a causa d’una progressió més gran del creixement ocular en comparació amb els nens.

D’altra banda, els nens d’ètnia no caucàsica (principalment d’origen magribí o hispà) presenten més longitud axial (allargament) de l’ull de partida, és a dir, quan els nens tenen 8 anys, tot i que el patró de creixement ocular és semblant al de la població caucàsica.

A parer de Laura Guisasola, una de les responsables de l’estudi, la variable de la longitud axial com a diana per predir una futura miopia és una de les descobertes més importants de l’estudi. “Normalment, en optometria pediàtrica, el que es fa és mirar el grau de miopia que tenen els nens i si hi veuen bé o malament. Si tenen una graduació més gran de -0,50, són nens miops. El que hem vist és que, mesurant la longitud axial, que és una dada biomètrica, podem determinar els nens que tenen molta més predisposició a convertir-se en miops fins i tot amb dos anys d’anticipació”, explica a La Vanguardia .

I què es pot fer per prevenir una miopia? Guisasola explica que hi ha factors de risc que no són modificables. Per exemple, l’hereditari, és a dir, si els pares són miops. “Aquí no hi podem fer gaire cosa”. Però també són els factors ambientals. “Hem descobert que passar moltes hores amb visió pròxima, ­davant tota mena de pantalles, fa que creixi el risc de tenir ­miopia”, argüeix aquesta ­investigadora.