De ‘Das Kapital’ al gran capital

Poques cantonades al món simbolitzen d’una manera tan perfecta el canvi ideològic que va culminar amb la caiguda del mur de Berlín i el col·lapse de la Unió Soviètica com el número 16 de King Street, en ple cor del barri londinenc de Covent Garden. L’edifici, adquirit el 1921 pel Partit Comunista de la Gran Bretanya ( CPGB) amb diners proporcionats directament per Lenin, i que va ser la seva seu durant cinquanta-cinc anys, és ara una sucursal del banc HSBC.

Milers de persones hi passen per davant cada dia sense tenir cap noció de les intrigues que s’hi van coure dins des del període d’entreguerres fins a ben entrats els anys setanta, els operatius russos que es feien passar per innocents membres del partit, els agents britànics infiltrats com a lampistes, militants o secretàries, les batudes de la Branca Especial de Scotland Yard, les lluites intestines entre les diferents faccions de l’aparell de seguretat rus: l’ NVKD (xarxa estatal de seguretat interna i espionatge a l’exterior, precursor del KGB), el Quart Directori (intel·ligència militar, que després es convertiria en el GRU), i l’OMS (braç de la Internacional Comunista que gestionava fons il·legals, falsificava passaports i altres documents, feia emissions clandestines per ràdio i reclutava espies).

L’edifici es va comprar amb l’or de Moscou, enviat per Lenin en feixos de bitllets per valisa diplomàtica

Durant els anys trenta del segle passat, Londres –i també Istanbul, Viena, Lisboa o Madrid– va ser un dels grans camps de batalla de l’espionatge entre Occident, l’URSS i l’ Alemanya nazi, mentre la paranoia de Stalin i l’amenaça global d’Adolf Hitler es confabulaven per crear un món cada vegada més perillós i que acabaria explotant amb la Segona Guerra Mundial. Les parets de la innocent sucursal de l’HSBC al número 16 de King Street amaguen molts secrets.

Els representants de Moscou a la seu del Partit Comunista britànic, per exemple, van ser dels primers a tenir informació sobre la intenció de Stalin de firmar un acord de no-agressió amb l’ Alemanya nazi (l’anomenat pacte Ribbentrop-Molotov, els respectius ministres d’Afers Exteriors) el 1939, nou dies abans de l’inici de la guerra, i que contenia un acord ocult per repartir-se l’Europa Oriental en esferes d’influència al final de la conflagració i delimitava els territoris de Finlàndia, Polònia i els països bàltics. L’entesa, en teoria a deu anys vista, va acabar el 1941 amb la invasió germànica de territori rus en l’operació Barba-roja.

Del 16 de King Street, a l’epicentre del Londres turístic, entre les estacions de metro de Leicester Square i Covent Garden, entraven i sortien els espies de tots dos bàndols, i els agents dobles, com a cal sogre, per a dinars amb els seus contactes al Cafè Daquise (un restaurant polonès de South Kensington que encara hi és, a prop de l’ambaixada russa), trobades furtives a les estacions de metro de Belsize Park i Mornington Crescent, o per deixar documents i filmacions sota els bancs del parc de Saint James o entre els totxos de la façana de l’ oratori de Brompton, la principal església catòlica de la capital. Un món que John Le Carré va retratar a les seves novel·les.

Mentre els serveis d’intel·ligència del Regne Unit buscaven agents russos entre els minaires, les classes obreres i els lectors del Daily Worker i el Morning Star (òrgans oficials del partit al llarg dels anys), l’acadèmic Arnold Deutsch es dedicava als anys trenta a reclutar a les universitats d’elit joves antifeixistes i a fer que simpatitzessin amb el comunisme com a millor opció per parar els peus a Hitler. Acadèmic nascut a Viena, operava sota la cobertura d’estudiant de Psicologia i era visitant freqüent a King Street. Per a l’establishment britànic era impensable que els fills dels gentlemen dels clubs de Mayfair, futurs líders del país, poguessin convertir-se en traïdors. Pocs espies han fet tant mal com els cinc de Cambridge ( Philby, Maclean, Burgess, Blunt i Cairncross).

Un altre d’habitual dels mítings organitzats pel Partit Comunista, encara que fos com a observador, era Percy Glading, anglès reclutat per l’ NVKD i que tenia un contacte a la fàbrica de municions de Woolwich que li proporcionava documents secrets de defensa i sistemes d’armament que fotografiava en un pis secret de Holland Park i enviava a Moscou. Eventualment va ser desemmascarat per Miss X ( Olga Gray), que l’MI5 havia aconseguit infiltrar com la seva secretària personal i persona de confiança. L’apreciava tant que, després de ser jutjat i condemnat a sis anys de presó, va assegurar que no li guardava gens de rancúnia.

El CPGB va ser establert el 1920 i un any després va comprar la seu de King Street amb diners enviats des de Moscou en feixos de bitllets per valisa diplomàtica. Va arribar a tenir dos diputats a la Cambra dels Comuns, el 14,5% dels vots i al final la Segona Guerra Mundial, el seu moment de màxima influència, va assolir els 60.000 afiliats. Va jugar un paper fonamental en les vagues dels minaires, però la seva estrella va decaure amb les invasions soviètiques d’ Hongria i Txecoslovàquia, i el relat de les purgues, assassinats en massa i barbaritats comeses per Stalin. Al contrari que els seus camarades espanyols o italians, no va abraçar mai l’eurocomunisme.

EL CPGB estava ja anava de mal borràs a la dècada dels setanta, i el 1976 l’edifici va ser venut per entre tres i sis milions d’euros a un banc. La xifra exacta no se sap, i tampoc on van acabar els diners, part dels quals es van utilitzar per establir una agència de viatges, una parada d’entrepans i una botiga de samarretes (una estructura el més opaca possible per evitar que els béns fossin requisats per l’ Estat). El Partit Comunista es va dissoldre i es va reciclar en un grup anomenat Esquerra Democràtica, dedicat a canviar el sistema electoral majoritari del Regne Unit per un de representació proporcional.

Quan era el quarter general dels comunistes britànics, la clàssica façana georgiana va ser substituïda per una de totxo i vidre, a la planta baixa hi havia una botiga on es venien les publicacions, llibres i pamflets, i a les superiors estaven les oficines i les sales per a reunions top secret . Avui els clients de l’HSBC hi trauran diners i demanaran préstecs i hipoteques. Del Das Kapital de Marx al gran capital.