La UB arriba a la Xina amb tres màsters en un centre referent tecnològic

La Universitat de Barcelona (UB) ha acordat crear l’escola conjunta de l’ Institut de Tecnologia de Harbin-Universitat de Barcelona (HIT-UB) amb tres màsters que s’impartiran al campus xinès de Weihai, a una hora de Pequín. Una tercera part dels professors (uns vuit, inicialment) seran docents de la UB i les classes començarien a principis del 2027, va explicar en un esmorzar ­informatiu amb periodistes el rector de la UB, Joan Guàrdia.

El rector va destacar que l’HIT és una universitat “de referència mundial” en enginyeria i ciències experimentals i la unió dels dos centres universitaris respon a una estratègia transnacional que el Govern xinès ha aprovat. “És el primer centre de la UB a la Xina”, va dir Guàrdia.

Els estudiants s’hauran de matricular a les dues universitats, però les classes seran a Weihai

El desembarcament al país asiàtic s’emmarca en la voluntat de la universitat catalana de millorar la posició en l’àmbit tecnològic per no perdre capacitat de captar subvencions de la Unió Europea, que està reformulant els criteris en aquest capítol, va precisar Guàrdia.

Una tercera part dels docents (es calcula que inicialment vuit) serien de la UB i es desplaçarien al campus xinès a fer classes a priori a alumnes de nacionalitat xinesa. I els estudiants s’hauran de matricular a les dues universitats. El calendari encara s’ha de definir i possiblement els màsters s’impartiran del gener al novembre, va reconèixer Guàrdia. Les primeres tres titulacions amb què començaria el 2027 són el màster en Enginyeria Ambiental (UB) / Ciències del Mar (HIT), el màster universitari en Microbiologia Avançada (UB) / màster en Ciències del Mar (HIT) i el màster en Química Analítica (UB) / màster oficial en Ciències del Mar (HIT). Es calcula que serien mig centenar d’alumnes per titulació, una xifra que s’aniria incrementant.

“Ens volíem acostar a una universitat que ens millori i tenir més impacte en l’àmbit tecnològic”, va assegurar el rector, que va reconèixer que el projecte a la Xina és una “primera peça de la nostra expansió fora”. Guàrdia va apuntar ahir que el coneixement que la UB genera s’ha “de posar al servei” de l’àmbit local, però també internacional, i va assegurar que fa temps que reben propostes de col·laboració. En aquest ­paquet d’expansió internacional també s’hi estudien ciutats com Macau, Kyoto i Corea del Sud, va detallar. I també col·laboracions amb universitats iberoamericanes.

Guàrdia va posar en relleu la universitat catalana com a referència als rànquings internacionals, tot i que també va puntualitzar que “no en volem ser esclaus”. El rector va subratllar la contribució que la UB fa en l’àmbit de la investigació, però va advertir que per això el finançament europeu és “fonamental” i per això estan molt “pendents” dels fons que la UE hi dediqui.

La Universitat de Barcelona ha atret prop de 1.000 investigadors de fora, de manera que, segons el rector, s’ha convertit en un hub. Tot i això, va apuntar que les universitats tenen una “assignatura pendent”: incrementar la transferència de coneixement. I va reivindicar que el 5% de les patents a Espanya són fetes per universitats.

Política lingüística

El rector de la UB també va anunciar que, de cara a aquest curs, la universitat s’ha proposat de renovar la política lingüística per consolidar la presència del català: “Es pot i s’ha de fer ciència en català, i fer-ho no està disputat amb la captació de talent”. Guàrdia va definir de “meravella” entrar en qualsevol departament de la UB per constatar que el català és present amb altres llengües. “La universitat és un gresol i la nostra llengua n’és una més. Volem defensar la nostra ­identitat en aquest sentit”, va resumir.