El canvi climàtic va afegir 30 dies extra de calor extrema aquest estiu a Espanya

Espanya va patir aquest estiu meteorològic (mesos de juny, juliol i agost) 30 dies addicionals de calor extrema, un concepte que es refereix als valors tèrmics superiors als de les observacions dels últims 30 anys. Són un indicador, per tant, que serveix de comparació per veure fins a quin punt ens allunyem d’un món sense canvi climàtic. Aquests nivells de calor fins ara desconeguts van afectar el 56% de la població espanyola (26.475.000 milions).

Durant aquests tres mesos, Espanya va viure 62 dies amb temperatures extremes –tenint en compte aquesta consideració–. Sense aquest escalfament haurien estat 32 els dies amb aquestes temperatures extremes; però la realitat del canvi climàtic ha afegit un mes més a l’estiu en aquestes condicions. Ho indiquen els científics del grup Climate Central, especialitzat a fer estudis d’atribució climàtica.

Espanya va ser el setè territori europeu amb més nombre de jornades addicionals de temperatures tòrrides

El treball d’aquests experts conclou que en el període referit –entre l’1 de juny i el 31 d’agost de 2026– Madrid i Barcelona van patir respectivament 41 i 19 dies addicionals de calor extrema en comparació amb un món sense canvi climàtic.

Madrid –amb una anomalia de 3,1º C– va registrar aquest trimestre 57 dies de risc per calor extrema (quan la seva mitjana era de 16), mentre que Barcelona –amb temperatures 1,9ºC per sobre del normal– va totalitzar 74 dies sota aquest règim climàtic (davant els 55 sense aquest escalfament).

El resultat de tot això és que Madrid es va situar en tercer lloc a la llista de les ciutats europees amb més nombre de jornades addicionals de temperatures extremes causades pel canvi climàtic aquest estiu. Només la va superar Longyearbyen (capital de les Svalbard, a l’ Àrtic, a Noruega) i Mariehamn (a les illes Åland, al Bàltic finlandès).

Barcelona té la seva particular lliga , ja que ocupa la posició tretzena al rànquing de ciutats de tot el món on la temperatura ha pujat més aquest estiu en relació a la mitjana dels últims 30 anys (concretament, 3,1º C).

Urunqui (nord-oest de la Xina), Callao (4,1º C), Berna (4,0º C), París (3,9º C), Zúric (3,6º C), Roma, Ciutat del Vaticà i Andorra (3,5º C), Milà (3,3º C), Lima i Mònaco (3,2º C) la precedeixen.

Tot això ha fet que Espanya fos el setè país o territori d’Europa amb més nombre de jornades addicionals de temperatures extremes causades pel canvi climàtic aquest estiu. Els seus 30 dies addicionals de calor extrema van ser superats per molt pocs territoris: les Svalbard (40 dies), les illes Åland (38), l’illa de Man (37), San Marino (36) i les illes Fèroe i Gibraltar (31). Tot això va fer que fos també el país europeu amb un nombre més alt de persones exposades a 30 dies addicionals o més de calor extrema causats pel canvi climàtic (el 56% dels 47.196.000 milions censats).

L’informe inclou una anàlisi exhaustiva de l’efecte del canvi climàtic sobre la calor extrema a tot el món, així com dades de 252 països i territoris i de 949 ciutats (a Espanya, Madrid i Barcelona). Els experts assenyalen que la calor excepcional de l’estiu es va agreujar per les emissions de gasos que atrapen la calor (principalment per la combustió de carbó, petroli i gas), cosa que va provocar una calor inusual a gairebé totes les regions del món durant els últims tres mesos.

El mes passat no només va ser l’agost més calorós registrat fins ara al planeta, sinó que es va convertir en el mes més càlid de la història considerant tots els mesos del calendari, empatat amb el juliol del 2023. Per la seva part, l’estiu del 2026 a Espanya ha estat el més calorós de la sèrie històrica (des del 1961), amb una temperatura mitjana de 24,5º C i 61 dies sota onada de calor.