L’esquerda de la frontera intel·ligent a Ceuta

La crisi migratòria més gran de la història de Ceuta va esclatar en una frontera que feia anys que es preparava per ser “intel·ligent”. El 30 i el 31 de juliol,unes 72.000 persones hi van entrar des del Marroc, i van desbordar el dispositiu de seguretat d’una ciutat de tot just 80.000 habitants.

Va passar en una de les fronteres més vigilades d’Europa. El juliol del 2024, després de sis anys d’obres i més de 22 milions d’euros d’inversió, Interior va donar per acabades lesinfraestructures de modernització de l Tarajal: tres terminals noves, circuit tancat de televisió, identificació automàticade matrícules, detectors de persones i sistemes de recerca ràpida d’empremtes. Una part d’aquesta inversió, 7,5 milions d’euros, va servir per preparar Ceuta per al Sistema Europeu d’ Entrades i Sortides ( EES), una de les peces del nou engranatge­ europeu de control fronterer.

Espanya va adjudicar 674 contractes públics de tecnologia fronterera entre el 2018 i el 2025 per 541 milions

Aquesta arquitectura va fer un salt decisiu tot just un mes i mig abans de la crisi. El 12 de juny Europa va començar a connectar de manera efectiva les seves grans bases de dades de fronteres, migració i seguretat. Fins aleshores, una mateixa persona podia aparèixer per separat per haver sol·licitat un visat, demanat asil, passat una frontera o estar inclosa en una alerta policial. Ara, el Portal Europeu de Recerca permet consultar diversos sistemes alhora, i el Registre Comú de Dades d’ Identitat identifica una persona que apareix en diverses bases de dades alhora. Des del maig del 2025, a més, el Servei Compartit de Correspondències Biomètriques compara empremtes i rostres entre sistemes europeus.

Fa gairebé una dècada que la Unió Europea construeix aquest sistema que interconnecta sis grans bases de dades. Quatre ja estan operatives: el SIS, amb alertes policials; el VIS, amb dades de visats; Eurodac, sobre asil i migració irregular, i l’ EES, que registra entrades i sortides de viatgers extracomunitaris. L’entramat es completarà els pròxims anys amb Etias, per a les autoritzacions de viatge, i ECRIS-TCN, per localitzar antecedents penals en altres països de la UE. Les sis bases continuen sent independents, però l’estructura nova permet consultar-les de manera conjunta i vincular els registres d’una mateixa persona. La connexió encara no està completa: també falta desplegar el Detector d’ Identitats Múltiples, que permetrà detectar quan algú apareix amb noms o identitats diferents.

La tecnologia no elimina el marge d’error. “Amb la tecnificació i l’ algoritmització de les fronteres intel·ligents exposem un dels col·lectius més vulnerables, que són els migrants, sense que hi hagi mecanismes per auditar i controlar els seus biaixos i funcionament”, denuncia Encarnación La Spina, professora de Dret i membre de l’ Institut de Drets Humans de Deusto.

Aquest salt cap a un control cada vegada més automatitzat és precisament el que l’informe Fronteres intel·ligents, democràcies negligents , elaborat per porCausa i el Centre Delàs, descriu com una nova generació del control migratori, marcada per la gestió massiva de dades, la biometria i els algoritmes.

Espanya ocupa un lloc destacat en aquesta transformació i també en el negoci que la sosté. L’informe analitza 674 contractes de tecnologia fronterera adjudicats entre el 2018 i el 2025 per 541 milions d’euros. El 44,1% es va tramitar mitjançant procediments negociats sense publicitat, una fórmula que els autors vinculen en molts casos a raons d’urgència o seguretat. José Bautista, investigador de PorCausa i coautor de l’estudi, situa Ceuta i Melilla com a puntes d’espasa d’aquesta transformació: “Normalment, la tecnologia que proven a Ceuta i Melilla després s’exporta”.

Ceuta té, a més, un ampli ­entramat de vigilància: ­càmeres convencionals i ­tèrmiques, reconeixement ­facial, sensors i altres sistemes de detecció. “Molt abans d’arribar ja et ­veuen”, resumeix ­Baptista, que explica que algunes càmeres ­tenen un abast d’entre dos i quatre quilòmetres. Aquestes càmeres van captar els rostres dels que van arribar el 30 i el 31 de juliol, i que més d’un mes després continuen pendents de revisió.“ És probable que, una vegada processades, s’acarin amb els sistemes europeus”, adverteix La Spina. Si passa, les imatges captades durant aquells dos dies no quedaran únicament com a registre de la crisi: podran servir per ­identificar aquestes mateixes persones en controls ­futurs.