La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha anunciat aquest matí al Congrés dels Diputats que la Proposta de desenvolupament de la xarxa de transport d'energia elèctrica, la que gestiona Xarxa Elèctrica, amb horitzó 2030, actualment en tramitació, “suposarà una inversió de més de 17.000 milions d'euros, un 30% per sobre dels plantejat inicialment i un 144% per sobre de la vigent”
La proposta de planificació sotmesa a audiència pública des de fa ja més d'un any contemplava una inversió de 13.600 milions per cobrir les necessitats del país i complir els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2023-2030, però després d'analitzar les 2.566 al·legacions rebudes, aquell volum d'inversió ha crescut fins a superar els 17.000 milions”.És la inversió més gran en xarxes de la història i un 144% davant l'actual. Ara ja no només és generació perquè hi ha molta gana per electrificar perquè el nostre país genera molt atractiu per a aquesta inversió”, ha assegurat Aagesen en declaracions a la premsa després de la seva intervenció en el Ple del Congrés.
“És la inversió més gran en xarxes elèctriques d'aquest país, perquè la nostra política energètica ha generat una gran gana inversora: més indústria, més habitatge i més renovables”, ha valorat Aagesen.
A diferència d'altres planificacions anteriors, la demanda és la gran protagonista en aquesta ocasió, aglutinant el 41% de les propostes rebudes, seguides per la generació, amb el 40%, i l'emmagatzemament, amb el 19%.
Així, en el nou text, després de la fase d'al·legacions, les posicions de la xarxa de transport per atendre noves demandes a la xarxa de distribució han crescut un 52% amb relació a la proposta original, fins a assolir les 300, i les posicions per a consum directe en transport han crescut un 12%, fins a les 162. Igualment, s'han incrementat un 75% les posicions previstes per a eixos ferroviaris i electrificació de ports, fins a assolir les 59.
Després de l'audiència també ha augmentat el nombre de subestacions un 17%, fins a les 193, així com la longitud de les línies elèctriques previstes, que s'eleva un 11% fins als 6.706 quilòmetres, a la qual cosa s'afegeix un increment del 6% de les xarxes existents repotenciades, fins als 8.164 quilòmetres.
D'altra banda, Aagesen ha avançat que de forma imminent es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) un nou mercat de capacitat pel qual les instal·lacions renovables percebran una retribució per aportar fermesa i flexibilitat al sistema elèctric, bé per estar disponibles per injectar electricitat a les xarxes o bé per reduir el consum, sempre a requeriment de l'Operador del Sistema.
La prestació del servei s'adjudicarà amb subhastes tecnològicament neutres de potència ferma, definida en megawatts (MW) i preu definit en euros megawatt i any. En elles, s'atorgarà el preu ofert (sistema pay-as-bid, segons l'argot del sector). Les centrals de generació no podran emetre més de 550 gr/CO2/kWh, hauran de complir els requisits de fermesa i flexibilitat que fixi cada subhasta, i no cobraran cap tipus de retribució regulada.
Tres tipus de subhastes
S'organitzaran tres tipus de subhastes, el volum del qual i periodicitat dependrà de les previsions de demanda i de les necessitats de potència ferma identificades amb les corresponents anàlisis de cobertura a cinc anys vista:
Subhasta principal. Podran participar les instal·lacions existents i els nous projectes de renovables, emmagatzemament o demanda que vagin a donar servei a partir de la data que fixi la convocatòria, fins i tot cinc anys després de l'adjudicació. D'aquesta manera es garanteixen ingressos a futurs projectes, facilitant la seva viabilitat i abaratint el seu finançament.
El període de prestació del servei serà diferent en funció del tipus d'instal·lació (existent o nova inversió) i del tipus de tecnologia. Amb caràcter general, se celebraran anualment, sempre que s'hagin detectat necessitats de fermesa, i la durada del servei serà d'un any per a instal·lacions existents, fins a 15 anys per a noves inversions, i entre un i 10 anys per a noves demandes.
Subhasta d'ajust anual. Només podran participar instal·lacions ja operatives, que prestaran el servei durant 12 mesos, a comptar a partir d'una data definida en la convocatòria, dins dels següents 12 mesos des de l'adjudicació. Dissenyades per resoldre situacions conjunturals, haurien d'atorgar menys capacitat ferma que les subhastes principals, amb les quals conviuran.
Subhasta transitòria. Garantirà la fermesa del sistema elèctric fins a l'any d'inici de la prestació del servei atorgat amb la subhasta principal. Se celebraran tots els exercicis fins aleshores i podran participar instal·lacions existents i noves inversions, amb un termini de prestació anual.
Sistema sufragat pels consumidors
El sistema el sufragaran en gran manera els consums que es produeixin en les hores amb més estrès del sistema, que no podran excedir el 10% del còmput anual, i es donaran senyals per flexibilitzar i desplaçar la demanda a altres franges horàries, aplanar la corba de càrrega i facilitar la gestió del sistema.
Per donar més liquiditat al nou mecanisme, es preveu l'existència d'un mercat secundari dels drets i les obligacions adjudicats en les subhastes, bé per canvi de titularitat de les instal·lacions, bé per traspàs a altres instal·lacions que compleixin els requisits.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.