Escòcia, Gal·les i l’Ulster exigeixen el dret a poder deixar el Regne Unit

Andy Burnham serà l’últim ­primer ministre del Regne Unit tal com el coneixem ara? Aquest és el pronòstic del líder de l’SNP, John Swinney, tot i que és dubtós que estigui disposat a jugar-se la hipoteca (o el cotxe, o una suma important de diners). Potser, això sí, un sopar discret o unes pintes de cervesa al pub del seu veïnat.

Swinney, que és líder de l’ Executiu escocès, va fer la seva aposta en el marc de la cimera a Cardiff dels màxims dirigents d’ Irlanda del Nord, el País de Gal·les i Escòcia –amb l’assistència també de la presidenta del Sinn Féin i líder de l’oposició a la República, Mary Lou McDonald– per pressionar Londres perquè concedeixi referèndums d’independència o més autonomia.

Andy Burnham s’ha marcat com un dels grans objectius donar més poders a les regions angleses i reduir les desigualtats de riquesa entre el nord i el sud, i com a ­símbol del ferm propòsit sobre aquesta qüestió ha establert una sucursal del 10 de Downing Street a Manchester. Però l’afany de descentralització no arriba a les fronteres escocesa i gal·lesa ni travessar el mar fins a Irlanda del Nord.

A la sessió de control parlamentari de dimecres, i després d’una reunió amb els diputats de l’SNP a Westminster, Burnham es va mostrar disposat a accedir a un ­altre referèndum d’independència a Escòcia “si hi ha un consens a favor seu”. Però sota pressions unionistes i de la premsa conservadora, ha matisat la seva posició i ha descartat una consulta durant la legislatura actual “perquè no apareix al manifest amb què el Labour va guanyar les eleccions el 2024 i distrauria de l’autèntica finalitat de la meva Administració, que és reduir el cost de la vida per a les famílies britàniques i fer que l’economia creixi”.

Els nacionalistes d’Edimburg, Cardiff i Belfast expressen el desig de tornar a ser membres de la UE

Un 47% dels escocesos afavoreixen la ruptura de la resta del Regne Unit, segons l’última enquesta, un percentatge que es manté ferm els últims anys malgrat el desgast i el descens en la popularitat de l’SNP després dels escàndols sexuals i financers que van protagonitzar Alex Salmond i Nicola Sturgeon. Els nacionalistes, però, van ser els clars vencedors de les últimes eleccions autonòmiques (només van perdre sis escons i comanden el Govern) i es van beneficiar de la debilitat de tots els rivals.

La cimera de Cardiff va destacar el fet incontestable que, per primera vegada en la història, ­Escòcia, Gal·les i Irlanda delNord tenen governs nacionalistes que simpatitzen amb la inde-pendència en els primers dos casos, i la reunificació de l’illa en el tercer. “Els vents de canvi són evidents i ha arribat el moment de canviar la constitució no escrita del Regne Unit”.

El president nord-americà, ­Donald Trump, va atiar el debat durant una recent visita a Irlanda, on va proclamar el suport a la unitat de l’illa (“seria una cosa fantàstica, oi?”) i va provocar la irritació dels unionistes de l’Ulster, queno només han perdut el poder a l’ Assemblea de Stormont (arael té el Sinn Féin), sinó que també se senten políticament i demogràficament amenaçats. Els catòlics tenen més fills, i als acordsdel Divendres Sant el Govern britànic es va comprometre a celebrar un referèndum de reunificació si hi ha indicis clars que guanyaria el sí.

El partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru governa per primera vegada en la història de Gal·les, però el ministre principal, Rhun ap Iorwerth, no va tan llunycom els escocesos i –sense descartar una futura independència que ara només defensa el 32% de la població– es conforma amb més poders autonòmics en matèria fiscal, de policia i de control de les aigües territorials del país, on hi ha moltes i molt rendibles instal·lacions d’energia eòlica.

El suport a Escòcia a la independència es manté ferm (47%) malgrat el desgast que ha patit l’SNP

Els líders van signar un memoràndum de cooperació en matèria d’economia, energia, cooperació internacional i relacions amb Europa i es van mostrar partidaris de reforçar les relacions amb Brussel·les i ser membres de la Unió Europea (els escocesos i els nord-irlandesos es van pronunciar el 2016 en contra del Brexit, i els gal·lesos, a favor, però amb un gran vot infiltrat d’anglesos que viuen a les zones frontereres). “Queda clar que actualment els interessos econòmics de totes les nacions, tret d’ Anglaterra, no estan adequadament representats”, va assenyalar el comunicat.

Swinney diu que aviat hi haurà un altre referèndum a Escòcia, que Burnham serà l’últim primer ministre del Regne Unit tal com és ara i que s’acosta el final de Westminster. Però la seva influència és limitada. Ni tan sols va poder impedir que al seu equip, el Hearts d’ Edimburg, li robessin l’última lliga de manera flagrant, amb un penal que no va veure ­ningú.