La pressió escalfa l’Everest

En la temporada d’alpinisme del 2023, més de 1.600 tendes de campanya es van instal·lar al campament base de l’Everest, assentat sobre la glacera Khumbu, que es fon a gran velocitat per l’escalfament global. Els muntanyencs i els seus assistents –els xerpes– van utilitzar 824 cilindres de gas liquat de petroli ( GLP), 18.935 litres de querosè i 5.130 litres de gasolina per cuinar, escalfar les tendes i generar electricitat. Aquesta activitat humana va alliberar una energia tèrmica que va fondre 2.500 tones de gel. Amb aquesta evidència científica de fons –mai no s’havia quantificat el dany de l’activitat humana a aquest cim–, un grup de científics demana de traslladar el campament. “Si la glacera està canviant i la presència humana genera més pressió, per què s’ha de mantenir la infraestructura a sobre del gel?”,es pregunten.

Mentre el Nepal prova de recuperar-se de la mortal riuada provocada per l’ensorrament de gel i roca a l’ Himàlaia, un equip de set investigadors ha aportat una nova evidència científica sobre fins a quin punt l’augment de les temperatures –l’agost del 2026 ha estat el mes més calorós des que hi ha registres– i la pràctica massiva d’activitats recreatives estan transformant les muntanyes més altes del planeta.

Al campament base els alpinistes hi tenen cafè exprés, wifi, dutxes d’aigua calenta i pantalles grans de televisió

Fins i tot l’orina dels escaladors, més de sis mil litres diaris, està contribuint a accelerar el desglaç a l’Everest, segons aquest estudi. La micció, aclareixen els autors, és una part petita de l’impacte humà, però prou quantificable per criar l’atenció. Els combustibles fòssils utilitzats per a l’habitabilitat del campament representen el 94% del potencial de fusió associat a l’activitat humana. El confort inclou, per exemple, cafeteriesamb màquines de cafè exprés, televisors de pantalla gran, connexió wifi d’alta velocitat i dutxes d’aigua calenta, entre altres serveis.

En la seva investigació els científics descriuen que la base de l’Everest es converteix durant 50 dies en un “assentament temporal”, una realitat molt allunyada a la idea arrelada d’alpinistes que simplement munten les tendes per dormir. L’escala i sofisticació de la infraestructura necessita un alt consum energètic. “El campament de l’Everest genera prou calor per contribuir a la pèrdua de milers de tones de gel”, aclareix el grup d’autors, liderats per Sudeep Thakuri, professor del departament central de Ciències Ambientals de la Universitat de Tribhuvan del Nepal.

La investigació també esmenta –sense donar-ne xifres– els residus com un altre element que està fent malbé aquest ecosistema. L’oenagé local Sagarmatha Pollution Control Committee ( SPCC) va retirar aquest any 90.329 kg de residus de l’Everest: 80.579 kg de l’àrea del camp base i 9.750 kg de zones situades per sobre del campament. A més a més, es van baixar 1.769 bosses d’excrements. De mitjana, cada any el turisme massiu deixa 200 tones d’escombraries a la muntanya.

La taxa d’escalfament del campament és una altra dada central de la investigació. Els autors van utilitzar imatges dels satèl·lits per reconstruir l’evolució de la temperatura superficial del campament entre 1991 i 2023. Van trobar una velocitat d’escalfament de 0,28º C per any, el doble de la registrada a la superfície de la glacera Khumbu, situada al costat d’aquesta infraestructura (0,15º C anuals).

Lligant caps, els científics proposen “ubicacions estables i més segures” per traslladar el campament base. Esmenten dos possibles emplaçaments, al sud-oest d’on avui es munten les tendes. Tots dos estan assentats sobre terreny estable, fora de la superfície glacial.

Es tracta d’una proposta que ja van analitzar les autoritats polítiques del Nepal. El 2022, el Departament de Turisme va proposar de constituir un comitè d’estudi de set membres per materialitzar una possible mudança. Es va analitzar portar-lo cap a Kala Patthar, una zona rocosa situada per sota de l’actual emplaçament, per reduir l’exposició dels muntanyencs a unasuperfície glacial cada vegada més dinàmica.

En aquell moment, Dawa Steven, director d’una de les empreses de muntanyisme més importants del Nepal i veterà defensor de la conservació de l’ Himàlaia, va advertir que canviar de lloc podria desplaçar el risc en lloc d’eliminar-lo, i acostar el campament a zones exposades a allaus i despreniments.

La preocupació del Govern nepalès no es va traduir en cap mesura concreta. Quatre anys més tard, la nova evidència científica reobre aquesta possibilitat. Virginia Burkett, investigadora del clima, destituïda el 2024 del seu càrrec al Servei Geològic dels Estats Units ( USGS) pel Govern de Donald Trump i coautora de la investigació, explica que seria una bona mesura per alentir un desglaç que, per la inèrcia climàtica, ja és imparable: “Hem de pensar en el futur i en l’adaptació a la nova realitat climàtica. Hi ha cap lloc millor per començar que l’Everest?”.