La idea de bellesa envaeix l'Hay Festival de Segòvia, que convoca 100 pensadors

Hi ha llocs creats per allotjar bellesa i hi ha persones dotades per generar-la. Aquella idea, la de la bellesa, és el leitmotiv de l'Hay Festival de Segòvia, que es prolonga fins diumenge en la (bellíssima) ciutat castellana, on s'arribaran a celebrar una cinquantena de xerrades, debats, recitals poètics i exposicions, amb un centenar de ponents, entre escriptors, arquitectes, dissenyadors, professors…

Una de les convidades destacades aquest divendres era Xeica Reem Al-Thani, alta directiva de Qatar Museums (QM), el monstre cultural que en unes quantes dècades ha construït gràcies als gairebé infinits recursos del petroli increïbles infraestructures culturals, com la llibreria nacional de Qatar, amb un milió de llibres catalogats, o el meravellós museu d'art islàmic.

Al-Thani estava citada a una taula titulada Més enllà de l'exposició: els museus com contenidors culturals vius, al costat de l'arquitecte dels Països Baixos Ben van Berkel; la directora executiva del Premi Pritzker de Arquitectura, Manuela Lucà-Dazio; i David Goodman, degà d'arquitectura de l'IE University, seu principal de l'Hay de Segòvia.

Per a la qatariana, els museus contemporanis no són únicament caixes en les quals s'exposen coses boniques sinó que són generadors de nous “ecosistemes” al seu voltant. Aquella dinàmica ha permès al país del Golf, i exponencialment des del Mundial de Futbol del 2022, consolidar-se com a destinació turística cultural. Els museus qatarís, va afegir, conserven peces i col·leccions, però miren “al futur”.

Lucà-Dazio, pel seu costat, va subratllar que l'art i l'arquitectura serveixen per establir diàlegs que són “impossibles en altres àmbits”, fins i tot quan hi ha idees rotundament contraposades.

Aquell mateix efecte és el que per a la narradora coreana Hwang Bo-Reum tenen les llibreries. Va treballar com a enginyera de software fins als 30 anys i després va començar a escriure.

La novel·la Bienvenidos a la llibreria de Hyunam-Dong (en castellà a Espasa) li va donar enorme fama al seu país, on va vendre 300.000 exemplars, i al Japó, on el 2024 va guanyar el Premi dels Llibreters.

Se l'ha enquadrat en el subgènere de les feel-good novell o “novel·la reconfortant”, per a lectors (o escriptors) que, com ella en la seva etapa d'informàtica, busquen fugir de la rutina laboral i de feines poc gratificants. 

Enrico Letta demana unió de grans empreses europees per fer front als reptes globales

En la seva xerrada d'aquest divendres va parlar del concepte d'“empresa-home”, el viure només per treballar, i com la pressió de complir expectatives de la família i societat, especialment en països com Corea, impedeix el desenvolupament lliure de l'individu.

Si l'Hay Festival és territori de xoc d'idees va quedar clar en la xerrada que poc després van mantenir Enrico Letta, ex primer ministre d'Itàlia i degà d'IE School of Politics, Economics and Global Affairs, amb Empara Moraleda, membre del Board of Directors de Airbus i (des de l'1 d'octubre) la seva pròxima presidenta.

Letta va posar com a exemple d'empresa competitiva (al món) a l'aeronàutica europea que dirigirà Moraleda. Necessitem el mateix al sector de les telecomunicacions, va afegir, per abordar les revolucions del 5G, del 6G i dels satèl·lits. “Requereixen tal inversió que Europa només el pot abordar unida”, va declarar.

També va opinar que el vell continent ha “perdut” tot el 2025 pensant que ja sabia com actuar amb Donald Trump, atesa l'experiència anterior. “I ja veiem que, almenys fins al capítol Grenlàndia, no ha estat així”.

Letta va recordar com Itàlia es vantava no fa tant de ser la quarta economia del món i de ser més gran que la Xina i l'Índia juntes… Avui és la vuitena... i encara supera Corea.