Diari d'una bussejadora, 2: Un banc de ratpenats gegants

Hi ha dies en què entens per quins diantres et vas fer bussejadora. I avui ha estat un d'aquests.

La vida marina del parc nacional de Ras Mohammed és una de les més riques i diverses del planeta. La seva ubicació, on es troben les aigües del golf de Suez i el golf d'Áqaba, afavoreix unes condicions extraordinàries per als esculls i l'enorme varietat d'espècies que els habiten. Parets de coral que cauen en picat cap a profunditats impossibles. Nosaltres ens conformem amb els primers trenta metres per sentir-nos més que agraïts amb l'espectacle.

Com cada jornada, teníem per davant quatre immersions. I per a molts, la segona, des d'Anemone City fins a Shark i Yolanda Reef, és la millor de tota la ruta nord del mar Roig.

La rebuda no pot ser millor. Colònies senceres d'anemones gegants, casa dels inconfusibles peixos pallasso. En aquesta regió habita una espècie endèmica, el peix pallasso del mar Roig, reconeixible per les seves dues bandes blanques sobre un cos taronja intens o marró groguenc.

Les anemones tenen tentacles carregats de cèl·lules urticants capaces de paralitzar molts peixos. El pallasso, tot i això, està protegit per una mucositat que li permet viure entre ells. Allà troba un refugi en el qual pràcticament ningú no s'atreveix a entrar i, a canvi, contribueix a mantenir neta i oxigenada l'anemone.

La immersió avança fins que arriba un d'aquells moments que esglaia: creuar el blau infinit, sense fons ni escull com a referència, seguint únicament les aletes de la nostra guia, Vito, fins a assolir l'enlluernadora paret de Shark Reef.

Però aquell trajecte no el vam fer sols.

A mig camí, en meitat del blau va aparèixer un núvol. Al principi era tot just una ombra. Després es va fer cada vegada més densa i va començar a acostar-se cap a nosaltres.

La sorpresa va ser majúscula. Era un enorme banc de peixos ratpenat. Durant uns segons que van semblar eterns ens van permetre ficar-nos entre ells i sentir-nos-en un més. Ens van portar pràcticament amb safata fins a l'escull, on ens esperava una de les tortugues habituals d'aquell punt de la paret.

Ens creuem amb la més petita quan tornava d'un dels seus periòdics viatges a la superfície per prendre aire abans de tornar a la cova en la qual reposa. I encara vam tenir la mena, de tornada a la zòdiac, de veure-la pujar de nou i compartir part del trajecte.

Amb el cor a punt de rebentar de felicitat ens acostem fins al Yolanda, un vaixell de càrrega xipriota el naufragi del qual va convertir aquest racó del mar Roig en un dels llocs de busseig més curiosos.

El vaixell navegava rumb a Áqaba quan, el 1980, va encallar en l'extrem sud del parc nacional. Anys després, una forta tempesta acaba empenyent el casc per la paret de l'escull fins a profunditats avui inaccessibles per al busseig recreatiu.

Però part de la seva insòlita càrrega va quedar enrere.

Centenars de vàters, banyeres i lavabos de ceràmica blanca estan escampats sobre el fons. Dècades després, molts continuen allà, colonitzats per corals i algues i convertits en la nova casa dels peixos.

Un bany surrealista en el fons del mar Roig.