Trump provoca Londres dient que dona suport a la unitat d’Irlanda

Donald Trump és una persona venjativa i la té votada al Regne Unit per no haver-li donat suport des del primer moment en la guerra contra l’ Iran. Després de dir que es repensa el seu reconeixement de facto de la sobirania britànica sobre les Malvines, ara ha aprofitat una visita llampec a Irlanda per donar suport a la reunificació de l’illa.

“Seria una cosa fantàstica, oi?”, va assenyalar després d’haver-se reunit amb el taoiseach (primer ministre) irlandès, Micheál Martin­, a la seva residència oficial de Phoenix Park a Dublín, una escala de cortesia abans que es dirigís en helicòpter al seu camp de golf al comtat de Clare (oest del país) per a l’Open d’Irlanda, l’autèntic objectiu de la seva visita, a part de fer rodar el nou Air Force One , un Jumbo 747-8 de Boeing, regalat per la família reial de Qatar, i que li va fallar en una anada recent a Turquia per a una cimera de l’OTAN, fins al punt que va haver de canviar d’avió. Està valorat en uns 400 milions d’euros.

Londres reitera que hi haurà un referèndum quan una clara majoria desitgi a Irlanda del Nord la reunificació

L’economia de l’illa depèn dels impostos que paguen les multinacionals tecnològiques i farmacèutiques dels Estats Units, i Washington manté relacions cordials amb el Govern irlandès (una coalició de centre-dreta). Això tot i que la presidenta, Catherine Connolly, amb funcions essencialment simbòliques, és molt progressista i propalestina, i abans d’arribar al càrrec va ser duríssima en les seves crítiques a Trump i ha dit que “el genocidi i la normalització de la guerra no han de ser acceptats” mai. En la seva trobada ahir amb el president dels EUA, va treure el tema “com a portaveu d’un país que ha experimentat la fam, la violència i la colonització”, i es va oferir a mediar en el conflicte.

Després que Trump abandonés Dublín al seu helicòpter, deu mil persones es van manifestar a la històrica O’Connell Street de la capital irlandesa per expressar la seva oposició al titular de la Casa Blanca, amb pancartes i eslògans que feien sobretot referència al suport dels EUA a Israel i al que molts consideren un genocidi i la comissió de crims de guerra a Gaza. La visita, malgrat la seva brevetat, ha generat una de les operacions de seguretat més grans en la història del país.

Tot i que les declaracions de Trump sobre la reunificació irlandesa van ser interpretades a Londres com una revenja per haver ignorat la seva petició d’assistència quan va llançar l’atac sobre l’ Iran, Downing Street va respondre que la seva posició no ha canviat i que és l’estipulada pels acords de Divendres Sant. És a dir, que el ministre per a afers de l’Ulster convocarà un referèndum “quan hi hagi un consens clar a la província a favor d’aquesta opció”, requisit que segons el seu criteri encara no es compleix.

La líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, va comentar que “és hora de començar a fer els preparatius per a una consulta sobre la reunificació”, mentre que els diversos dirigents unionistes, sense voler criticar Trump (amb qui ideològicament simpatitzen), van assenyalar que “és una qüestió que decidiran en el seu moment els habitants de l’Ulster, i no les autoritats de Washington, Londres ni Dublín”. Ian Paisley va dir que “tothom té dret a la seva opinió, encara que sigui errada”.

En qualsevol cas, el suport de Trump a la reunificació mostra fins a quin punt la idea de la unitat d’Irlanda ha madurat i ja no sembla una alternativa per a un futur a molt llarg termini o una abstracció teòrica. L’opinió generalitzada és que és una cosa que tindrà lloc tard o d’hora (les consideracions demogràfiques juguen a favor seu perquè els catòlics tenen més fills que els protestants), i gairebé segur abans que la independència d’ Escòcia.

Malgrat les seves bones relacions amb Irlanda (que ja havia visitat abans dues vegades), no tot resulta a favor de Trump, ni tan sols al seu propi camp de golf de Doonbeg, on una ronda de 18 forats costa 700 euros i l’esmorzar se serveix amb caviar. Els seus plans per construir un saló de ball (com a la Casa Blanca) i aixecar un mur (en aquest cas no per impedir l’entrada d’immigrants mexicans i centreamericans, sinó l’erosió provocada pel vent) han topat amb l’oposició de grups mediambientals.

Les obres amenaçarien la supervivència d’un cargol nan de dos mil·límetres que té el seu hàbitat a les dunes del camp de golf. De vegades té lloc el miracle i David guanya Goliat...