La gran crisi d’atenció i comprensió lectora que revela PISA es pot revertir

L’informe PISA 2025 ha revelat una dada aterridora per distòpica: els joves no poden comprendre textos llargs per la dificultat a mantenir l’atenció. El diagnòstic és tan greu que pels experts educatius consultats per aquest diari només hi ha un pacte social que impliqui famílies i escoles per revertir-lo. Es va fer amb els mòbils quan els van treure dels centres educatius. Ara –assenyalen– s’ha de fer amb la lectura. Enric Prats, professor de Pedagogia de la UB, i Jordi Collet, catedràtic de Sociologia de l’ Educació, proposen de prioritzar a l’escola la lectura, que és la porta que obre a la resta de coneixements. I avaluar molt més. La mitja hora de lectura diària que es va introduir per llei fa dos anys en totes les classes de primària i ESO quins resultats ha obtingut? La fan de debò, les escoles?

Lucas Gortázar, analista d’Esade, reclama cuidar els espais que propicien la concentració en escoles i llars, atenent especialment l’acompanyament en l’ús de la IA. Finalment, Rafa González, director d’escola, considera que calen reformes de pes, amb un pacte social ampli, que es recullin en una llei catalana que s’adeqüi a la realitat actual, acompanyada del 6% del PIB.

Es dupliquen els estudiants que llegeixen els textos molt de pressa i donen respostes ràpides però incorrectes

Els mateixos autors de l’informe PISA, veient que la caiguda és mundial, de condicions i circumstàncies diferents, i en tota mena d’alumnes, però principalment en els de renda alta, van escriure un capítol sobre les possibles causes. Una cosa excepcional, ja que l’OCDE, responsable de les proves, només mostra la foto fixa dels resultats. PISA apunta a una correlació entre dispositius mòbils i la IA (més present en famílies adinerades), i mostra preocupació per la resta de matèries: “Els països que han experimentat els retrocessos més importants en lectura també van tendir a registrar les caigudes més pronunciades en matemàtiques i ciències”.

La lectura va registrar el descens més pronunciat: 28 punts, a l’OCDE, gairebé curs i mig. A Espanya, el rendiment dels fills de famílies de classe socioeconòmica més afavorides ha caigut 33 punts. Són nens que han crescut escoltant contes cada nit, que tenen llibres a casa seva i amb mares són universitàries. Tots aquests punts són factors de protecció. La parla quotidiana de les seves llars té un registre semblant al de l’escola i estan més habituats a desenvolupar el pensament crític. Tot i això, si tradicionalment l’escola amplificava aquesta cultura, ara ja no només no l’amplifica, sinó que no aconsegueix frenar el retrocés. “Això connecta amb el descontentament del professorat i les protestes pel deteriorament de l’educació”, afirma Prats.

“Hi ha una crisi de l’atenció generalitzada”, afirma Gortázar, “que impedeix la concentració per llegir i per a qualsevol altre esforç cognitiu”. També hi ha un canvi de valors familiars, afegeix, ja que els joves responen que a casa seva no els pregunten com els ha anat a l’ escola.

A l’estudi es pot observar que l’atenció disminueix al llarg de tota la prova i indistintament dels exercicis que es proposen. Els estudiants que llegeixen els textos molt de pressa i ofereixen respostes ràpides però incorrectes gairebé es va duplicar entre 2018 i 2025. La concentració també disminueix en textos llargs. Desconnecten a les 400 paraules. Això també passa als exercicis de matemàtiques amb enunciats llargs. “Es perden”.

“El que és més preocupant –escriu el director d’ Educació de l’OCDE, Andreas Schleicher, al pròleg de l’informe– és el deteriorament de les competències que són crucials en l’era de la IA: avaluar la informació, establir connexions entre diverses fonts i reflexionar críticament sobre el que llegim. En un món cada vegada més saturat d’informació, és menys probable que els nostres estudiants reflexionin a fons i sàpiguen distingir el que és essencial del soroll”, alerta el directiu.

Gortázar es pregunta: “Què volem demanar- als alumnes i a l’escola tenint en compte que la dinàmica social empeny cap a una direcció contrària?”.

“Llegir cansa”, admet Enric Prats. “Enfrontar-se a un text, en la seva complexitat, requereix esforç, però aquesta és la funció del professor. La lectura forma part de la seva identitat”, afegeix.

“La lectura és LA, així, en majúscules, competència bàsica escolar”, afegeix el sociòleg Jordi Collet, que proposa de revisar a fons la manera en què s’introdueix des d’infantil, amb l’oralitat i la fonètica, fins a la sortida de l’escola. No deixar ningú enrere. “ Necessitem una cultura de l’avaluació que identifiqui dificultats en totes les etapes. Passar proves i actuar partint d’evidències”, indica. “Cal tornar a situar la lectura al centre”.

El punt de partida, segons l’informe PISA, és centrar-se en el que és essencial: establir expectatives elevades i coherents per a tots els alumnes en lectura, matemàtiques i ciències. “Prioritzar ensenyar bé un conjunt reduït de temes fonamentals –fins que se n’aconsegueixi un domini autèntic– en comptes d’abordar precipitadament una llarga llista de continguts superficialment”, recomana.

Rigor en l’ensenyament i més confiança en el professorat per les famílies, segons González, per exigir entre tots l’esforç que requereix l’alumne.