La Lliga beneeix el Barça

La Lliga va publicar ahir el seu habitual informe post estiuenc que detalla el límit de cost de plantilla esportiva ( LCPD) dels clubs de Primera i Segona Divisió i una vegada més el Reial Madrid encapçala el rànquing amb un màxim salarial de 832,786 milions d’euros. Cada cop més a prop d’aquestes quantitats està el FC Barcelona, que assoleix 582,769 mi­lions que confirmen la seva evolució positiva, molt lluny d’èpoques de crisis en les quals la xifra va arribar a ser nega­tiva. La temporada 2021-2022, després del tancament del mercat d’hivern i amb els estralls de la covid encara molt patents, el club blaugrana va presentar un pèssim LCPD negatiu de 144,353 milions.

El Barça, per tant, recupera cert aire de normalitat, millorant la seva anterior actualització, datada de fa un any (432,80 milions) i recollint els fruits d’una política de retallades que li han permès a l’últim mercat invertir en fitxatges per uns 170 milions d’euros i, sobretot, inscriure sense contratemps o a cuitacorrents els seus futbolistes. El club ha complert amb la regla 1/1.

La millora econòmica, i en concret l’increment de l’ LCPD , s’ha basat en l’augment d’ingressos a causa de l’obertura de l’Spotify Camp Nou, el cobrament d’uns 70 milions en concepte de llotges VIP i, sobretot, l’estalvi de salaris alts com els de Lewandowski o Ronald Araújo , cedit al Liverpool i en els dos casos fitxes de les més altes de la plantilla. En aquesta mateixa carpeta cal incloure-hi Ansu Fati , venut al Mònaco , i afegir-hi el capítol de les vendes de futbolistes, que han donat alts dividends com en el cas de Ferran Torres , adquirit pel PSG a canvi de 48,5 milions, així com Tommy Marqués (Sporting de Braga, 11 milions), Héctor Fort (Reial Societat, 8,5 milions) o Jofre Torrents (6, a l’Ajax).

Al club blaugrana, però, no canten victòria, conscients que la pausa entre aquesta temporada i la pròxima serà complicada. Els retards en les obres del nou estadi han desplaçat al pròxim estiu la instal·lació de la coberta, que obligarà el primer equip a tornar a jugar a Montjuïc, amb la pèrdua d’ingressos que això comporta i assumint que el límit salarial es veurà afectat. Al club tenen el compromís de la constructora Limak de tenir-ho tot a punt el 15 d’octubre del 2027, però el club s’ha curat en salut i tindrà llogat l’ Estadi Olímpic fins al gener del 2028.

Per esmorteir els efectes d’aquesta caiguda prevista emergeixen els recents acords amb les companyies Ohana Development i Babylon Park, dos nous aliats econòmics que hauran de ser ratificats per l’assemblea de socis del 19 de setembre.

L’ LCPD és l’import màxim que cada club pot consumir durant la temporada, en aquest cas la 2026-2027, i que inclou la despesa en jugadors, primer i segon entrenadors, així com preparadors físics del primer equip. El límit engloba també la despesa en filials, planter i altres seccions, que en el cas del Barça són nombroses.

En el càlcul del límit salarial es tenen en consideració els ingressos estimats en el pressupost (amb conceptes com els abonaments, el taquillatge, els patrocinis i altres acords comercials, així com els drets de televisió o la venda de jugadors), als quals cal restar les despeses, els deutes i les pèr­dues arrossegades del curs anterior.

Tot i que la fotografia panoràmica de l’entitat no és ni de bon tros enlluernadora, amb un nou crèdit de 300 milions (més deute) per sumar als 1.500 de finançament destinats a l’ Espai Barça i 200 més d’emissió de bons garantits amb drets audiovisuals addicionals, el club millora en apartats com l’ LCPD en espera de temps més pròspers. La solució a tots els problemes, entenen els responsables financers del club, coincidirà amb el dia que l’Spotify Camp Nou funcioni a ple rendiment i generi prou diners per tornar els préstecs als inversors i fins i tot per im­pulsar de manera definitiva el club.

De moment, LaLiga, i també els inversors, donen llum verda a aquest full de ruta.