Dalí es fa un lloc a Barcelona amb una exposició permanent i immersiva

Amb aquell aire fatxenda i alhora valent que sovint gastava, Salvador Dalí explica que ja no està “gens interessat en la pintura ni la literatura”, que ara l’apassiona “la cibernètica, la física quàntica i la biologia”. Ho diu en un anglès macarrònic en una entrevista del 1965 que li fa la directora de cinema, actriu i poeta gal·lesa Jane Arden, per a una pel·lícula de poc menys d’una hora de Jack Bond: Dalí in New York. Un extracte de cinc minuts d’aquest documental ara és part de Dalí Boulevard Cibernètic , una exposició immersiva a la casa Amatller que es s'ha inaugurat el dimarts i que és oberta al públic a partir d’aquest dimecres.

La mostra aprofita 1.200 metres quadrats dels antics jardins de l’edifici modernista. Corre a càrrec de la productora d’art digital Layers of Reality –creadora de mostres com Leonardo versus Michelangelo i que compta amb centres d’exposicions immersives com l’Ideal– amb la col·laboració de la Fundació Gala-Dalí. Pretén ser permanent i alhora el primer reconeixement estable de Barcelona a la figura del genial pintor empordanès. A la ciutat no hi ha cap carrer, plaça o monument dedicat a Dalí. Tots els intents d’institucions públiques han estat (políticament) infructuosos.

La mostra se centra en la joieria i la moda daliniana, on el pintor va projectar les seves prediccions del futur

En tot cas, la exposició pren l’actitud provocadora de Dalí d’assegurar que l’art ja no fa per a ell, i que se centra en àmbits com la cibernètica, per mostrar aquesta faceta seva. Un àmbit que va fer que pels volts dels anys cinquanta explotés encara més la seva imaginació. Ho demostren, per exemple, les joies cinètiques i dauradíssimes exhibides ara en format digitala la casa Amatller d’ El cor reial i El calze de la vida . O els vestits dissenyats per Dalí per a Paco Rabanne, fets de plàstic i argolles metàl·liques, i que servirien per realitzar una performance al Park Güell amb la companyia Harkness Ballet l’any 1966. La gravació inèdita i en color d’aquella actuació també es pot veure en aquest Dalí Boulevard Cibernètic .

“Ens centrem en dos aspectes: el Dalí de les joies i el Dalí de la moda”, explica Anna Pou, comissària de l’exposició. És en la moda on Pou subratlla que l’artista empordanès projectava la seva visió del futur i totes les seves prediccions. Un altre vestit en dona fe: un de tons turquesa que va idear amb Christian Dior per a la dona de l’any 2045, amb un tocat en forma d’antena al cap.

Després hi ha tots els dissenys que va deixar esbossats en diferents revistes de moda, com Vogue o Nugget . Per exemple, les sabates per a dona en forma de rinoceront que fan sonar música quan s’usen. També una crossa “per a la dona d’alta costura del futur” per lluir a les festes de còctel, sobretot amb un petit televisor portàtil incorporat a la part superior del pal. O les ulleres estil Eskimo Eclipse, de Courrèges, amb què el Dalí més somiador anticipa les ulleres de realitat virtual que podríem trobar avui amb Google o Apple.

En aquest sentit, la traça en el món audiovisual que Layers of Reality ha certificat a l’Ideal Centre d’Arts Digitals al Poblenou es desplega també ara a l’Amatller. Primer, amb un metavers en què el visitant, amb unes ulleres de realitat virtual, viatja a bord d’un vaixell per embafar-se de rellotges fosos, ulls dalinians, creus cúbiques o elefants amb potes esquifides de trenta metres d’alt. I segon, amb una projecció multilateral en què es combina obra pictòrica daliniana amb estructures de física nuclear i quàntica, a més de la geometria o l’estructura de l’ADN.

Aquest espai a la casa Amatller, però, no neix amb la intenció de ser “una alternativa als espais d’obra patrimonial de Dalí”, com podria ser el museu de la Fundació Gala-Dalí de Figueres, remarquen Jordi Sellas, director executiu de Layers of Reality, i Aitana Montaner, directora de continguts. “Ha de ser una mena de satèl·lit que amplifiqui una visió específica de Dalí”, afegeixen tot recordant que Layers és “un equip d’art digitals” i que el seu mitjà natural “són les sales immersives, el metavers i les projeccions”.

“Ens interessa molt més fer reproduccions de coses que potser no s’havien vist o era més estrany de veure, o potser no es poden ni tan sols veure en un museu, com el vestit de Dior”, incideix Sellas.

L’exposició ve a corregir aquesta mena de divorci entre Barcelona i la figura d’un dels més destacats pintors catalans. Ho fa trepitjant fort, en un espai privilegiat com la casa Amatller, paret amb paret amb la casa Batlló, perquè qui s’hi atansi pugui ara gaudir de Dalí i delir-se per Gaudí.