Mal moment per ser ‘tribunero’

Tothom té un amic o un conegut que, faci el que faci el Barça, sempre ho veu tot negatiu, res és prou bo i està convençut que es compliran els pitjors pronòstics sobre l’equip i tot allò que l’envolta. I, si vostè no té aquest amic o conegut, el tribunero és vostè mateix. Aquest personatge que tots tenim a prop, tant irritant com entranyable, viu en un estat de permanent patiment, sigui quin sigui el rival o el marcador, incapaç de gaudir dels moments d’alegria, efímers però reals. Ara ens agafaran a la contra i ens faran un gol, ara se’ns lesionarà aquest jugador tan important, ara ens enfrontarem a un equip de veritat i ens pintaran la cara... Sempre en guàrdia perquè l’embat del que vindrà no l’agafi amb els pixats al ventre.

Aquest personatge que ens ocupa, però, viu dies convulsos. Va començar l’estiu vaticinant com el Mundial afectaria negativament en l’aspecte físic i mental els jugadors blaugrana i, en plena onada de calor, va predir un pèssim mercat de fixatges, venent barat i comprant caríssim, i una arrencada de la temporada fluixa. I vet aquí que els fets li estan complicant molt els arguments, al nostre amic rondinaire. El dia del Gamper ja va tenir problemes per trobar pegues a un Barça que presentava en societat Rodri, un campió del món que, sent del Reial Madrid, va preferir convertir-se en blaugrana i prestigiar la proposta futbolística de Flick. El dia del Gamper es va trobar, oh sorpresa, un Barça il·lusionant. Però ràpidament, el nostre amic ja va posar aigua al vi recordant que quan comencés la Lliga es veurien les costures de l’equip fet a mida entre Deco i Flick. I oi tant si s’estan veient. L’arrencada de la Lliga està deixant bocabadat, fins i tot, el més optimista.

L’arrencada del Barça de Flick està deixant bocabadat, fins i tot, el més optimista

Els fitxatges necessiten temps per encaixar en l’engranatge, els internacionals que han competit a l’estiu necessiten temps per recuperar la seva millor versió i un equip que perd el seu 9 de referència i també el seu suplent necessita temps per trobar com fer gols sense un davanter. Però aquest temps ha estat un sospir i els fixatges, com Gordon, juguen com si fossin de la casa, els internacionals com Lamine Yamal estan en la seva versió més dolça i els gols li cauen de les butxaques a un Raphinha que s’ha passat el joc en això de superar-se.

Però el nostre amic incrèdul i pessimista sempre té un advertiment a punt. Això a la Lliga, però quan comenci la Champions ja ho veurem. I a fe de Déu que ho hem vist aquesta setmana en l’estrena europea del Barça.

És cert, a l’amic remugador i criticaire li queda encara un últim argument de pes per descafeïnar l’eufòria. Només un. La temporada no és com comença, és com acaba. Els títols es decideixen a partir del mes febrer. Una veritat com un temple. Però, mentre no arriba aquest moment, amic, no busquis més excuses. Aquest Barça il·lusiona. Aquest equip s’ho passa bé. I l’afició xala.