Clam ciutadà per la molt poc probable reobertura de Collserola

Després de nou mesos de restriccions al medi natural, especialment, amb la prohibició total d’accés al pulmó verd de Collserola el 12 de març, per la crisi de la pesta porcina a 19 municipis del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i Barcelona, la paciència de la ciutadania, els negocis i les entitats afectades està arribant al seu límit. Després de dues setmanes sense casos positius de senglars infectats, el 25 d’agost, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va anunciar, a RAC1, un calendari de reobertura de Collserola: “A la tardor –sense concretar el mes–, si no hi ha més casos positius”. I ràpidament va matisar: “de seguida que les dades i els experts ho aconsellin, flexibilitzarem les restriccions d’accés al medi natural, però sense posar en risc les operacions”.

Aquest anunci esperançador, però, es va diluir quan Agricultura va confirmar l’aparició de nous cadàvers de senglars infectats en ple parc natural. I dimecres, el mateix conseller va donar el cop de gràcia a aquestes tènues esperances tot anunciant a TV3 que les restriccions d’accés al parc natural de Collserola s’allargaran, com a mínim tres mesos més.

Tal com insisteixen els experts consultats, “queda molta feina per fer”, ja que per poder dir que Catalunya és una zona lliure de pesta porcina “haurà de passar un any sencer sense detectar-se cap positiu”.

El sector de l’hostaleria és el que nota amb més cruesa la prolongació sine die de les restriccions

Davant aquest panorama, la mobilització ciutadana perquè la Generalitat reobri alguns accessos de Collserola s’ha convertit en un clamor popular i ha anat creixent els últims mesos. Al juny, unes 200 persones van protagonitzar una caminada reivindicativa de desobediència civil sota el lema “ Reobrim Collserola”, iniciada al camí de Can Catà, a Cerdanyola, i que va acabar a Can Coll, a Sant Cugat. La policia va identificar diversos manifestants perquè considerava que era una protesta il·legal. El Club Muntanyenc o la Unió Ciclista de Sant Cugat han alertat de l’impacte del tancament en les seves activitats i reclamen al Govern que habiliti “zones pilot per poder reprendre la marxa nòrdica, el senderisme i el ciclisme”. L’alcalde d’aquesta ciutat, Josep Maria Vallès, s’ha mostrat com el polític més implicat en la reivindicació de la reobertura parcial de Collserola, amb reiterades peticions al conseller Ordeig, l’última, per carta, el mateix dia en què el titular d’Agricultura donava per fet el manteniment de les restriccions almenys pel que resta d’aquest 2026.

On més es nota la garrotada econòmica és al sector de l’hostaleria del parc, on hi ha una desena de restaurants, una altra d’hípiques i diversos negocis que venen els productes dels pagesos de Collserola. Isidre Jané, responsable de la masia restaurant Can Jané de Sant Cugat, ha arribat al límit de la paciència. Acompanyat pel seu germà Oriol i pel seu pare Gabino –ja jubilat–, reconeix que passen per un moment dolorós. “ Estem patint una crisi molt pitjor que la que els restaurants vam viure per la pandèmia perquè, llavors, la situació era la mateixa per a tothom. Per la pesta, la Generalitat ens va dir: “us deixem tenir obert, però tanquem el parc”. Hi ha limitat tant l’accés, que ens ha provocat un mal terrible”, exclamen. “En tot aquest temps hem perdut gairebé el 50% dels nostres ingressos!”, lamenten.

Els Jané estan esgotats per la incertesa. Porten aquest restaurant familiar, especialitzat en cuina catalana i “ esmorzars de forquilla”, des de fa 20 anys. Obren de divendres a diumenge i fins fa nou mesos era un dels punts de parada habitual de ciclistes i excursionistes. Ara, els seus caps de setmana són, pràcticament, un desert. “Abans, un diumenge ateníem uns 80-90 esmorzars i, ara, a tot estirar, una desena”. Aquesta masia del segle XVIII està enclavada en ple bosc, però s’hi pot accedir, tant amb cotxe com amb bicicleta o a peu, per la carretera d’Horta, seguida d’un camí asfaltat i un tros de pista.

Els ajuts promesos fa uns dies, única notícia positiva per a uns negocis al caire de la ruïna

“Ens hem perdut les millors èpoques del negoci: el Nadal –abans ateníem 180 comensals–, la temporada de calçots i la primavera, amb l’arribada del bon temps”. L’ Oriol reconeix que s’han “sentit molt desemparats perquè hem rebut zero ajuts del Govern”. “Per sort, el local és de propietat i treballem amb les nostres dones. Hem hagut d’acomiadar tres empleats. Quan tot se solucioni, serà difícil contractar-los de nou perquè s’hauran buscat la vida i ens sap greu”, protesten.

El problema de la falta d’ajuts hauria de quedar parcialment resolt després de l’anunci fet fa uns dies per la Generalitat, que ha aprovat un paquet de mesures econòmiques i financeres per donar suport a empreses, a escorxadors i explotacions porcines afectades per les restriccions derivades de la pesta porcina africana, detectada el novembre de l’any passat.

També els habitants dels municipis afectats lamenten haver-se vist privats durant tants mesos d’un espai natural i de lleure de gran importància en les seves vides. Cristina Alier, veïna de Montflorit de Cerdanyola del Vallès -limítrof amb el parc– i excursionista habitual, amb la seva gossa Nika, viu amb “impotència i preocupació” que s’hagi vetat l’accés a les persones i a les seves mascotes “d’una manera tan dràstica i durant tant temps. És frustrant”.

Campanyes per iniciativa popular per intentar alliberar del veto alguns espais

Parlant amb els seus veïns, Alier va tenir la necessitat d’impulsar la campanya de Change.org “ Obriu Collserola per la salut mental i física”. Acaba de superar les 8.000 firmes i espera “arribar a les 10.000 per presentar-les a Agricultura perquè reobri, de manera progressiva i segura, els accessos a la serra”. Alier i els seus col·legues entenen “la importància de protegir la salut animal i evitar riscos sanitaris”, però diuen que “la presència de senglars s’ha reduït dràsticament i, a més, en aquesta zona no hi ha macrogranges porcines que puguin veure’s afectades”. I on queda la nostra salut física i mental?”, qüestionen. Per al grup, “tindria més sentit reforçar les mesures als entorns de les granges, així com controlar entrades, sortides i protocols del personal i dels vehicles vinculats”.