En Iassim sap que no el tornaran a Fes

Els menors marroquins que van entrar en massa a Ceuta sense empara familiar han fet pinya a les naus del Tarajal, on s’acumulen bona part del miler de nens i adolescents migrants no acompanyats que es mantenen –encara sense filiar– a la ciutat autònoma. Els gairebé cinquanta dies que fa que són als carrers del polígon que s’ha convertit en un gran Centre d’Estada Temporal d’ Immigrants ( CETI) se’ls han fet molt llargs. En Tarek, de 16 anys,explica que les baralles, amb apunyalaments registrats, li fan perdre el son. A en Fitah, de la mateixa edat, el que li treu la gana és l’olor de putrefacció a cada cantonada. A en Iassim, a un any de la majoria d’edat, el que més l’inquieta és l’aspecte que tenen les seves ferides, infectades, als peus. A en Sulaimon, nascut el 2009, l’amoïna tornar a topar amb el militar que, segons explica, el va picar al costat.

Tots coincideixen que la situació és “infernal”, però la majoria es veu amb forces per aguantar més. Saben que les devolucions de menors al regne alauita són una utopia. I això no només ho diuen els vídeos que inunden les seves xarxes socials amb la cançó de fons Adiós Marruecos , hola Málaga, sinó l’experiència: fa anys que Rabat ignora els expedients de repatriació dels seus menors que són indispensables per al reagrupament familiar. Segons fonts ministerials, nens quevan mostrar el maig del 2021, després de l’anterior crisi migratòria, la voluntat de tornar amb els seus familiars no van poder retornar perquè el Marroc ni tan sols va contestar els requeriments.

Els adolescents que malviuen a les naus del Tarajal no han estat filiats per accedir al sistema d’acollida

L’estiu del 2021 el Ministeri de l’Interior espanyol va liderar una operació per tornar al Marroc 45 menors. El responsable de la cartera, Fernando Grande-Marlaska, va defensar l’actuació com a “legal” perquè no era “una expulsió, sinó un retorn assistit”. No va considerar el mateix el Tribunal Suprem: va ser il·legal. El marc jurídic impedeix els retorns col·lectius i exigeix tràmits individualitzats que inclouen l’audiència individual de cada menor. Quan els arribi el torn a en Tarek, en Fitah, en Iassim o en Sulaimon, si són escoltats explicaran que no volen tornar al seu país, on “no hi ha futur”. Que les seves famílies són conscients que es van sumar el 30 de juliol a l’allau, que pensen com ells: el seu futur no depèn de tornar a Tetuan, Casablanca, Fes o Xauen, d’on són els quatre nois.

Ceuta tenia acollits ahir 1.899 menors no acompanyats. La xifra fluctua dia a dia, de manera que les autoritats locals arrodoneixen la xifra a 2.000. No és perquè hi estigui havent trasllats a la Península o retorns al Marroc, sinó perquè el nombre és fruit dels recomptes diaris que fan els centres d’acolliment. Allà no són privats de llibertat, per això hi ha nits que alguns no hi apareixen. El comandament únic per a la crisi estima que continuen encara sense filiar entre set-cents i mil. La competència de la tutela d’aquests menors correspon en exclusiva a la ciutat autònoma. El Govern central no pot prendre decisions sense el vistiplau de la ciutat. En aquest punt de l’equació, si Rabat exigeix a Espanya que li torni els seus menors marroquins, que estan en mans de Ceuta, que advoca per expulsar-los tots, per què el president Juan Vivas signa que avui mateix siguin portats a la frontera? Perquè encara retruny la prevaricació per les expulsions il·legals del 2021.

Altre cop , en Tarek, en Fitah, en Iassim o en Sulaimon saben que, abans o després, seran ressituats a la Península. Quan Ceuta, una de les regions que més va batallar pel repartiment obligatori de menors, desbloquegi la situació. Mentrestant, en tenen prou amb sortir de les naus del Tarajal.