Pradales: “Veig Feijóo obsessionat amb Vox, l’ecosistema de l’M-30 l’ha contagiat”

Imanol Pradales (21 d’abril del 1975) representa l’exponent més visible del relleu generacional al PNB, un procés que aquest partit ha accentuat els últims anys per conservar l’hegemonia. Tot i això­, el lehendakari practica una política clàssica, reclama menys polarització, més diàleg i, sobretot, més assossec, cosa que no li impedeix criticar, sempre amb mesura, el Govern central per una part de la gestió i el PP per l’escorament cap a Vox.

Si Sánchez no aprova els pressupostos, seria el moment de convocar eleccions” Desgast del Govern

Lehendakari, a la nostra anterior entrevista, fa dos anys, vostè veia la legislatura espanyola molt complicada. No sembla que hagi millorat...

La notícia és que la legislatura continua, no? Efectivament, és una situació molt complicada per la judicialització que envolta el Govern i perquè no hi ha hagut ni un sol acord entre les grans forces polítiques. Al contrari, s’han dinamitat tots els ponts. Ha augmentat la crispació i és molt preocupant el pòsit que això deixa en la política espanyola. També és una legislatura de creixement econòmic i creació d’ocupació, malgrat que desaprofitem aquest moment per fer les reformes estructurals que fan falta.

Creu, com va dir Aitor Esteban, que la legislatura ja està liquidada i que ja s’haurien de convocar eleccions?

La legislatura està en temps de descompte. Hi ha una qüestió oberta, que és si Sánchez presenta els pressupostos o no. Seria una manera de donar sentit al tancament de la legislatura,més enllà que després puguin prosperar o no, cosa complicadíssima. També té oberta una crisi en canal, que és Ceuta, que, si no l’encarrila, crec que, de facto, donarà per finalitzada la legislatura.

Si no s’aconsegueix aprovar els pressupostos, és moment de convocar eleccions?

En seria el moment, efectivament. Seria un avenç gairebé tècnic, però crec que el president hauria de posar a sobrede la taula un projecte de pressupostos.

Quin balanç fa del suport que el PNB ha donat a Sánchez? Ha valgut la pena?

A mi no em correspon fer el balanç, sinó al president del meu partit. Com a lehendakari teníem compromisos de compliment estatutari que han avançat aquests dos anys. Hem tancat12 transferències, però n’hi ha d’altres molt rellevants pendents, sobretot el paquet de la Seguretat Social o els ports d’interès general a Euskadi. El president Sánchez i jo vam pactar un calendari que no s’ha complert, i parlem del compliment de l’ Estatut de Gernika, que és un pacte polític que farà 47 anys, i que ja va ser de mínims per a aquella generació. La seva aplicació s’ha utilitzat pels governs espanyols d’un signe o de l’altre com a moneda de canvi per obtenir el nostre suport al Congrés, però, si hi ha un pacte polític ratificat pel poble basc i amb categoria de llei orgànica, no pot ser que 46 anys després continuï sense complir-se. A més, avui Euskadi requereix eines noves i diferents perquè la realitat social és una altra. Per exemple, la qüestió migratòria. Necessitem renovar el pacte estatutari i anar a un nou pacte d’autogovern que també incorpori aquestes qüestions.

A Catalunya la discussió sobre el nou Estatut va derivar en el procés independentista i vostès sempre han mantingut cert recel a entrar en una dinàmica semblant. Si s’incompleixen els compromisos o s’entra en un període d’involució competencial, es podria fer un pas en les exigències d’Euskadi?

A Euskadi, es produeixen converses discretes entre el Partit Nacionalista Basc, Bildu i el Partit Socialista per pactar les bases d’un nou estatut polític. Aquestes converses avancen discretes i positivament. A mi em correspon tancar la carpeta estatutària de Gernika per abordar aquesta segona. Si el context polític a Espanya canvia i hi ha un govern del PP avalat per Vox, l’escenari per a l’autogovern s’entristirà enormement. Em preocupa perquè el que hem vist de Vox és un intent de posar fi a les autonomies, amb recentralitzar, amb la negació de la identitat basca i fins i tot de la pròpia llengua.

En aquest escenari que vostè deia més ombrívol i que les enquestes vaticinen, ha establert com a lehendakari alguna relació amb el PP, amb qui ara mantenen diferències importants?

