Compra de vots

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha promès un “dividend” de 5.000 dòlars en efectiu a cada ciutadà adult si el Partit Republicà guanya les eleccions de mig mandat i conserva el control de la Cambra de Representants i del Senat. Per a bona part dels analistes, aquesta mesura equival a una compra de vots i suposa un nou atac al sistema democràtic.

Salvant les diferències, alguns es pregunten si a Espanya no està passant una cosa semblant amb les pensions. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, arribava a les eleccions del 2023 amb un fort desgast i amb moltes enquestes que pronosticaven una victòria del centredreta. Va ser llavors quan l’actual governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va proposar de revertir la reforma de les pensions aprovada pel govern de Mariano Rajoy.

Els pensionistes poden veure incrementades les pensions un 4% més aquest any

Aquells anys, la Seguretat Social ja arrossegava un dèficit preocupant, agreujat per la Gran Recessió del 2009. La situació va arribar a tal punt que el Banc Central Europeu va amenaçar de deixar de comprar deute espanyol si no es retallaven les prestacions socials per garantir la viabilitat del sistema a mitjà i llarg termini. La llavors ministra de Treball, Fátima Báñez, va reunir destacats experts en la matèria i es va consensuar una fórmula que vinculava el poder adquisitiu dels pensionistes al creixement econòmic, no a la inflació. Els sindicats van respondre amb una vaga general i els jubilats van sortir al carrer.

Una de les primeres mesures de la nova ministra de Treball, Yolanda Díaz, va ser impulsar la reforma Escrivá per garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. El resultat va ser la derrota dels conservadors i la continuïtat de Pedro Sánchez en el poder. El PSOE va passar a ser el partit més votat entre els jubilats, mentre que el vot jove es va desplaçar cap a posicions conservadores. Durant aquest període, les pensions han pujat considerablement més que els salaris, que han anat perdent poder adquisitiu. Des del 2018 el dèficit contributiu del sistema de pensions ha augmentat un 58%, fins a situar-se en 56.946 milions d’euros, equivalents al 3,4% del PIB, i s’ha convertit en el principal repte estructural de les finances públiques espanyoles.

Aquest any, els pensionistes veuran incrementades les pensions previsiblement un 4% més, com a conseqüència del repunt de la inflació per la forta pujada del preu del petroli. La pensió mitjana se situarà al voltant dels 1.600 euros, mentre que el salari més freqüent, el que perceben molts joves, amb prou feines arribarà als 1.250 euros, un 30% menys. Paradoxalment, els jubilatsamb les pensions més altes són elsque menys pateixen els efectes de lainflació, però també són els que méses beneficien de l’actualització lligada als preus. Això només s’entén pel pes electoral dels 9,5 milions de votants pensionistes.