Guerra de superjutges al Brasil

Envoltat d’escàndols, l’encara inèdit film Dark horse –biografia de l’expresident d’extrema dreta Jair Bolsonaro– té intriga, suspens i imaginació desbordada. Tot i això, quan falten tres setmanes de les eleccions brasileres, la realitat política al Brasil comença a superar la ficció.

Una guerra fratricida que acaba d’esclatar dins del poderós Tribunal Suprem Federal tindrà inevitables conseqüències per als candidats que disputaran la primera volta electoral el 4 d’octubre. El que encara s’ha de veure és si perjudica més l’actual president d’esquerres, Luiz Inácio Lula da Silva, o Flávio Bolsonaro, el fill gran de l’expresident ultraconservador.

Enfrontats en una batalla obertament polititzada, els superjutges s’acusen d’estar involucrats en el megaescàndol del Banco Master, el més greu de la història brasilera, en què centenars de polítics i uns quants jutges es van deixar subornar pel financer corrupte, actualment empresonat, Daniel Vorcaro.

Segons fonts del Partit dels Treballadors ( PT) citades al diari Folha de São Paulo , Lula tem que una llarga disputa al tribunal “perjudiqui greument” la campanya de l’esquerra en tant que es fa un “ús polític” i selectiu del Banco Master o l’acusació que el fill gran del president, anomenat Lulinha , estigui involucrat en una xarxa de frau en el sistema de seguretat social.

El xoc entre els magistrats pot influir en el resultat de la primera volta electoral del 4 d’octubre

Això s’afegeix a la por que l’Administració de Donald Trump, estret aliat del bolsonarisme, aprofiti qualsevol oportunitat per donar un cop de mà al candidat de la dreta, probablement mitjançant la contaminació algorítmica de les xarxes socials.

A les últimes enquestes, l’avantatge de cinc o sis punts que Lula mantenia durant mesos sobre el seu rival gairebé ha desaparegut. Amb molt més suport que els altres candidats, tot indica que Lula i Flávio entraran en una disputada segona volta electoral, que serà decidida el 25 d’octubre. “La crisi al Tribunal Suprem reforçaria la capacitat de mobilització de l’extrema dreta i atrauria altres sectors que podrien proporcionar a aquest grup la majoria ales eleccions de l’octubre”, vadir Mayra Goulart, politòloga de la Universitat Federal de Riode Janeiro.

Així i tot, la veritat és que les investigacions dels jutges poden perjudicar encara més Flávio, que va ser gravat demanant a Vorcaro 130 milions de reals (50 milions de dòlars) suposadament per finançar el rodatge de Dark horse . Se sospita que els diners enviats als Estats Units van servir, en realitat, per costejar les activitats de lobbisme en cercles trumpistes del seu germà Eduardo, pròfug de la justícia brasilera i establert a Texas.

Flávio –elegit pel seu pare a fi de mantenir el clan Bolsonaro al capdavant de la dreta brasilera– ja és investigat oficialment pel Suprem per la relació amb Vorcaro. Aquesta setmana, dos diputats bolsonaristes –un dels quals l’exsecretari de Cultura i guionista de la pel·lícula, Mario Frias– han estat acusats de desviar diners públics per a la pel·lícula. “Encara queda molt de temps per a les eleccions, i les denúncies de corrupció poden esquitxar Daniel Vorcaro i Flávio Bolsnaro”, diu Goulart.

Tot i ser de tendència conservadora, els ultres tracten De Moraes de traïdor per condemnar Bolsonaro

La campanya de Flávio tem que una picabaralla entre jutges al Tribunal Suprem destapi més escàndols, com ara el blanqueig de diners de grups paramilitars vinculats al bolsonarisme a Rio de Janeiro. Això pot “perjudicar el candidat de dretes després de l’èxit de tancar la diferència a les enquestes”, segons fonts de la campanya de Flávio esmentades al diari O Globo .

La guerra dins del Tribunal Suprem té dos protagonistes. D’una banda, hi ha el poderós Alexandre de Moraes, conservador d’origen, però aliat de Lula pel seu paper de flagell del bolsonarisme després de l’intent de cop el 2023. El cop ordit perquè Bolsonaro es mantingués al poder després de la seva derrota a les eleccions del 2022 incloïa un pla d’assassinar el president d’esquerres, com també el mateix De Moraes.

El setembre de l’any passat, De Moraes, amb el suport de quatre jutges més del Tribunal Suprem, va condemnar Jair Bolsonaro a 27 anys de presó –actualment de règim domiciliari– per la participació en la trama colpista. Liderant la defensa de l’ Estat de dret contra les conspiracions bolsonaristes i les campanyes de desinformació i falses notícies, De Moraes es va convertir en el blanc d’atacs des de les bases de l’extrema dreta, que el consideren un dictador que actua en col·laboració amb Lula.

D’altra banda, i enfrontat a De Moraes, hi ha el jutge ultraconservador André Mendonça, exministre de Justícia de Bolsonaro i conegut per tenir estrets vincles amb l’evangelisme de dretes. Va ser nomenat al Tribunal Suprem durant la seva presidència (2018-2022).

Mendonça, vinculat a l’evangelisme, hauria filtrat converses del seu col·lega amb un acusat de corrupció

Després de mantenir un perfil més discret que De Moraes, Mendonça acaba de saltar al ring amb intervencions jurídiques que afavoreixen Flávio. El cop més contundent clavat fins ara: la publicació de missatges obtinguts de la Policia Federal en què De Moraes apareix conspirant amb Vorcaro. Segons aquesta filtració, De Moraes va parlar amb Vorcaro d’una possible fugida de la justícia a canvi de recobrar uns 50 milions de dòlars per al bufet de la seva dona, una advocada que va ser contractada pel delinqüent banquer i va fer servir el seu jet privat i helicòpter. De Moraes nega l’acusació.

La filtració ha dinamitat la credibilitat del poderós jutge de 57 anys que fins i tot es va atrevir a tancar xarxes socials, entre les quals X, d’ Elon Musk, per combatre les notícies falses bolsonaristes. Això va provocar la ira de l’ Administració Trump i del seu secretari d’Estat, Marco Rubio, que van denunciar una “caça de bruixes” contra el bolsonarisme i contra interessos dels EUA. Van sancionar el jutge mitjançant la retirada del seu visat dels Estats Units. Segons filtracions del Departament d’ Estat, Rubio anunciarà més sancions contra De Moraes ben aviat. El president del Tribunal, Edson Fachin, va anunciar dimecres que retirarà de Moraes de la comissió que decideix com intervenir en la prevenció de notícies falses.