Meta prova de desentendre’s dels filtradors de contingut acomiadats

Vist per a sentència. Ahir va quedar liquidat el judici per la demanda que una part dels treballadors que moderaven contingut per a Meta a Barcelona va presentar contra l’ acomiadament de la pràctica totalitat de la plantilla: 2.062 de 2.114 empleats.

La multinacional dels Estats Units va contractar el 2018 els serveis de CCC, una empresa del sector dels call center que més tard va ser absorbida pel grup canadenc Telus. Per això les demandades són aquestes companyies i altres del seu mateix grup, a més de la filial europea del gegant tecnològic de Mark Zuckerberg.

L’empresa diu que prop del 80% de la plantilla va avalar el tancament: els denunciants qüestionen la votació

Una part dels treballadors, representada pel sindicat Fuerza Independiente y Sindical de Trabajador@s ( FIST), considera irregular l’expedient de regulació d’ocupació ( ERO) anunciat el 3 d’abril del 2025, que va suposar el tancament immediat de les oficines a la torre Glòries de Barcelona. Aquell mateix dia els empleats van ser enviats a casa amb un permís retribuït.

La demanda demana la nul·litat dels acomiadaments i la readmissió dels treballadors. Les indemnitzacions estimades arribarien als 90 milions d’euros.

Els representants de la mitja dotzena d’empreses implicades van basar la seva defensa en el fet que l’acord per al tancament va ser aprovat per més del 90% dels treballadors, tot i que la votació no va ser secreta sinó a través d’un mecanisme digital, segons va denunciar el secretari del sindicat demandant, Miguel Ángel Bach. Aquest punt, però, no es va esmentar durant la vista oral.

Els demandats són les diverses empreses i directius implicats en el tancament i trasllat del servei: Meta Platforms Ireland; Telus International; CCC Barcelona Digital Services; CCC Erste Beteiligungs GmbH i CCC Holding GmbH.

Els denunciants estimen que el tancament de l’empresa va ser una represàlia per l’allau de processos judicials que els treballadors de la torre Glòries havien iniciat contra l’empresa. Dies abans que Telus anunciés l’ ERO, un jutge de Barcelona havia donat la raó als treballadors en una demanda per discriminació salarial: els moderadors que treballaven en idiomes com ara castellà, català, italià o portuguès cobraven ostensiblement menys que els d’idiomes nòrdics. Segons els demandants, l’empresa va tancar per evitar fer front a l’equiparació salarial a què l’obligava la justícia.

La feina que es feia a Barcelona ha estat traspassada als centres que Telus té a Riga ( Letònia) i Essen ( Alemanya).

Les oficines barcelonines de Meta arrossegaven un altre front judicial important, derivat de l’epidèmia de malalties mentals que aquest diari va destapar l’octubre del 2023. Centenars de persones pateixen seqüeles, en alguns casos gravíssimes, per l’extrema duresa dels continguts que havien d’eliminar abans que arribessin al gran públic. Molts casos estan judicialitzats i d’altres, pendents de querella.

Els treballadors defensen que la liquidació de l’oficina va constituir una mesura il·legal, destinada únicament a desplaçar la producció a altres països europeus i “eludir la litigiositat existent” al centre de Barcelona.

Les empreses demandades ho van negar taxativament i vanassegurar que l’única causa“real i vàlida” de l’ ERO va ser la decisió de Meta de finalitzar la prestació de serveis a Barcelona. Com a prova, van aportar un correu electrònic d’un directiu de Meta a la cúpula de Telus en què es donava per acabat el contracte. “No hi ha causa econòmica –va declarar l’advocada de Telus International–, sinó organitzativa i productiva”.

Tant la part demandant com la demandada van cridar a declarar diferents comandaments del centre de Barcelona. Un coordinador d’equip, convocat pels treballadors, va assegurar que es feien reunions setmanals per videoconferència amb responsables de Telus i també de Meta, que supervisaven la feina duta a terme a Barcelona, i que representants de la gran tecnològica visitaven periòdicament les oficines per comprovar que tot s’ajustava a les seves directrius.

També va testificar la directora sènior d’operacions, citada per la defensa, que va confirmar que es feien reunions de “revisió de negoci” amb Meta, el client: “Ens deien si tenien més necessitats o si volien que contractéssim més gent –va assegurar–. Els testimonis que hem sentit han deixat clar que totes les decisions les prenia Meta, que també marcava l’estratègia; a Barcelona simplement acataven les instruccions”, va assenyalar en les seves conclusions l’advocat dels treballadors, Enrique Leiva.

Davant del jutge, les empreses demandades (totes representades per advocades del despatx Baker McKenzie, de Madrid i Barcelona) van argumentar que FIST no té legitimitat per impugnar l’ ERO, ja que manca de prou implantació entre la plantilla.

El sindicat no comptava amb cap membre al comitè d’empresa i ni tan sols hi havia presentat mai un candidat, tot i que el seu nombre d’afiliats es va disparar després de l’ acomiadament massiu.

Els advocats defensors van subratllar que l’acord per aprovar l’ ERO va ser negociat amb el comitè, controlat pels sindicats UGT i CC.OO., i que es van oferir indemnitzacions superiors almínim estipulat per llei, aixícom plans de recol·locació. Vaser aprovat per un 96% dels treballadors que van votar, ambuna participació del 80% de la plantilla, en un procés que, alcontrari de FIST, qualifiquen d’irreprotxable.

FIST va intentar infructuosament revocar el comitè i en la seva demanda acusa l’empresa de posar traves perquè se celebrés una assemblea abans de la votació.