El president que proposa imaginar

La tarda calorosa però agradable, les taules preparades per a un vespreig posterior, els convidats amb aquella catalana elegància informal i, ja dins, les cadires distribuïdes per zones de colors al gòtic civil del Museu Marítim ja feien presagiar que Salvador Illa no baixaria al fang.

El president de la Generalitat va pronunciar dilluns en l’equador de la legislatura la conferència amb què sota el títol “El futur és aquí” volia projectar les seves idees sobreCatalunya per a la pròxima dècada i, sobretot (no ens enganyem), per a aquesta segona part de la legislatura abans de les pròximes eleccions. Després d’un curs polític marcat pels problemes a la gestió dels serveis públics, Illa va provar d’elevar-se sobre les vies trencades, els fracassos educatius o les protestes dels metges. Òbviament no és ell qui es carregarà d’autocrítica, l’oposició al Parlament l’espera els pròxims dies. Però realment va optar per passar una bona estona convidant tot l’auditori a somiar, començant per ell mateix, i va deixar els problemes per a un altre dia.

Illa eludeix l’autocrítica en un discurs que aposta per la confiança en el futur

Més de 800 convidats van omplir la sala gran (vegeu informació adjunta), on va entrar ell tot sol amb el públic ja assegut i amb una escenografia austera. Com l’abril del 2024, quan al mateix escenari i abans de les eleccions autonòmiques va pronunciar la conferència “Unir i servir”, hi havia com a únics símbols la senyera, la bandera espanyola i l’europea. El president va fer tot el seu discurs en català. El 2024 havia utilitzat uns minuts el castellà per referir-se a la política espanyola, però, com es deia, Illa no estava ahir disposat a amargar-se el seu pas de l’equador.

L’acte va començar amb la projecció d’un vídeo en què nois i noies joves, estudiants a Catalunya o a l’estranger, o que estrenaven llocs de treball, transmetien aquesta idea que va cosir tot el discurs del president. La idea d’una Catalunya de futur que va dibuixar brillant amb el seu nou Campus de Salut Clínic, amb el TramCamp en marxa, la quarta generació del Sincrotró Alba o amb la llengua catalana enfortida i parlada pels uns i els altres. No és que no fos conscient que les seves paraules dibuixaven un desig que avui potsemblar per a alguns llunyà o improbable, però el seu lema va ser que la “imaginació és compromís”.

El president no va voler quedar-se encallat en les difícils carpetes d’aquest últim curs polític, en què la bandera de la gestió socialista amb què va arribar a la Generalitat s’ha vist posada en qüestió. Illa no només va anteposar la imaginació sobre la realitat quotidiana sinó que també va optar per parlar de valors sobretot davant el creixement de l’extrema dreta. Cridava a l’ambició moral i l’esperança en el futur.

Més de dues hores després de la tarda calorosa i el degoteig incessant de convidats, als jardins del Museu Marítim, ja fosc, els llums tènues il·luminaven el pica-pica posterior ofert pel Govern, amb molta afluència i molta xerrada en un clima allunyat de les tensions polítiques. Illa va servir amb safata aquest vespre de calma, de volar sobre els problemes, d’assegurar que aquests han estat els dos millors anys de la seva vida i de preguntar a tothom quin país, si pogués, triaria per viure-hi.

Rere els murs de les Drassanes, la capital catalana s’obre amb els seus problemes. En línia recta espera el Parlament, on d’aquí dues setmanes comença el debat de política general. I el president sap que ha creuat la meitat de la legislatura i que a més de deixar volar la imaginació s’haurà d’arremangar. Demà comença el compte enrere.