Un enorme restaurant georgià s’instal·la a l’antic Bulevard Rosa

Des de fa uns mesos un cartell a la porta avançava el futur del que, diuen, era l’última llicència de restauració al passeig de Gràcia: Tbilissi Boulevard. Un restaurant georgià que obre el cap de setmana i promet convertir-se en una ambaixada gastronòmica i cultural del país. Mentre rematen els últims detalls de l’enorme local de dues plantes i a la cuina ja preparen khubkalis i kachapuris, La Vanguardia ha pogut visitar la nova etapa d’aquest lloc tan emblemàtic de la ciutat.

Som en part del que va ser el Bulevard Rosa, la galeria comercial que als vuitanta desbordava glamur. El place to be de l’època, amb gairebé un centenar de botigues. El tancament, el 2018, va ser una altra prova que la ciutat havia canviat i el passeig de ­Gràcia ja era un aparador de luxe per al públic internacional. Poca cosa en queda del bulevard que devia el nom a l’elegant Saló Rosa que el va precedir, al costat del cinema Publi. La cúpula de vidre per on es cola la llum al centre del restaurant i una escala continuen a lloc, com descobriran els que vagin al Tbilissi Boulevard i recordin les galeries. Encara més, això d’incloure boulevard al nom és un homenatge al passat del número 53 del passeig de Gràcia.

Incloure ‘boulevard’ al nom és un homenatge a la història del número 53 del passeig de Gràcia

Al costat, el Bulevard dels Antiquaris també recorre a aquesta idea. I fins fa poc aquí mateix hi havia el restaurant Boulevard. Però amb la referència històrica no n’hi sol haver prou per reconciliar els barcelonins amb un lloc que recorda una ciutat que ja no hi és. Tampoc no hi ajuda el Museu White Rabbit, amb què, el 2024, la família Vives pretenia recuperar el Bulevard Rosa i que molts veuen com una atracció per a turistes. No és un lloc senzill. Ho sap Sergio Rodríguez, que dirigeix l’obertura del restaurant i ja es va ocupar de posar en marxa el Nubar i el Boulevard, els dos projectes del grup Costa Este que hi va haver abans aquí. Ara, a l’entrada, emmarcada per la sabateria Dr. Martens, el rètol parla d’un “ georgian gastroconcept”. Sona regular, però és la seva manera de dir que volen ser més que un altre restaurant georgià que s’afegeix als vuit que ja hi ha.

Aquí, la cultura i els vins del país – Geòrgia fa 8.000 anys que fa vi– també són pilars del projecte. A la planta superior, una gran sala dividida en diverses zones i amb un escenari central on hi haurà balls i actuacions de músics georgians. Sortir a dinar o sopar en la cultura del país té un punt de festa. A baix, a la cuina oberta, cassoles per als guisats, brasa i una gran olla de vapor per als khubkalis, unes delicioses pastes farcides de carn i caldo. És una de les estrelles d’una carta llarga, amb gairebé 70 plats. Molts menys dels que volien al principi, assenyalen. A Rodríguez li ha tocat aterrar el projecte de tres empresaris georgians instal·lats des de fa molt a Barcelona i dedicats a la construcció, la importació de productes espanyols al país i l’hostaleria, amb quatre restaurants a Geòrgia.

En aquest, el primer que obren aquí, hi caben 250 persones entre el saló superior, els privats i la cocteleria de la planta baixa, amb accés propi des del passeig de Gràcia. Salta a la vista que hi ha una gran inversió darrere, però també cert caràcter familiar. Shorena Sanikidze, a càrrec de la sala, parla amb un contagiós entusiasme de plats i vins. I tornem a pensar en la idea d’ambaixada gastronòmica quan veiem el cònsol de Geòrgia visitar les obres. Hi ha més de 20.000 georgians a Catalunya, gairebé la meitat a Barcelona, i queda clar que en seran els primers clients. Arribar als turistes i, sobretot, als locals serà el repte.