Macron farà una visita d’Estat a Espanya en plena ressaca de Ceuta

El president de França, Emmanuel Macron, i la seva dona, Brigitte Macron, aniran a Madrid el 29 i el 30 de setembre per fer una visita d’ Estat a Espanya, segons ha pogut saber La Vanguardia . El viatge, pendent des de fa anys, se celebrarà previsiblement després que el Tribunal Constitucional hagi donat la seva opinió sobre el tractat d’ Amistat i Cooperació entre Espanya i França, la ratificació del qual ha condicionat els últims mesos les relacions entre els dos països i aquesta visita.

D’aquesta manera, els Reis rebran el matrimoni Macron vuit anys després que es comencés a plantejar aquesta visita. El 2018, poc després d’instal·lar-se a l’ Elisi, el president francès va rebre Felip VI i la reina Letícia, que el van convidar formalment a visitar Espanya. Aquell viatge va quedar ajornat per la pandèmia i va anar perdent espai a l’agenda per la situació­ política espanyola i per les negociacions del tractat d’ Amistat i Cooperació, firmat per Sánchez i Macron a Barcelona el gener del 2023.

Els Reis rebran el matrimoni Macron vuit anys després que es comencés a plantejar el viatge

Conegut com a tractat de Barcelona, aquell acord va néixer amb la voluntat d’estrènyer l’aliança entre Espanya i França i dotar-la de mecanismes estables de coordinació en afers europeus i en àmbits com la política exterior, la defensa, la seguretat, la justícia, l’energia, els transports o la cooperació transfronterera. Estableix que els dos països es consultin abans de les grans decisions europees per fixar posicions comunes. Fins aleshores, França només havia establert relacions d’aquest nivell amb Alemanya i Itàlia. La ratificació del tractat a Espanya s’ha convertit en un escull polític. El Congrés el va tombar el maig del 2025 amb els vots en contra del PP i Vox i les abstencions de Junts i Podem. França ja l’havia ratificat el març d’aquell any. L’acord va tornar a la Cambra Baixa i va tirar endavant gràcies al canvi de posició de Junts i Podem, que van passar de l’abstenció al vot favorable.

El principal punt de fricció ha estat la clàusula que preveu la participació periòdica d’un ministre francès en una reunió del Consell de Ministres espanyol i viceversa. PP i Vox afirmen que aquesta fórmula podria vulnerar la Constitució per alterar la composició del Govern. Per aclarir dubtes, els ministres d’Exteriors van acordar que aquesta participació tindria lloc “als marges” del Consell de Ministres i en una reunió separada.

Tot i això, després que el Congrés tornés a aprovar l’acord el 18 de juny, el PP va promoure al juliol des del Senat una nova consulta al Constitucional, on ja havia portat l’acord el febrer del 2025, malgrat que no va decidir sobre el fons perquè el tractat havia estat rebutjat pel Congrés. Al juliol, amb el suport de Vox, va quedar paralitzada l’aprovació definitiva del tractat.

Aquesta situació va generar malestar a París. Des de França es va rebre amb sorpresa el primer fracàs del tractat a les Corts i es va advertir de l’efecte d’un rebuig definitiu sobre una relació estratègica. Tot i això, ha prevalgut la diplomàcia i la paciència, segons fonts consultades per La Vanguardia . A Madrid i París hi ha convenciment que l’acord superarà els obstacles i serà ratificat.

Paral·lelament, París ha enviat senyals que la bona entesa amb Espanya es manté malgrat el desacord pel tractat. Un dels més rellevants va arribar durant la crisi de Ceuta d’aquest estiu. França es va desmarcar de la iniciativa de 22 països més de la UE perquè va considerar que no suposava un suport efectiu a Espanya i que utilitzava políticament la pressió migratòria en lloc d’afavorir una sortida coordinada amb el Marroc.

La visita d’ Estat de finals de setembre permetrà recuperar una invitació pendent des del 2018 i suposarà un tancament d’etapa, ja que Macron afronta la recta final del segon mandat i no es presentarà a les presidencials franceses del 2027.