Al PP hi ha diferents sensibilitats. Mantinc bona relació institucional amb presidents de comunitats com Alfonso Rueda o Juanma Moreno. Ells són conscients de la realitat plurinacional i de les singularitats basca, catalana, gallega o andalusa. Entenen que no seria bona una recentralització. Tot i això, hi ha un altre PP, que encarna la senyora Ayuso, en posicions molt diferents. I veig Núñez Feijóo obsessionat a mirar a la seva dreta. Crec que l’ecosistema de l’M-30 madrileny l’ha contagiat. Veig Feijóo molt escorat a la dreta i molt obsessionat amb Vox. Cal veure quin Feijóo veuríem si arriba a la Moncloa. També dependrà de si necessita el suport de Vox. Crec que, com més es moderés el PP, millor li anirien les coses al conjunt de l’ Estat.

Estan disposats a negociar un eventual suport a Feijóo?

El PNB sempre ha defensat els interessos d’Euskadi en tots els llocs on aquests es juguen i sempre ha jugat a negociar i buscar acords, independentment de qui sigui el president del Govern i del seu color polític. Avui, la realitat és que hi ha un president que és Pedro Sánchez i jugarem fins a l’últim minut la pilota, mentre hi hagi partit. El que passi en unes eleccions generals caldrà veure-ho.

A Saxònia-Anhalt la ultradreta ha vorejat la majoria absoluta, creu que això pot passar a Espanya? A Catalunya, a més, ha sorgit un partit d’extrema dreta populista i independentista, Aliança Catalana, Euskadi és immune a una cosa així?

És un fenomen que té lloc a Europa­ i arreu d’ Occident. I en tots els casos es presenten unes característiques compartides: frustració en la societat i una consegüent reacció antisistema. Una frustració que de vegades té a veure amb qüestions migratòries, amb la falta d’expectativa de les noves generacions o de vegades amb frustracions polítiques, com és el cas del procés. Això passa perquè no donem una resposta des del sistema. Ens hem de preguntar què fem malament per no ser capaços de respondre a aquestes persones que amb massa lleugeresa anomenen feixistes o nazis, però que són el veí o la veïna del costat. I, a més, caiem en el joc pervers de la crispació permanent que només engreixa aquests partits d’extrema dreta o extrema esquerra. Dit això, Aliança Catalana és un fenomen que ha sorgit a Catalunya i jo no veig que avui això pugui sorgir a Euskadi. Així i tot, ningú no n’és lliure, perquè la democràcia cal defensar-la i conrear-la permanentment amb respecte i exemplaritat, parlant clarament a la ciutadania i sense caure en aquest “i tu més”.

Recomanava al PP moderar-se i no deixar-se arrossegarper Vox. Aconsellaria el mateixa Junts respecte a AliançaCatalana?

No sé quina és la reacció de Junts respecte a Aliança Catalana, però crec que aquest fenomen no només afectarà Junts. És més transversal, perquè ho són les frustracions socials. Si alguna cosa ha demostrat Le Pen a França, és que els primers barris on va prendre força van ser els barris obrers històricament graner del socialisme i del comunisme. Abans de la Segona Guerra Mundial qui alimentava les frustracions no era la classe que s’autodenominava de dretes. Ara la frustració afecta les classes mitjanes, de manera que crec que no només perjudica Junts, sinó també el PSC o el PP. És el conjunt dels partits catalans que ha de reflexionar sobre el fenomen d’ Aliança Catalana.

El PNB demana el traspàs de la immigració al Govern basc, com demana Junts?

El tema migratori ha estat a l’agenda basca des de l’inici de la legislatura. A la conferència de presidents del 2024 el president de les Canàries, Fernando Clavijo, i jo ja vam fer una proposta sobre immigració que llavors no va tirar endavant, però que després va servir de base per al decret de repartiment de menors estrangers a l’ Estat. A la conferència de presidents del 2025 a Barcelona tots dos vam insistir a debatre la qüestió migratòria, malgrat que després només es va parlar de la insolència d’ Ayuso amb el català i l’eusquera. Tot i això, vam portar un document perquè l’ Estat tingués un pla de cooperació i col·laboració amb les comunitats autònomes en la gestió dels fluxos migratoris. Sempre li he transmès a Sánchez la necessitat que Euskadi disposi de competències en aquest àmbit. És una cosa que no pot estar únicament en mans dels Estats, sobretot els territoris que som fronterers. A Euskadi som prop d’un 15% de població migrant i això ens interpel·la en termes d’acollida, integració, identitat, llengua...

Com creu que ha gestionat el Govern la crisi de Ceuta i què opina sobre el paper dels serveis d’intel·ligència i forces de seguretat en aquest cas?

