La socialdemocràcia s’encamina cap al retorn al poder a Suècia

L’espera a Suècia ha estat llarga des del diumenge de les eleccions fins al final de l’escrutini, culminat ahir. El recompte del vot exterior i de la part pendent del vot anticipat va confirmar finalment la victòria del bloc opositor de centreesquerra de l’ ex primera ministra Magdalena Andersson sobre l’aliança de dretes del primer ministre, el conservador Ulf Kristersson.

El Partit Socialdemòcrata i el bloc de centreesquerra de què forma part tindran 176 escons dels 349 seients que té el Riksdag ( Parlament), un més de la majoria absoluta, davant els 173 dels partits que donen suport a Kristersson, entre els quals l’ultradretà Demòcrates de Suècia ( SD), que li va proporcionar suport parlamentari extern. El regne escandinau de 10,4 milions d’habitants es prepara ara per a llargues i complexes negociacions de govern.

Després del triomf a les urnes del bloc de centreesquerra, toca negociar amb centristes, esquerrans i verds

“El poble suec ha triat un nou rumb per al nostre país; ha votat per la cohesió i contra la divisió–va declarar Andersson en un vídeo en xarxes socials–. El poble suec va votar per impulsar Suècia cap endavant, i vull fer realitat aquest nou rumb; aquesta és una nova era”. Andersson podrà tornar al poder després de quatre anys a l’oposició si aconsegueix teixir un pacte amb centristes, esquerrans i verds que s’anuncia molt laboriós. Esquerrans i centristes ja van marcar les seves respectives exigències durant la campanya electoral: els primers exigien formar part del govern, i els segons deien que ni parlar-ne.

Magdalena Andersson, economista de 59 anys, primera dona a arribar a la direcció del Governa Suècia, es va convertir en primera ministra el novembredel 2021 substituint el seu correligionari Stefan Löfven, que havia dimitit. Va ser una efímera governant de deu mesos, ja que elssocialdemòcrates van perdre el poder a les eleccions de setembre del 2022 per un estretíssim marge, sent, malgrat tot, la formació més votada.

Si Andersson s’aconsegueix convertir en primera ministra sueca, elevarà a quatre el magre elenc de líders socialistes que encapçalen governs a la Unió Europea (UE), ara format per Mette Frederiksen a Dinamarca, Pedro Sánchez a Espanya, i RobertAbela a Malta.

Sánchez va saludar ahir el desenllaç suec a la xarxa social : “La socialdemocràcia ha guanyat les eleccions a Suècia. Després de quatre anys de govern de la dreta amb la ultradreta, els suecs tornen a apostar per l’ Estat de benestar, la justícia social i l’agenda verda. Tot el meu suport a Magdalena Andersson en la seva formació d’un govern progressista”.

El conservador Ulf Kristersson va anunciar que presenta la seva dimissió, com correspon, tot i que lògicament continuarà exercint en funcions. La sessió constitutiva del nou Riksdag sorgit de les urnes tindrà lloc el 28 de setembre, i elegirà president de la Cambra, que a partir del dia 29 podrà proposar un primer ministre, en aquest cas Andersson. Si, quan tingui lloc la votació per elegir-lo, més de la meitat dels diputats hi voten en contra, el president del Riksdag haurà de buscar un nou candidat.

La cursa ha estat molt renyida, igual que en els comicis del 2022 i del 2018. Aquesta vegada el bloc de centreesquerra sempre ha encapçalat tant els sondejos a peu d’urna com l’escrutini parcial, però el seu triomf final és només per uns cinquanta mil vots de diferència, cosa que indica un país profundament dividit. Ulf Kristersson no llança del tot la tovallola, amb l’esperança que Magdalena Andersson fracassi a l’hora de forjar una coalició.

Els dos blocs de l’espectre consten de quatre partits, i aquests són els seus resultats amb l’escrutini completat. El centreesquerra està format per: el Partit Socialdemòcrata d’ Andersson, que va ser el més votat (28%); els esquerrans (8,4%); el Partit del Centre (7%), i els verds (6,1%). El bloc de dretes va quedar encapçalat pel Partit Moderat de Kristersson (19,8%), que va superar els ultradretans de l’ SD (17,5%), quan a les eleccions del 2022 l’ SD havia estat líder del bloc. A més distància es van situar els democristians (6,2%) i els liberals (5,3%).