Si són quatre gotes!

No va ser Una nit a l’òpera , però s’hi va assemblar: una Es -Alert esfereïdora als mòbils just quan va començar el partit –quatre gotes!, es van dir els espectadors en lloc d’anar-se’n a casa per precaució, civisme i responsabilitat–, un homenatge amb família al treballador modèlic –el delegat Carlos Naval–, pilotes desinflades, la defensa càntabra perpetra dos penals, lesió de Joan Garcia fora del terreny de joc, una genialitat de l’impagable Szczseny –homenatge ara mateix!–, una temptativa d’apagada de l’enllumenat del Camp Nou...

I que no falti el titular per a casaments, batejos i partits com aquest: “Pluja de gols”. Ni més ni menys que nou...

Nit de revetlla: nou gols, tres penals i una tornada a casa èpica

La meteorologia s’ha convertit en una afició molt del país, com la caça de bolets o els concursos de castells. Gràcies al progrés tecnològic, tots tenim opinió i pronòstic sobre el temps els pròxims 12 minuts i mig, d’aquí l’impacte d’una Es -Alert als mòbils, just quan els 50.000 intrèpids espectadors es disposaven sense saber-ho a presenciar un dels partits més entretinguts i anecdòtics de la temporada. Algú se’n va anar a buscar els nens? Les autoritats competents van sospesar la suspensió del partit, com sens dubte haurien fet amb l’activitat escolar? I privar el televident d’una pluja de gols sense moure’s del sofà? Noooo!

El partit va ser salat. Des de la prehistòria escolar, un no veia tantes pilotes desinflades (dues vegades va caldre parar el joc). El Barça va aportar ratxes de vent huracanat i aquell futbol fresc que fa oblidar com és de senzill per al rival marcar-li un golet. La gestió de la plantilla sembla impecable perquè hi ha competència, i on hi ha competència la gent s’espavila. Veure el futbol des de la banqueta és més avorrit que Barcelona de nit.

El capità Raphinha i João Cancelo –gran lateral a partir de mig camp– es van emportar les felicitacions amb tres i dos gols, respectivament. Una troballa, això del fals nou, tot i que un continua creient que no disposar d’un nou clàssic és un error, si és que es pot parlar d’errors en un Barça que per primera vegada acumula set victòries en un inici de temporada.

Capítol a part per a l’alemany Adeyemi –tan sorprenent com eficaç– i el candidat a la Pilota d’Or Lamine Yamal, aquell premi individual de què molts aficionats a aquest esport col·lectiu ja n’estem farts. Encara bo que Lamine va marcar i va deixar enrere l’emmurriament de la primera meitat.

A l’hora de tancar aquesta edició –com es deia en el vell periodisme–, el Barça és el rei del mambo. I els 50.000 espectadors, uns afortunats que el cel va castigar per desatendre les recomanacions sobre mobilitat, gosadia que sens dubte degueren pagar cara quan es va acabar el matx. Sempre queda dir allò de tot això que hi hem guanyat, que va ser molt.