Tots els immigrants fora, menys...

Si es fa menys casa del soroll digital i més dels periodistes sobre el terreny, un descobreix que un mes i mig després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta hi ha qui ha trobat una cosa bona en la crisi. Hi ha un boom de reformes casolanes a la ciutat aprofitant la mà d'obra barata. Els marroquins que molesten als carrers a la nit són d'allò més útils de dia per fer unes reformes a casa al mòdic preu de 50 euros la jornada —sense concretar el nombre d'hores—, intercanviable per un llit per dormir i un plat calent. Se'n podria dir solidaritat, però també explotació.

Joaquín Vera, que no para de voltar per Ceuta, ens explicava ahir a La Vanguardia el misteri de les furgonetes blanques que fan cua per accedir a uns magatzems de materials de construcció. “L'economia ha fet boom”, li explica un encarregat de l'establiment. Les vendes de materials i subministraments s'han disparat. Després de l'entrada massiva de migrants, hi ha mà d'obra a cabassos. I barata, esclar. I en negre, per descomptat, explica Vera.

Els smartphones que la ultradreta posa com a exemple de la no-vulnerabilitat dels migrants serveixen com a portfolio de presentació. Una galeria d'imatges amb tots els serveis: s'aixequen envans, s'enrajolen cuines, es canvien terres, se substitueixen banyeres per plats de dutxa… Es contacta per Facebook. Barat, barat… Vera fins i tot ha trobat clients satisfets: “Són uns cracs a l'obra, perfeccionistes com ningú, i amb molta experiència”. Hi ha pintors, fusters, electricistes, lampistes… un negoci de reformes integrals. I corre, afanya't... Les ofertes a les xarxes desapareixen ràpidament.

Qui feia aquestes obres fins ara? La regularització de migrants va ser aplaudida per les patronals del camp, la construcció i el transport, al contrari de les crítiques que PP i Vox dirigeixen a la mesura llançada pel Govern de Sánchez. Aquests sectors, com el de l'hostaleria i les cures de dependència, compten amb la immigració per sobreviure atès el dèficit de personal evident.

A Ceuta hi ha qui no té tanta pressa per executar les expulsions d'il·legals i a les xarxes proliferen els vídeos que mostren l'enfonsament de l'Estat occidental del benestar sense migrants. Brilla aquests dies a Facebook un curt fet amb IA de Leeno Daash. Com seria una Europa sense immigrants?, es pregunta. Hospitals sense metges ni infermeres, ancians suplicant que no els abandonin, la selecció francesa de futbol amb tres jugadors. En l'últim Mundial hi havia 98 futbolistes nascuts en territori francès i només 26 jugaven amb la samarreta blue. D'aquests, únicament mitja dotzena tenien els seus orígens en territori francès, encara que fos d'ultramar.

N'hi ha més: classes buides d'alumnes i sense professors, per a sorpresa de François Cluzet reconvertit en director d'una escola; restaurants tancats per falta de personal, ni sushi, ni pizza... i, els que resisteixen, ofereixen patates fregides a preu d'or.

No s'aprèn la lliçó, per molt que ho sembli als comentaris. La película Un dia sense mexicans, del 2004, explicava la misteriosa desaparició de tots els migrants de Califòrnia, que acaba sumida en el caos. Hi ha vídeos que mostren  situacions similars al Quebec o la sanitat alemanya.  

Fins i tot José Mota va incloure un pla d'expulsió d'immigrants en el seu especial de la Nit de Cap d'Any del 2025. “Tots fora”, excepte els que es cuiden dde la gent gran, els cambrers, els que treballen al camp i, esclar, els que cotitzen. Advocats, mestres i metges, que es quedin, també els futbolistes i “els que treballen en B, així els paguem menys”... com a Ceuta.