B., la filla secreta de Mercury

Lesley-Ann Jones, veterana periodista musical bregada en mil batalles, ja havia publicat quatre biografies canòniques de Freddie Mercury entre 1997 i 2021. Tot i això, quan en plena pandèmia va rebre un correu electrònic d’una tal “ B.” afirmant que posseïa els diaris personals del líder de Queen, no va tenir més remei que reescriure el relat per afegir-hi elements fins ara desconeguts en la vida de l’artista: abusos sexuals dels anys d’internat, una fe religiosa mantinguda fins al final, el vincle irrompible amb Mary Austin i, sobretot, l’existència d’una filla desconeguda, B., la mateixa dona que li va enviar el correu.

 Love, Freddie. La vida secreta y el gran amor de Freddie Mercury (Alianza) reconstrueix les dues vides del músic i vocalista, la que va desplegar com la cua d’un paó excessiu i vistós, i aquella que va viure com a Farrokh Bulsara, fill de l’ètnia parsi, exiliat pel genocidi de Zanzíbar, pare en la distància i enamorat d’una sola persona durant tota la vida sense que això li impedís anar-se’n al llit amb centenars d’altres al mateix temps.

“Freddie Mercury no va existir mai, va ser una màscara que Bulsara es va inventar per ocultar-s’hi darrere”

El secret més ben guardat d’aquesta història no té nom més enllà de B., i al llarg de la seva vida va exercir de doctora fins que va morir al gener als 48 anys de càncer. Tot i això, abans d’aquell moment, i molesta per la imatge que es donava del seu pare, va decidir compartir amb Jones els diaris de Mercury, conservats durant tres dècades sota la promesa de no mostrar-los mai. “Però no volia morir i que la veritat morís amb ella”, explica Jones, que durant els tres anys que va dedicar al llibre va establir una relació d’amistat amb la protagonista.

Si ocultar la filla d’una gran estrella sembla complicat, encara ho és més tot el que envolta la vida de B. des del seu mateix naixement. El 1976 Mercury va visitar un adinerat matrimoni de bons amics i, coses de la vida, se’n va anar al llit amb la dona, que va quedar embarassada de l’artista. Lluny d’ocultar la situació, la futura mare de B. va revelar la situació tant al pare biològic com al seu marit, com també la voluntat de continuar endavant amb la gestació.

De totes les situacions a què pot donar lloc una situació així, el destí va escollir l’entesa entre Mercury i el matrimoni, que des d’aleshores s’encarregarien de la futura B. com una filla més de la parella. Encara més, l’inusual trio va mantenir l’amistat malgrat el que havia passat, cosa que va permetre que B. conegués des de petita el seu pare biològic, que ell li truqués cada dia i viatgés sempre que podia on fos la seva filla regularment per conviure amb ella a les diferents propietats de la família, molt particularment a la ciutat suïssa de Montreux.

A Love, Freddie , B. no estalvia elogis per al seu pare biològic, amb qui passejava pels prats de Montreux, que la curullava de regals per Nadal i la renyava quan no feia els deures escolars o desobeïa els seus padrastres. Dibuixa un Farrokh Bulsara que somiava retirar-se dels escenaris i tenir família abans que la sida ho trunqués tot. “Ella va aprendre moltes coses del seu pare, coneixia el món gràcies a ell, i volia que el seu pare fos recordat com a algú complex, intel·ligent, culte i educat”.

“Freddie Mercury no va existir mai, va ser un constructe, una màscara que Bulsara es va inventar per ocultar-s’hi darrere”.Així de taxativa es mostra Lesley-Ann Jones per dibuixar aquesta nova imatge del vocalista, mort el 1991 després de contreure la sida.

“Però la persona real darrere d’aquella imatge cuidava molt la seva vida privada, fins al punt que va tenir una filla sense que ningú al món ho sabés”, aclareix Jones, que per escriure el llibre ha disposat del testimoni de B., com també dels diaris que Mercury va escriure des que va saber de l’embaràs.

El músic va escriure 17 quaderns a bolígraf on narra facetes desconegudes de la seva vida, especialment de la infància i joventut. Als 8 anys el van enviar a un internat anglès a prop de Bombai, on va destacar com a alumne i va descobrir la música occidental; també la crueltat dels mestres i companys. En aquesta etapa, de què ja se sabien alguns detalls, els càstigs físics eren el pa de cada dia, juntament amb normes draconianes com la prohibició de parlar sense permís. “Va patir assetjament dels altres nois i va ser violat per un professor durant un llarg període de temps, cosa que va provocar encara més burles dels companys”, explica Jones.

Els excessos van obrir la porta a la sida, i amb això es va acabar una carrera que ni la filla ni l’autora creuen que hagués durat molt més. “Fins i tot amb 40 anys, Freddie deia que ser una estrella de rock als 40 era ridícul, no hauria aprovat el que fan els Rolling Stones, Paul McCartney o Roger Daltrey, que encara actuen amb 80 anys. Mercury era una persona molt digna”, comenta Jones. “Potser hauria continuat component, com els Beatles a partir del 1966, però no hauria continuat amb Queen, i Queen sense Freddie no pot ser Queen”.