Les alertes sobre la IA sacsegen uns mercats dependents de la tecnologia

Convulsió a les borses. Els dubtes sobre si seria oportú frenar el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) davant la seva creixent potència i influència, units al repunt del preu del petroli a prop dels 110 dòlars per les disrupcions a la península Aràbiga, juntament amb les especulacions que la Reserva Federal (Fed) es podria veure obligada a apujar aquesta setmana els tipus d’interès, van agitar ahir les contractacions, primer a Europa i després a Wall Street.

El cap de setmana el fundador d’ Anthropic, Dario Amodei, va fer una crida a posar fre en el ­desplegament de la IA, que podria “prendre el control d’internet d’aquí sis mesos”. En la mateixa línia, Sam Altman, el màxim directiu d’OpenAI, va ajornar el pla de sortida a borsa de la companyia davant els dubtes que sorgeixen sobre l’exigència de frenar la despesa per mantenir el control ­humà sobre l’expansió d’aquesta tecnologia tan disruptiva.

El dia va començar amb ­inquietud a Àsia. SoftBank, el gegant financer del sector tecnològic, va caure un 10%. L’índex Kospi de Seül va cedir un 3,26% al tancament, frenat per les vendes d’accions dels gegants sud-coreans dels semiconductors ( SK Hynix -6,35% i Samsung Electronics, -4,05%). L’ona expansiva va sacsejar Europa. ASML, l’empresa amb més capitalització borsària del continent, va caure un 6,13% a Amsterdam. A Espanya, l’Ibex, després de notar una correcció de l’1,38%, veu allunyar-se cada vegada més la cota dels 20.000 punts.

A l’altra banda de l’ Atlàntic, les borses nord-americans van obrir en negatiu, arrossegades pel ­Nasdaq. No s’ha d’oblidar que el sector tecnològic és el que té més pes a Wall Street i prop de la meitat de les firmes de l’S&P 500 ­estan relacionades d’alguna manera amb la IA. Pesos pesants com Nvidia (-3%) i Intel (-5%) es van tenyir de vermell. L’índex de semiconductors de la Borsa de Filadèlfia s’encaminava a registrar la caiguda diària més gran des del juliol.

El malestar social sobre l’impacte de la tecnologia obliga els directius a ser prudents

El Banc Internacional de Pagaments, amb seu a Basilea, va afegir més nervis a uns mercats per si mateix ja molt sensibles. “El sector al llarg de l’últim any ha ­començat a mostrar senyals cada vegada més evidents de vulnerabilitat. El que ens amoïna més és el ­ràpid augment del deute i el ­palanquejament”, va assenyalar Frank Smets, responsable d’anàlisi del banc. “Moltes d’aquestes operacions de finançament són força opaques. Sovint no apareixen al balanç. Presenten una mena de circularitat”, va afegir.

En una nota publicada dilluns, Yields climb, yet risk appetite holds firm , l’entitat va posar el dit a la nafra. “Els inversors exigeixen a aquestes empreses una prima de risc més gran davant la creixent inquietud pel fort augment de les emissions de deute i per la sostenibilitat dels elevats marges de benefici”. No s’ha d’oblidar que l’endeutament total de les tecnològiques ha passat d’uns 22.000 milions de dòlars –el 22% del crèdit privat total– el 2010 a més d’un bilió de dòlars –el 44%– el 2025.

Tot i això, malgrat les reticències dels últims dies, Donald Trump defensa que els diners flueixin als Estats Units i va afirmar ahir que hi ha “una conspiració malaltissa per frenar el desenvolupament de la IA”.

Les quatre grans hyperscalers , és a dir, Amazon, Microsoft, Meta i Alphabet, han gastat entorn de 900.000 milions de dòlars els últims dos anys en inversions destinades a la intel·ligència artificial. De debò el mercat creu que estan disposades a fer enrere el seu pla?

Les firmes de semiconductors es tenyeixen de vermell després les crítiques d’Amodei i Altman

“La història ens diu que cada vegada que una tecnologia permet guanyar diners i augmentar poder, fins i tot militar, les inversions no han parat mai”, reflexiona a aquest diari Guillermo Dorronsoro, exdegà de Deusto Business School i membre de l’ Associació Nausika- Tecnologia per al bé comú. “Crec que les veus en contra que sorgeixen són calculades perquè s’està aixecant un corrent de malestar a la societat, amb els estudiants que veuen com se’ls complica aconseguir la primera feina a causa de la IA. Aquestes recents declaracions crítiques no neixen de la prudència, sinó de l’interès a frenar una possible resposta social negativa”, raona.

Dorronsoro minimitza la correcció borsària actual. “Els mercats no han frenat mai aquesta mena de desenvolupaments. Calculen riscos i busquen rendibilitats. Encara que a curt termini la percepció del risc pugui frenar determinats inversors, n’hi ha d’altres que inverteixen amb una visió a mitjà i llarg termini. I el que busquen és una posició de domini. Així doncs, per més que algun directiu ens digui que hem d’anar més a poc a poc, la història demostra que això no passarà”, adverteix. En aquest sentit, hi ha una nota final reveladora: ahir al ­vespre els indicadors de Wall Street ja recuperaven terreny i vorejaven el positiu...