Melody, vida més enllà d’Eurovisió

D’aquí set anys, en Cairo, que va néixer el febrer del 2024, ­tindrà l’edat en què la seva ­mare es va convertir en famosa. Amb poc més de 9 anys, El baile del gorila va ser la cançó de l’estiu el 2001 i la vida li va canviar per sempre. Melody ( Dos Hermanas, Sevilla, 1990) des d’aleshores conviu amb l’èxit i el seu revers tenebrós. Les onades d’una de freda i d’una de calenta la van apartar de l’escena per cuidar-sei va tornar prou forta per embarcar-se en la de vegades ingrata tasca de representar Espanya a Eurovisió. Dissabte arriba a la sala Paral·lel 62 de Barcelona amb la gira El bosque encantado .

“Així que vaig acabar el primer concert de la gira vaig plorar com una nena petita: tants mesos de feina, de pensar com ho fem, tot l’attrezzo, corregir això, això altre... Quan entres en acció i la maquinària s’activa, ni tan sols t’ho creus”. El títol de la gira correspon a un dels singles de l’àlbum que sortirà al mercat a finals d’any. “La cançó parla de com afrontem les situacions de la vida i de crear un món en què entres per guarir coses incòmodes: en un bosc encantat no em poden trobar els monstres del passat, és a dir, els problemes que t’han fet mal, es trenquen, es dilueixen. Allà pots ser tu,ningú no et jutjarà per comsiguis, vesteixis ni actuïs. En suma, també ens parla de lasalut mental”.

La cantant defensa el seu paper al festival: ‘Esa diva’ es va situar entre les cinc cançons més escoltades

Després d’ Eurovisió, Melody va decidir abaixar el ritme i apartar-se dels focus per dedicar-se a si mateixa i a la família. Una altra artista valenta que va fer públic el malestar i l’estrès. “De vegades pensem que dir ‘no em trobo bé’ et fa fràgil, quan tots podem arribar a un moment que necessitem recuperar-nos i agafar força”.

 Esa diva , el tema que va defensar a Eurovisió, va quedar antepenúltim. Un revés amb matisos: la cançó va arribar al número cinc entre les més escoltades en la seva edició i, un any després, Spotify recull 33,5 milions de reproduccions. Esa diva li ha suposat un aparador incontestable. “El millor d’ Eurovisió va ser l’ afecte i el suport que vaig rebre del ­públic, d’aquí i internacionalment. No sempre tot és a les teves mans; depèn de tu ser tan professional com sigui possible, i la resta, que sigui el que Déu vulgui. Una fa la feina perquè el públic en gaudeixi i una cançó pugui perdurar en el temps. I crec que Esa diva té els ingredients per no ser efímera. Tothom se sent identificat en la lletra”. Fins i tot els nens que van assistir a l’última edició de L a voz klids , en què Melody va exercir com a assistent de Luis Fonsi: “Cada nen que sortia, era ‘ yo soy esa diva, esa diva valiente y poderosa. Mi madre es la diva...’ [riu]. Buf, tot ha estat impressionant”.

L’última representant espanyola a Eurovisió està d’acord amb RTVE de no participar en el festival com a resposta a l’inqualificable càstig que Israel exerceix sobre Gaza. “Em sembla bé. Tant de bo que la vida canviï de rumb i hi imperi l’amor. És el que deixarem als nostres fills i nets, és el que desitjo de tot cor”.

Mentre parlem, en Cairo, el seu fill, acompanya de fons la conversa telefònica amb una de revoltosa performance . “Ser mare et canvia, indiscutiblement: tenir una criatura tan petitona que depèn de tu i que genera tantíssims sentiments... I fins i tot et sorprèn perquè cada vegada va a més. És desbordant. I quan et diu: ‘ Mare, és que jo t’estimo molt’. Uf. Et tornes més vulnerable, ets més sentimental, la llàgrima viva... Et canvia la vida, totes les prioritats. M’encanta la meva feina, en gaudeixo moltíssim, però tenir un fill et porta a relativitzar-ho tot, a adonar-te que el més important és viure el dia a dia perquè tot passa massa de pressa”.