Ingressos rècord però en pèrdues

El Barça posa de manifest una fortalesa i atractiu global que ho resisteix pràcticament tot. Malgrat que fa més d’una dècada que no aconsegueix una final de la Champions, és el segon club de futbol amb més ingressos del món... després de l’etern rival, el Reial Madrid. L’última temporada 2025-2026, els comptes de la qual votarà demà l’assemblea de socis compromissaris, va batre el rècord i va superar en 60 milions la barrera dels 1.000 milions d’euros. El renovat acord amb Nike, l’esponsorització del Camp Nou per Spotify o el marxandatge són la prova d’aquest vigor.

Tot i això, el club blaugrana està lluny de poder considerar-se financerament sanejat i ha tornat a tenir pèrdues, en aquest cas de 18 milions d’euros. I ja en són tres consecutives que sumen la respectable quantitat de 289 milions. La solidesa de la seva imatge i la seva capacitat comercial permeten descartar un enfonsament econòmic, però li queda una difícil travessia per apuntalar la seva solvència.

A continuació, les principals claus de la situació econòmica del Barça. D’una banda, la confiança de la junta en una facturació creixent a mesura que el nou Camp Nou guanyi aforament i operativitat, fins a 420 milions anuals més, fins a 1.450 milions el 2030.

Així i tot, la realitat del moment dona un deute elevat i creixent, derivat de la gestió ordinària més l’afegida per la remodelació del Camp Nou i l’ Espai Barça, i amb un exigent calendari de devolucions de deute i pagament d’interessos; l’alt cost de la plantilla, malgrat comptar a les seves files amb un nombrós grup de joves de la Masia, més unes desorbitades despeses de gestió, i finalment, el retorn negatiu de les palanques ideades en l’anterior mandat per l’equip del president Joan Laporta per avançar ingressos, que s’han convertit en rèmores als comptes.

Deute i pagaments. El deute brut total del Barça sumava al tancament de l’exercici 2.528 milions, malgrat que en termes nets és del 1.645 i, si demà, com és gairebé segur, els compromissaris aproven les noves emissions de notes, pujarà fins a 3.038 milions. Un altre rècord mundial com el dels ingressos.

Tot i que també és veritat que aquesta xifra és la suma de dues partides diferents, la que s’arrossega de la gestió ordinària, la pandèmia i la del nou Camp Nou, i que, en aquest últim cas, servirà per generar enormes ingressos addicionals.

Tot i això, el cost d’aquesta obra s’ha disparat i el deute vinculat a aquest projecte sumarà, després de l’assemblea, 2.156 milions, i explica en bona part que el club sumi més deute cada any. Cal recordar que Laporta va adjudicar les obres, per a estranyesa de la majoria, a l’empresa turca Limak, perquè oferia un cost imbatible, 900 milions i una data de final d’obres irresistible: el juliol passat. Pel que fa a les xifres, les actuals són més del doble de les que s’havien promès i, pel que fa al calendari, el final s’espera ara per a l’estiu del 2028.

L’atractiu global del club és la garantia de supervivència

El club ja paga actualment interessos pels crèdits contractats per finançar aquests treballs, la major part dels 114 milions desemborsats aquest exercici. Així i tot, el que és més rellevant és que a partir de la temporada 2027-2028 té venciments molt alts, gairebé 400 milions. Els analistes consultats asseveren que és un calendari massa exigent que obligarà el club a renegociar terminis i imports, amb el consegüent augment de cost.

La despesa de la plantilla esportiva. Un altre dels capítols clau dels comptes del Barça. Malgrat l’elevat nombre de jugadors que venen de la Masia, la massa salarial ha sumat aquesta temporada passada 571 milions (només onze menys del límit màxim fixat per LaLiga), i el pressupost per a aquesta temporada puja fins a 636 milions, 100 milions més que fa tan sols dos anys. Fonts del club assenyalen que, en percentatge sobre els ingressos, aquestes quantitats només representen el 53%, cosa que no suposaria cap problema, però es tracta d’una dinàmica perillosa, com va posar de manifest l’eclosió de la pandèmia durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, quan va ser el club d’alt nivell més afectat per la crisi.

A tall de comparació, amb 200 milions més d’ingressos anuals, al Reial Madrid la massa salarial total (esportiva i no esportiva) representava entorn del 46% dels ingressos. I l’esportiva era només 47 milions més alta que la del Barça. El Barça, per la seva part, aquesta temporada depassarà aquesta xifra però amb ingressos que no arribaran als del Madrid la temporada passada.

Tot i això, les xifres de vertigen no es refereixen només a la plantilla professional del primer equip de futbol. El Barça també destaca per les disparades despeses de gestió: 368 milions, que, segons el pressupost, seran 404 milions l’any que ve, 70 més que fa dos anys. El salari mitjà dels empleats del Barça superava els 80.000 euros anuals, malgrat que aquest any passat es va reduir per la incorporació a la plantilla d’uns 350 autònoms.

La ressaca de les palanques dels anys anteriors. Quan va assumir el control del club, la junta de Laporta, apressada per les estretors financeres, va executar una audaç política de venda d’actius, d’ingressos futurs, per sobre dels 1.000 milions. Eren les palanques que van permetre dur a terme fitxatges i superar alguns dels controls financers establerts per LaLiga.

Però aquestes operacions portaven associades determinades factures, en algun cas, o van ser directament enginyeria financera que al final ha aflorat en forma de pèrdues. En el cas dels drets televisius, el Barça va vendre el 25% per un període de vint-i-cinc anys. Ara, aquests ingressos televisius es redueixen per al club en aquest percentatge.

L’altra gran palanca va ser l’estranya i artificiosa venda del 49% de Barça Productions, operació que va servir per fixar una valoració de més de 400 milions i va obrir la clau per a la inscripció de diversos jugadors a l’estiu del 2022. Malgrat l’evidència que aquesta valoració estava inflada, el club la va defensar. Els últims tres exercicis, ha hagut de reconèixer pèrdues de 300 milions per rebaixar el seu valor a 115 milions. I aquesta última encara s’ha de veure, ja que té pèrdues de més d’un milió.

Problemes: deute, salaris, despeses de gestió i factures de les palanques

El resum d’aquest estat de coses és que el Barça deu, segons els seus auditors, 168 milions més del que val (en llenguatge tècnic, té un patrimoni net negatiu) que en una empresa provocarien la fallida tècnica, i té problemes de liquiditat a la caixa (fons de maniobra negatiu) de 376 milions, segons la mateixa font, una cosa així com no arribar a final de mes.