El BCE apuja els tipus i anticipa una inflació elevada al llarg del 2027

Ja fos a Frankfurt o a Berlín, la decisió esperada era la mateixa: una pujada de tipus. El consell del Banc Central Europeu (BCE) va canviar aquests dies la seva seu per la capital germànica, però Christine Lagarde va complir ahir el guió i va anunciar un repunt de la taxa general al 2,50%, un quart de punt més. La segona pujada de l’any va venir amb una advertència. “La inflació es mantindrà molt per sobre de l’objectiu (2%) durant un període prolongat”, afectada més del que s’anticipava per la guerra de l’ Iran i l’energia. Amb preus més alts més temps, el BCE no espera que la inflació s’acosti a la meta fins a finals del 2027. El principal dubte als mercats és si hi haurà una nova pujada abans que s’acabi l’any, però no se’n van donar pistes.

Vist el panorama, i combinat amb més resiliència de l’estimada, el mercat va començar a anticipar un to més dur i méspujades, en una altra jornada en què els rendiments del deutevan tocar màxims.

L’economia aguanta el tipus, però el contagi dels preus pot anar a més amb el pas del temps

Amb l’ajust en els tipus es busca combatre una inflació enverinada per l’energia. El petroli cavalca en els 105 dòlars el barril i el gas s’ha disparat un 50% en un mes, en els 80 euros el megawatt. Coincideix amb l’escenari advers que pinta l’entitat en les seves projeccions. Mal panorama en una eurozona que pateix per la seva dependència importadora. L’entitat va revisar ahir a l’alça les previsions d’inflació. La del 2026 es manté en el 3%, però va elevar la del 2027 dues dècimes al 2,5% i la del 2028 una dècima al 2,1%. Elevant el preu del diner, intenta refredar una mica l’activitat i evitar els temuts efectes de segona ronda, el trasllat de la inflació a les alces salarials i a tota la cadena, una cosa que ara per ara no estan veient.

Avui els preus de l’eurozona avancen el 3,3% interanual, la taxa màxima en tres anys, amb l’energia disparada un 14,3%. Davant un xoc d’oferta com és la guerra i el tancament de l’estret d’ Ormuz els tipus poden tenir efecte limitat, i es continua a la mercè de com es llevi Donald Trump. “Com més temps es mantinguin alts els preus de l’energia, més possible és que elevin la inflació general a través d’efectes indirectes i de segona ronda”, va assenyalar. A la llarga, hi ha el risc que afecti el poder adquisitiu, els ingressos i les despeses.

La incertesa és “elevada”, s’apunta, amb diversos escenaris segons discorri el conflicte a l’ Iran. El banc central veu alguna “sorpresa” en examinar els preus. Els aliments no pugen tant com s’esperaven, però l’energia puja més del que s’anticipava. “Ens hem sorprès pels dos costats, per la resiliència de l’economia, però també per la inflació”, va incidir Lagarde. Ara per ara s’aguanta el tipus. De fet, el creixement d’aquest any es revisa a l’alça, una dècima, al 0,9%, i dues dècimes el del 2027, a l’1,4%.

L’entitat assenyala que té a l’abast la flexibilitat per adaptar-se al que vagi passant, i s’anirà reunió a reunió, en funció de les dades. Després de la pujada d’ahir, votada de manera unànime, Lagarde no es compromet amb cap pla. “La sorpresa ha estat que el to de Lagarde en la roda de premsa ha estat bastant restrictiu, tant que el mercat ha començat a descomptar una pujada addicional el mes que ve”, valora Miguel Ángel Rico, director d’inversions de Creand AM. Va ser una cosa que es va veure en el rendiment dels bons, que descompten tres pujades d’un quart de punt per a mitjans de l’any que ve, assenyala Bloomberg. Globalment tots veuen com s’han disparat els rendiments del deute, que el BCE assegura que no és una cosa única de l’eurozona i que se segueix “atentament”. El bo alemany a deu anys se’n va anar a màxims des del 2009 –sobre el 3,5%– i la prima de risc gal·la va tocar màxims del 2012. Pel que fa a la proposta de l’esquerra radical francesa de deixar de pagar part del deute, afirma que no té empara legal –viola els tractats”– i és “financerament perillós”.

Pel gestor de bons Pimco, anar més enllà del nivell actual de tipus probablement dividirà el BCE, sense unanimitat. Felix Feather, economista d’Aberdeen, es decanta per una pujada al desembre. Entén que el BCE “està cada vegada menys convençut que el 2,5% sigui necessàriament el punt final d’aquest cicle”.