Aules que Cremen denuncia que el curs ha començat amb fins a 34ºC de mitjana a classe

Dilluns el Govern anunciava un pla molt ambiciós per climatitzar en cinc anys, a raó de 2.500 milions d’euros d’inversió, els més de 2.500 centres ­públics de tot Catalunya (un milió d’inversió per centre, grosso modo). Per començar, l’ Executiu de Salvador Illa ha designat 100 centres, catalogats com a prioritaris, que haurien d’estar climatitzats el curs 2027-2028 gràcies a una inversió directa de 100 milions.

L’anunci, però, ha despertat suspicàcies entre els professors que van crear al seu dia la ­plataforma Aules que Cremen. Aquesta organització monitora la temperatura en directe de ­centenars d’aules, registres que mostren al seu web. “Som escèptics. Estem acostumats que Educació faci moltes promeses que després no arriben a res”, denuncia a La Vanguardia Aleix Vidal, un dels impulsors.

La Ustec valora positivament l’anunci d’Illa d’arribar al 6% del PIB en educació, però exigeix un calendari

Vidal entén que el pla del ­Govern és “incomplible”, tant pel que fa a l’ import total de la inversió com pel que fa al temps per fer els treballs. “ Convidem tothom a seguir el nostre web per comprovar si el 2030 o el 2031 tots els punts vermellsque hi ha ara es tornen verds”, argüeix.

Ahir, a les 13 h (hora en què vam parlar amb ell), la plataforma rebia la temperatura en directe de 543 aules, corresponents a 275 centres. I les xifres no eren gens encoratjadores. En 175 escoles la mitjana de la jornada s’havia situat entre els 27ºC i els 30ºC (quan la normativa estatal de prevenció de riscos laborals estableix que no s’han de superar els 27ºC als llocs de treball); en 75, entre els 30ºC i els 32ºC; en cinc, entre els 32ºC i els 34ºC, i només en 20 la temperatura estava per sota dels 27ºC.

Vidal no només veu inviable la climatització, dins el termini i en la forma escaient, dels 100 centres prioritaris que ha designat Educació. També creu que ha servit de poc el pla de xoc, iniciat a l’abril, que pretén instal·lar aquest any ventiladors “per a la millora immediata del confort” –en paraules del mateix departament– en 392 centres, amb una inversió de 20 milions d’euros. “Les temperatures continuen sent les mateixes. Hi ha ventiladors que remouen l’aire calent, però la temperatura continua sent superior als 30ºC durant bona part del dia”.

N’hi ha prou amb un exemple. En el mateix moment en què parlem amb ell, Vidal revisa una escola del Vallès Oriental que disposa de ventiladors de paret acabats d’instal·lar i on tenen tres dispositius per monitorar la temperatura: “A l’aula d’I3, ara mateix estan a 31,1ºC; a la de 4t de primària, a 31,5ºC, i a la de 6è B, a 30,2º C”. A més a més, ­assegura que els consta que de la inversió de 20 milions només se n’han executat cinc. “Si en ­quatre mesos només n’hanpogut fer una quarta part, això dels 100 milions en dos anys per climatitzar 100 centres com ho faran?”.

Vidal subratlla que a partir de les dades que obtenen de les aules que monitoren tenen constància que s’han presentat una trentena de denúncies a Inspecció de Treball. “Tenim una mostra que és molt significativa i que no l’ha creada l’ Administració, sinó quatre mestres voluntaris. Em sembla molt greu”, lamenta.

Illa no només va anunciar el pla de climatització de tots els centres públics de Catalunya. També es va comprometre a intentar arribar, una vegada per sempre, al 6% del PIB d’inversió en educació. En un comunicat, el sindicat majoritari del sector, la Ustec, va valorar “positivament que el Govern assumeixi finalment aquesta reivindicació històrica”. Tot i això, va exigir un calendari vinculant, un pressupost i una negociació efectiva amb els representants de la comunitat educativa de la pública.

Pel que fa a aquesta qüestió, a JxCat consideren que no hi ha prou recursos, ja que per arribar al 6% del PIB català d’inversió en aquest àmbit caldria tenir 7.000 milions d’euros addicionals a les arques de la Generalitat. ERC, per la seva banda, va reclamar, en boca d’ Elisenda Alamany, secretària general i portaveu, que el debat en educació proposat per Illa vagi “des de baix cap a dalt” i que no parlin “els de sempre”, perquè “ha d’interpel·lar el conjunt del país i el conjunt de la societat”.