El cinema espanyol fa rodar ‘La bola negra’ dels Javis cap a l’Oscar

Encara no s’ha estrenat a ­Espanya –el 25 de setembre– i molt pocs afortunats l’han vista, però gairebé tothom ja donava per fet que seria La bola negra , de Javier Ambrossi i Javier Calvo, la seleccionada pel cinema espanyol per competir als Oscars a la categoria de millor pel·lícula internacional. I així ha estat.

“Iniciem el teatret”, va ironitzar Fernando Méndez-Leite, president de l’ Acadèmia de Cinema, quan va presentar Alejandro Amenábar, guanyador de l’estatueta per Mar adentro i encarregat d’anunciar la seleccionada entre les tres “magnífiques pel·lícules” preseleccionades: a més de la dels Javis, El ser querido , de Rodrigo Sorogoyen, i Los domingos , d’Alauda Ruiz de Azúa.

“És la història dels nostres avis, però a la pel·lícula hi ha una ferida que encara és present”

A dos quarts de cinc de la matinada per a ells i per videoconferència des de Toronto, on acabaven de presentar la pel·lícula amb una emocionada acollida per part del públic, els directors, acompanyats a l’habitació de l’hotel dels actors Carlos González (“Treballem tot el dia, a ­veure si es pensen que comprem imants”) i Milo Quifes, es van mostrar exultants i molt agraïts per la confiança del cinema espanyol aquest “any meravellós”, va dir Calvo. “Estic tremolant, és molt emocionant, som aquí que plorem”, va exclamar Ambrossi.

“La pel·lícula és un viatge que busca l’experiència d’anar al ­cinema i sortir sentint que alguna cosa ha canviat dins de nosaltres i, fins i tot, fora, fins i tot els carrers es veuen diferents”, va argumentar Calvo, que va assegurar que últimament pensa molt en els seus avis. “És la seva història, la del nostre passat recent. És increïble que la nostra cultura interessi tant aquí. A la pel·lícula hi ha una ferida i una cosa que encara és present”, va emfatitzar.

Després de l’èxit a Canes, on van aconseguir el premi, compartit amb el polonès Pawel Pawlikowski, a la millor direcció, els Javis continuen disposats a “donar-ho tot” en la promoció de la pel·lícula: “L’equip de Netflix [que, juntament amb Movistar+ a Espanya, coprodueix la pel·lícula i l’oferirà a la seva plataforma després de l’exhibició a les sales] és meravellós i confien molt en el projecte. A la primera reunió els vaig dir que no es deixessin mai res per fer, que no pensessin en nosaltres i ens posessin el que calgués”, va recordar Ambrossi, que a partir d’ara es permetrà pensar que el somni es pot fer realitat. “Seria fantàstic veure reconeguda la feina de tot l’equip”, el va secundar Calvo sobre la possibilitat d’obtenir nominacions en altres categories als Oscars.

Pel que fa a la mirada homosexual, la “màgia gai” de què va parlar Carlos González, els Javis creuen que no condicionarà la seva acollida als Estats Units ni entre els més conservadors: “L’esperit agrada molt. Els personatges tenen una identitat sexual, però això és el punt de partida, després la pel·lícula viatja a una guerra, a una realitat d’amor i dolor, fins que arriba a un lloc que és pura abstracció”, va analitzar Ambrossi, a qui els espectadors diuen que s’obliden que és una història d’amor entre ­homes: “Que bonic!”.