Un oasi de lectura

El mètode d’Aula Escola Europea té alguna cosa de  contracultural en temps d’atenció fragmentada: no prova de fer la lectura més ràpida, més interactiva ni més estimulant, sinó reservar-li un espai protegit. Mitja hora diària, sense pantalles, sense tasques associades i sense obligació de llegir un llibre determinat. L’alumne tria què llegir, on asseure’s i fins a quin punt vol compartir després el que ha llegit. L’escola, en definitiva, no només ensenya a llegir: intenta crear les condicions perquè els alumnes vulguin llegir.

“Cada any alguns professors del centre emprenen una investigació, amb temps alliberat, per reflexionar sobre un aspecte de l’ensenyament o de l’aprenentatge dels alumnes”, explica la directora d’ Aula, Laia Pemán. Dolça Mas i Yolanda Lacort van presentar en el curs 2021-2022 la pèrdua d’interès per la lectura al llarg de primària. “Passen d’estar molt interessats quan aprenen a llegir a desinteressar-se’n al llarg de la resta d’etapa”, diu Mas. A més, observaven inquietes la repercussió de l’ús de les tecnologies en l’aprenentatge dels nens més exposats al vocabulari de TikTok que al vocabulari dels llibres clàssics.

“A l’escola vam veure la necessitat de reforçar la comprensió lectora perquè tot això repercuteix en altres matèries”, afirma Pemán. I el projecte ens encaixava. Quatre cursos després, observen millores en la velocitat lectora i en la compressió, a més de més plaer per llegir i recomanar-se llibres. La biblioteca ha triplicat el préstec de llibres. Van canviar l’espai, els temps i van contractar una bibliotecària, Marta Merino, avesada a impulsar activitats.

Cada migdia el centre educatiu s’atura, i professors i alumnes llegeixen a la biblioteca

Cada migdia el centre es para, entre les 14 h i 14.30 h. Per a tothom. Professors, treballadors i docents baixen amb els alumnes d’infantil i primària a la biblioteca, reconvertida en un espai diàfan i acollidor, amb diferents opcions per col·locar el cos, des de cadires fins a matalassos i coixins per estirar-se. Cadascú escull el llibre que vol (tots accessibles a la mirada dels més petits) i llegeix de manera distesa. No se sent res. De manera natural es fa el silenci perquè hi estan acostumats. Quan acaben, un professor llegeix un conte en veu alta. “ La Marta va omplir l’espai d’activitats i tallers, i també va dinamitzar les aules”, explica Mas. “Posa reptes, presenta les novetats a classe i coneix tots els nens”, afegeix Lacort.

També porta les novetats literàries i les deixa a l’aula de professors perquè les vegin i les comparteixin, o se les emportin a classe i les llegeixin en veu alta, i així encomanin l’emoció per estrenar un llibre. A l’aula també llegeixen amb llibres escollits per ells mateixos. “ Vam eliminar els cinc llibres obligatoris que es llegien en veu alta. Hi havia molta escolta i poca producció”, diu Pemán.

S’hi ha introduït la “conversa literària”. Llegir no només és reproduir paraules. Les ironies, les metàfores, les paràboles i quina relació té el que s’ha llegit amb la vida de cadascú. “M’ha recordat a l’estiu...”. A 3r ja agafen novel·les. “Funcionen molt bé les recomanacions entre els companys i els mentors, alumnes grans que dediquen el seu temps a ajudar a llegir els més petits”, assenyala Pemán.

Impulsen la “conversa literària”; no només llegeixen, sinó que també aprofundeixen sobre el text

A l’ ESO els horaris deixen menys marge. Hi ha una hora de lectura setmanal assenyalada i diverses ofertes i tallers proposats. A més, participen en el projecte de l’hospital Clínic que converteix cada llibre llegit en punts de donació per investigar el càncer. “Un grup d’alumnes s’encarrega de dinamitzar aquesta activitat que arriba a professors i famílies. Tots llegeixen. Sigui per vocació, per interès en l’àmbit sanitari o per suport [o memòria] a un ésser estimat”.