Le Pen aparca la ideologia i s’aboca a guanyar les classes mitjanes franceses

Ni Ucraïna, ni l’ Iran ni Ceuta. Ni tan sols la sempre criticada Unió Europea. Marine Le Pen va donar ahir pistes interessants sobre com enfocarà la seva campanya per conquerir l’ Elisi: parlar d’algunes de les preocupacions quotidianes dels francesos i, sobretot, convèncer un ampli arc de votants, des dels de classe més modesta fins a les classes mitjanes altes.

La candidata a l’ Elisi –per quarta vegada– del Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta) va fer la rentrée política, com és habitual, al seu feu d’ Hénin-Beaumont, al departament del nord del Pas-de-Calais, per on és diputada. El seu discurs de 38 minuts va sorprendre per la claredat i el pragmatisme, probablement eficaços per als seus objectius. No es va desviar del tema. La majoria de la seva intervenció la va dedicar a la crisi de l’habitatge, una de les prioritats centrals de la campanya, i hi va inserir comentaris d’ideologia nacionalista i antiimmigració, tot i que sempre amb una base real que la gent coneix i pateix.

Le Pen va prometre que, si és elegida presidenta de la República el 2 de maig –la segona volta d’uns comicis en què és preferida–, al final del seu mandat de cinc anys la situació de l’habitatge tornarà a la normalitat. La seva recepta consisteix a rellançar el sector gràcies a una profunda desregulació per construir (“fem caure les normes”, va emfatitzar), l’eliminació de les limitacions mediambientals (“l’ecologia insensata”), la transformació d’oficines buides en habitatges i incentivar la inversió dels particulars, donant-los confiança, amb mesures molt dures per posar fi al fenomen de l’ocupació il·legal d’habitatges.

La candidata a l’Elisi, amb la mirada al maig del 2027, comença el curs sense al·ludir a l’escena mundial

La part més ideològica va ser anunciar que “la prioritat nacional”, un altre eix sobre el qual pivotarà el missatge de l’ RN, s’aplicarà a la concessió d’habitatges socials. Segons Le Pen, actualment el 70% dels francesos tindrien dret als pisos coneguts com a HLM (allotjaments de lloguer moderat), però els nacionals només n’ocupen un 11%. El subtext és que els estrangers són afavorits, i això és una injustícia. La candidata va aconseguir molts aplaudiments del públic quan va anunciar una llei per expulsar dels habitatges socials les famílies que delinqueixen i que els arriben a utilitzar com a punt de tràfic de drogues, cosa que passa en efecte en barris perifèrics de grans ciutats.

L’aspirant de l’extrema dreta a la màxima magistratura pretén fer de França “una societat de propietaris” i no d’arrendataris. A parer seu, aquesta ha estat la nefasta conseqüència de la filosofia de mobilitat a ultrança, sobretot dels joves, predicada pel neoliberalisme de Macron. L’accés a la propietat hauriade fer arrelar les persones icanviar la cultura del país. Del president en va recordar,en to irònic, la seva vella qualificació d’“el Mozart de les finances”, un Mozart que ha conclòs amb una “marxa fúnebre”, va dir, atès l’estat penós dels comptes públics i el baix creixement econòmic. Per LePen, dels deu anys de Macron “no se n’ha de fer una anàlisisinó una autòpsia”.

A més d’ignorar la geopolítica –cap menció al triomf recent de l’extrema dreta alemanya, amb què no es vol associar en absolut–, va quedar clar que Le Pen veu com el potencial rival a la segona volta l’ ex primer ministre Édouard Philippe, del centredreta. A Philippe es van dirigir els atacs, sobretot pels tres anys en què va ser el cap de govern de Macron.

L’enemic designat de la campanya és l’ex primer ministre Édouard Philippe; la resta són ignorats

Le Pen es va guardar molt de no tocar qüestions en què han sorgit discrepàncies amb el seu delfí, l’eurodiputat Jordan Bardella –que ahir feia 31 anys– com el futur de les pensions o la prohibició del vel. La candidata és prudent i mesura la seva radicalitat per no espantar ni posar en perill la normalització institucional i social que ha aconseguit per a l’ RN.

Els sondejos apunten amb insistència a la seva victòria, però un estudi demoscòpic encarregat per La Tribune Dimanche (de tendència moderada)i publicat ahir mostra que Le Pen és vulnerable si té al davant un candidat consistent. La majoria dels francesos admeten que Le Pen encarna un canvi i que és capaç de mesures en l’àmbit migratori i de seguretat ciutadana, però són més els que encara desconfien de posar a les seves mans decisions econòmiques i internacionals. També són majoria els que la veuen deshonesta, envoltada d’un equip que no ofereix garanties i nociva per a la causa ­mediambiental.