La crisi de Ceuta és humanitària i política. La gestió del Govern no ha estat adequada. Crec que és bastant obvi que hi va haver descoordinació, falta d’anticipació i que no hi va haver celeritat en la resposta, que va agafar amb el peu canviat el president, que ens tenia acostumats a una certa capacitat de lideratge ràpid davant qualsevol crisi. En aquesta no va tenir els reflexos, la capacitat, l’habilitat o la informació per actuar com en d’altres. La resposta del PP també ha deixat molt a desitjar. Perquè aquí som davant una crisi diferent que m’atreveixo a anomenar d’ Estat, i que crec que exigia i exigeix una resposta d’ Estat. I el PP ha decidit fer d’això un element de desgast i oposició, i ha entrat en el joc de Vox. És una crisi que exerceix d’accelerador d’una qüestió que és a l’agenda social com la migració, que alimenta l’extrema dreta. Per això, crec que no és una crisi qualsevol. Sobre els serveis d’informació, el que queda en evidència és que tampoc no hi estan a l’altura. Sánchez ha d’encarrilar aquesta qüestió perquè crec que això pot posar fi a la legislatura si la crisi no es tanca ara mateix.

Creu que la crisi de Ceutapot danyar més el PSOE que la corrupció?

Sánchez ja porta una motxilla molt carregada. El conjunt de procediments judicials i causes obertes pesa molt, però el cas de Ceuta s’ha instal·lat en la conversa del carrer. Per això, crec que és important.

Creu que el Rei ha de visitar Ceuta?

L’ Estat sabrà com ho ha de ges-tionar. Aquí hi ha una altra qüestió important, que és l’absència de la UE, perquè al final Ceuta és frontera europea i em crida l’atenció que Europa no es comporti com amb altres crisis a Itàlia, per exemple. L’abandó i absència de la UE en aquest tema és notable i significatiu.

Sobre els casos judicialsque afecten Sánchez, creu queel Govern té raó quan parla de lawfare ?

Crec que cadascun dels casos és diferent. Posar-los tots sota el concepte de lawfare és injust, però obviar que en alguns casos hi pugui haver lawfare també és injust. Tot i això, més enllà d’aquesta qüestió, hi ha un poder a l’ Estat, el Poder Judicial, que no està sotmès a control, només a un autocontrol, i això no està resolt des del punt de vista de l’aprofundiment democràtic en l’ Estat.

La societat basca ha superat el passat marcat pel terrorisme d’ETA?

En termes de convivència som en una posició manifestament millor que la que teníem fa deu o vint anys. Fa gairebé 15 anys que no hi ha hagut terrorisme a Euskadi i les ferides es van cicatritzant. Encara queden alguns tics, algunes actituds de caràcter autoritari, que sorgeixen de vegades. Hem tingut moviments com GKS ( Gazte Koordinadora Sozialista) i altres grupuscles escindits de l’esquerra abertzale que utilitzen concentracions com les festes, el futbol o manifestacions de Vox per muntar aldarulls. Encara no han desaparegut els assenyalaments a policies i ertzaines en determinats espais públics, continuen apareixent pintades... Estem infinitament millor, però encara queden tics del passat. I està pendent que l’esquerra abertzale sigui clara i rotunda, i digui que matar va estar malament i que faci una condemna explícita de la seva trajectòria i dels que van utilitzar la violència d’aquella manera. Els falta fer un pas ètic definitiu.

Com veu Catalunya després dels anys del procés i en aquesta nova etapa de Govern de Salvador Illa?

Sempre he sentit admiració per Catalunya i pel que ha representat. No conec en detall la política catalana, però percebo que Catalunya ha de recuperar l’autoestima. Crec que encara no l’ha recuperada. Han passat moltes coses a Catalunya els últims anys. Catalunya ha estat el motor econòmic de l’ Estat, el motor cultural, ha tingut una capacitat de projecció internacional..., ha de recuperar l’autoestima per avançar. També crec que per superar definitivament una fase i poder parlar de normalització política Carles Puigdemont ha de tornar a Catalunya. I això no significarà que s’hagi resolt el conflicte de l’ encaix de Catalunya en l’ Estat, com no s’ha resolt el d’Euskadi. És una qüestió que continua oberta i avui no hi ha les condicions, a parer meu, perquè això es pugui resoldre, perquè tenim un Estat descompost en termes polítics pel gran enfrontament que hi ha entre els dos grans partits.