El punt de vista de Vox

Es perfila l’Europa del futur i els canvis van més de pressa del que havíem previst. La contundent victòria d’Alternativa per a Alemanya a Saxònia-Anhalt n’és un senyal clar. És un senyal per a tot Europa. Hem d’estar atents a l’evolució de la CDU, el partit conservador alemany, més conservador que democristià. El partit del canceller Merz es podria trencar. D’aquí dos anys, Marine Le Pen , Giorgia Meloni i Alice Weidel , tres dones, tindran un paper primordial en la política europea. Vox ha de treballar per formar part d’aquest nucli dirigent. Ho intentarem”.

Parlem amb un directiu de la fundació Disenso, laboratori d’idees de Vox, entusiasmat per l’ascens de l’AfD a Alemanya i prudent davant les enquestes que es publiquen a Espanya. “No està fet. Compte amb les eufòries i els triomfalismes, no comencem a repartir ministeris. El canvi a Espanya encara no està fet. Tot i que està en el seu pitjor moment, Pedro Sánchez conserva un terra electoral consistent; el PSOE en cap moment baixa dels cent diputats, com li va passar ara fa deu anys, a les eleccions del 2015 i el 2016. Amb la tensió d’una campanya electoral, Sánchez podria passar tranquil·lament per sobre dels cent vint diputats. Vox sembla tenir consolidats més de seixanta diputats, però alerta amb les eufòries prematures. Amb les dades actuals, si Vox baixés tres punts el panorama seria un altre”, diu. “No ens hem de confiar”, insisteix.

Els últims sondejos fiables publicats després de l’agost situen el PSOE en la cota dels 105 diputats. Un descens sensible, però no una ensulsiada. El seu sòl se situa avui al 27%. El Partit Popular es manté clavat entre el 31% i el 33%, sobre els 133 escons, un registre igual o més baix que el de les últimes eleccions generals, ja que és Vox el partit que capitalitza l’onada de descontentament. Vox podria superar avui el 18% i acostar-se als 70 diputats. Amb aquest resultat, el partit del distintiu verd obtindria un paper crucial en la política espanyola.

Les dues dretes podrien sumar el 50%, però Alberto Núñez Feijóo dependria estrictament de Vox, ja que el PSOE i els seus aliats d’esquerra estarien en condicions de superar el PP al Congrés i potser presentarien candidatures unitàries guanyadores al Senat. No hi hauria marge per a altres majories, llevat que el PSOE entrés en crisi i Sánchez fos substituït per un secretari general favorable a la concertació nacional amb els populars. Per això Disenso diu que no s’ha de donar res per fet. Per no contribuir a la mobilització de l’esquerra i per no donar ales a un PP massa triomfalista.

“Les relacions amb el PP han millorat. Els pactes a les autonomies funcionen bé i guanyen respectabilitat davant de sectors socials influents. Això és important”, afegeix el nostre interlocutor.

Diuen haver aconseguit que els EUA i Israel respectin l’espanyolitat de Ceuta i Melilla

Efectivament, Vox evita xocar amb el PP en la batalla de Ceuta, però li han posat un llistó als seus aliats: activar l’article 102 de la Constitució i acusar el president del Govern d’“alta traïció” davant la Sala Segona del Tribunal Suprem. Abascal ha recollit una idea esbossada al juny, abans de la crisi de Ceuta, pel veterà jurista Pedro Cruz Villalón , expresident del Tribunal Constitucional, emparat pel PSOE als anys noranta. Aquesta idea de tertúlia de catedràtics de Dret ara és la bandera de Vox. Alta traïció. Supera això, Núñez Feijóo.

Des del primer minut, Abascal ha acusat Sánchez d’estar sotmès al rei Mohamed VI , però no ha atacat mai frontalment el Marroc, aliat preferent dels Estats Units i Israel. Dijous, Vox va ser l’únic partit que al Congrés va votar en contra de la tramitació d’una proposició de llei per donar la nacionalitat espanyola als sahrauís, iniciativa que disgusta molt Rabat. El PP es va abstenir.

“ Miri –puntualitza la veu de Disenso–, aquestes darreres setmanes Vox ha aconseguit que els governs dels Estats Units i Israel defensin la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla. Podria no haver estat així. Tenien motius per posar-se de perfil i fins i tot donar-nos un ensurt, ja que Sánchez s’ha enfrontat amb ells. Vox ha parlat amb nord-americans i israelians. Fa una setmana, el president de la fundació Heritage, molt influent avui a la Casa Blanca, es pronunciava clarament a favor de l’espanyolitat de Ceuta i Melilla. Aquestes coses no s’improvisen”.

Curiositat per Catalunya. Els agrada Sílvia Orriols i veuen Aliança Catalana com un valuós ariet. Veuen la possibilitat de trencar un dels pilars de la política espanyola des de la transició: la majoria catalana de centreesquerra que en última instància salva el PSOE. El pilar que va donar la victòria a Sánchez en la moció de censura del 2018. El PSOE ha governat vuit anys amb el suport inconstant i contradictori de forces que van participar en la fundació de l’ Assemblea de Catalunya el 1973. Aliança Catalana podria trencar aquest rovellat engranatge i això suposaria un canvi de dinàmica a Espanya, potser de molt llarga durada.

Tot i això, Orriols vol la independència immediata de Catalunya. El nostre interlocutor somriu. Aquest discurs avui no inquieta ningú al Madrid DF. El que importa de l’AfD catalana és la dinàmica que posa en marxa. Aliança amplifica el discurs de Vox, el reforça, li dona profunditat a les classes mitjanes catalanes, i li donarà vots si els d’ Orriols no es presenten a les generals. És un negoci gairebé perfecte.

“Alerta amb el triomfalisme, Sánchez té un terra electoral sòlid”, adverteixen

En una entrevista publicada per La Vanguardia al novembre, Abascal deia: “Crec que el rebuig de la immigració massiva de gent influïda pel fanatisme islàmic unificarà Espanya”.