Trump acabarà el mandat sense veure ni una sola retallada de tipus d’interès

Hi ha un nombre que cal considerar: el 16. Són les vegades (un mínim documentable, però podrien ser més) que el president dels EUA, Donald Trump, ha demanat en poc menys de dos anys que la Reserva Federal (Fed) abaixi els tipus d’interès. Gairebé una crida al mes. L’última queixa va arribar ahir i al magnat se li’n va anar una mica la mà, ja que va afirmar que el preu del diner s’hauria de situar, segons els paràmetres de l’economia dels Estats Units, a l’1% o menys.

Això suposaria, després de l’alça anunciada dimecres pel president de la Fed, Kevin Warsh (fins a la forquilla del 3,75%-4%), una baixada de 300 punts bàsics respecte als nivells actuals. Una cosa que no ha passat mai en la història de l’organisme en un sol moviment (el rècord, durant la crisi de la covid, va ser una retallada de 100 punts bàsics).

La pugna institucional entre banc central i Govern acaba amb una derrota econòmica per al magnat

Doncs bé, amb tota probabilitat ja es pot afirmar que els somnis de Donald Trump no es faran realitat mentre ell ocupi la presidència. És el que es desprèn de les projeccions elaborades per la Reserva Federal, fetes públiques aquesta setmana.

En efecte, el bienni que ve es preveuen pujades addicionals de tipus i un posterior altiplà. La mitjana situa el preu del diner al tancament del 2026 i el 2027 al 4,1% (rang del 4,00%-4,25%).

S’anticipa un ajustament a l’alça addicional fins a finals del 2026 i una congelació total durant tot el 2027. De retallades només se’n parlaria a finals del 2028, en el millor dels casos, quan Donald Trump ja esgotarà el mandat a la Casa Blanca. Es tracta d’una derrota sense pal·liatius per al president republicà, que sembla haver perdut el pols amb la ReservaFederal malgrat que Kevin Warsh va ser nomenat precisament per ell.

El president de la Fed, coincideixen els analistes, hauria forçat la màquina dimecres per encarir els diners perquè era el que ja descomptava el mercat. Qualsevol altra decisió hauria pogut desencadenar un repunt de les rendibilitats del deute i tensar encara més els mercats de bons, instal·lats en nivells no vistos des de la gran crisi financera del 2008.

Així doncs, primer Warsh va negociar un vot per unanimitat (12 vots a favor i cap en contra, després del 9-3 de la reunió anterior). Una tasca de persuasió que va incloure Stephen Miran i Christopher Waller, tots dos membres del consell pròxims a Trump.

Segon, va imposar el seu criteri mitjançant una interpretació de les dades una mica creativa. Perquè, si bé és veritat que “la inflació és massa elevada” (s’acosta al 4%), la subjacent –la que exclou els elements volàtils com l’energia– se situa en un baix 2,4%, el nivell més modest dels últims cinc anys i mig.

Això confirmaria que l’encariment dels preus és, en gran part, fruit de la crisi energètica global derivada de la guerra a l’ Iran:un problema d’oferta més que d’excés de consum. Tot i això,en aquesta batalla per veure qui controla els comandaments de l’economia, Warsh ha imposatla seva visió.

Ahir els mercats s’havien estabilitzat, amb el bo del Tresor a 10 anys retrocedint tres punts bàsics fins al 4,99%, de manera que es posava fi a vuit sessions consecutives de pujades.

“El president Warsh s’enfrontava a una pressió creixent per alinear les decisions de política monetària amb una retòrica cada vegada més restrictiva, i la decisió d’apujar tipus redueix el risc que els inversors qüestionin la determinació de la Fed per combatre la inflació”, diuen els analistes de Janus Handerson.

Al final el president dels EUA s’hauria de culpar sobretot a ell mateix si no arribés a veure l’edèn dels tipus ultrabaixos. La guerra a l’ Orient Mitjà, impulsada per la seva Administració, ha canviat completament el sentiment del mercat. Fa nou mesos es preveien tres retallades de tipus per a aquest any i el barril de petroli s’acostava als 60 dòlars.

Actualment, amb el barril molt per sobre dels 100 dòlars i el dièsel en rècords històrics després d’un conflicte a l’ Iran que s’ha enquistat a la península Aràbiga, la Fed ha començat un cicle d’enduriment. El mercat dona per feta una altra pujada al desembre i potser dues més l’any que ve. Warsh 1, Trump 0.